La feina dels científics climàtics està evidenciant que els acords de París són pràcticament inabastables i que serà difícil fins i tot no arribar als 2 °C d’escalfament global el 2050.

Això deixa molt poc marge de temps als governs per a descarbonitzar les economies, però l’actitud dels països participants en la darrera Cimera del Clima, la COP29, dona a entendre que aquesta no serà una prioritat a les seves agendes ni en els seus pressuposts.

Ho acaba d’adobar la victòria electoral de Donald Trump, que tornarà a ser president dels Estats Units durant 4 anys més, i tot plegat dibuixa un panorama fosc per als qui s’esforcen a descarbonitzar l’economia i complir amb els objectius globals per fer front a la crisi climàtica. 

El motiu és que són governs pendents encara del miratge del creixement econòmic il·limitat, que ja sabem que pot causar danys irreversibles en els grans sistemes de regulació planetaris.

A l’altra cara de la moneda hi ha el fet que les energies renovables ja són econòmicament més competitives que els combustibles fòssils, i podria passar que veiem com executius que neguen el canvi climàtic acaben prenent decisions “ecologistes”. 

Analitzarem els condicionants i les incerteses que hi ha plantejades en una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès el dimecres 18 de desembre del 2024 a les 18.30.

Hi participen: 

Gisela Torrents, ambientòloga tècnica de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, 

Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB i 

Alfons Pérez, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització

Presenta i modera Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia