El parc eòlic marí Tramuntana, a debat

16 de setembre. Sala d´actes Oriol Bohigas. 18.30h.

Imatge: Panoràmica del Parc Tramuntana segons simulació de Blue Float.

Amb el tancament dels tres reactors nuclears el 2035 (el darrer serà Vandellòs II) Catalunya perdrà el 54% de la producció elèctrica. L´eòlica i la fotovoltaica representen actualment menys d´un 7% d´aquesta producció. La Llei del Canvi Climàtic de l’1 d´agost de 2017 ens obliga a que el 2030 el 50% de l´electricitat que consumim vingui de fonts renovables i el 100% el 2050. Per a complir aquest objectiu, inevitable per descarbonitzar la nostra economia, i substituir els 3.000 MW nuclears, ens cal instal·lar cada any 600 MW de solar fotovoltaica i 400 MW d´eòlica durant una dècada de manera ininterrompuda. Com fer-ho amb una situació pràcticament de moratòria i amb fortes resistències socials?

La proposta del grup d’enginyeria Sener, associat amb el desenvolupador internacional Blue Float de construir en aigües territorials espanyoles, entre el cap de Creus i la badia de Roses, el parc eòlic marí Tramuntana, podria significar fer sortir Catalunya de la cua de les renovables de totes les CC.AA. i resoldre el 45% del consum d´electricitat de les comarques gironines en una primera fase de 500 MW. 

Els promotors del projecte han declarat la seva voluntat de concertar-lo amb el territori, els científics que coneixen la zona i els grups ambientalistes. Parlen de crear un hub industrial basat en impulsar les energies renovables a Girona, que segueix amb una nul·la aportació d’energies del sol, especialment a la Costa Brava. També manifesten la voluntat de fer participar als municipis afectats en el projecte (cooperatives, crowdfunding, comunitats locals d´energia, administració pública) i bonificació de tarifes 100% per a col·lectius vulnerables.

Sectors científics, però, s´hi han manifestat crítics esperant que es presenti un estudi detallat de l´impacte ambiental sobre la flora i fauna, sobre les corrents marines i els efectes sobre l´aportació de sediments provinents de la desembocadura del Roina. Grups ambientalistes i sectors turístic consideren que el parc- situat a 24 quilòmetres del litoral- provocarà un impacte paisatgístic (35 aerogeneradors flotants amb turbines de 118 metres de radi i 258 metres d´alçada).

La secció d´ecologia de la nostra entitat no podia quedar-se al paire d´un projecte d´aquest nivell i hem optat per organitzar una taula rodona i donar la paraula a les parts implicades: Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; representants científics i experts en el sector energètic i l’empresa promotora de Parc Tramuntana. L´acte, presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova, s´ha programat pel 16 de setembre a les 18.30 h i a la sala d´actes Oriol Bohigas de la nostra entitat. L’ entrada presencial serà lliure.

Participants confirmats: Assumpta Farran, directora general d´Energia; Jordi Ponjoan, vicepresident de la Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Sergi Ametller, enginyer, membre de l´equip directiu del Parc Tramuntana; Rafael Sardà, investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes-CSIC i Joan Vila, president de la Comissió d´Energia de la PIMEC.

Catalunya es troba en un greu atzucac i perilla la seva futura sobirania energètica. De no fer els deures que ens marca la Llei del Canvi Climàtic haurem d´importar l´electricitat dels parcs eòlics i solars de l´Aragó en línies d´alta tensió. Ens queda poc temps, per la participació democràtica i la concertació. El Govern de la Generalitat s´haurà de pronunciar sobre projectes com el parc Tramuntana i considerar si en aquest cas és estratègic i decidir la seva possible participació. De tot en parlarem a la taula rodona. Us hi convidem de forma presencial.

Responsabilitat empresarial per a la sostenibilitat

 

La insostenibilitat del actual model de desenvolupament, social, econòmic i ambiental,
exigeix canvis profunds en el comportament de les persones i de les organitzacions. El
compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) de Nacions Unides, en la seva Agenda 2030, ens marquen el camí.
El patrimoni natural de les Terres de l’Ebre, declarat per la UNESCO, Reserva Natural de la Biosfera, està afectat per greus amenaces ambientals: la manca d’aigua del riu, la
continua pressió de transvasaments, la regressió del Delta, la pèrdua de la biodiversitat
de les aigües fluvials per la invasió d’espècies foranies i la contaminació de productes
químics,…  I tot plegat, exposats al canvi climàtic, que de no aturar-se farà desaparèixer elDelta.

Però a la vegada, aquestes amenaces han permès aflorar la consciència dels  seus
habitants sobre el seu patrimoni. La saviesa popular de la pagesia i del medi rural s’ha
conjugat amb la força reivindicativa i educativa dels moviment socials en defensa del riu i d’altres agressions que el món acadèmic i institucional li donen suport.

Per donar veu a aquesta potent realitat des del territori, la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès ha convidat a en Xavier Garcia, periodista i escriptor, a en Josep Aragonés, director del COPATE (Reserva Natural de la Biosfera. Terres de l’Ebre)
i a en Mauricio Espaliat, coordinador de Planet,  Mieses Global.

Aquesta sessió, que tindrà lloc el 4 de desembre a les 19h (Sala Verdaguer) pretén analitzar i debatre estratègies a seguir des de la perspectiva empresarial, aprofitant les conclusions de les Jornades: “Som terra, som Ebre” celebrades el juny passat a Deltebre i que aplegaren una vintena d’especialistes en diferents àmbits de la
sostenibilitat, que seran lliurades als assistents.

L’acte s’adreça a persones amb compromís social,  interessades en com assolir la sostenibilitat des de la perspectiva empresarial i de valor de negoci i molt especialment, a càrrecs directius d’institucions públiques i empreses, professionals vinculats a la sostenibilitat i responsables de màrqueting.