Crisi sanitària i crisi ecològica, dues cares de la mateixa emergència planetària

Acte del Dia Mundial del Medi Ambient
10 de juny a les 18h
En directe, per l’streaming “Ateneu a casa”.

 

“L´hora de la Naturalesa” és el lema d´enguany del Dia Mundial del Medi Ambient, que es celebra cada 5 de juny per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient celebrada a Estocolm el 1972 i organitzada per les Nacions Unides. La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès hi contribuirà  amb un acte que relaciona  la crisi sanitària de la Covid-19 amb la crisi ecològica planetària. Ho farem mitjançant un diàleg amb Joaquim Corominas, enginyer industrial, impulsor de les energies renovables  i  membre del Grup Energia i Territori (GET) de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC); coordinador de l´únic estudi fet per experts que relaciona el canvi climàtic, la transició energètica i la Covid-19 (el document estarà disponible a la web de la SCT). En aquest diàleg amb el ponent de la secció Santiago Vilanova s´analitzaran els principals reptes per descarbonitzar i desnuclearitzar l´economia catalana.

Canvi climàtic i COVID-19, un mateix combat

 

Novament, la reflexió sobre el model econòmic que estem promovent al nostre pais comporta derivades que tenen un profund impacte en moments de crisi. La irrupció del COVID-19 ha deixat al descobert grand febleses d’aquest sistema, soterrades sovint per les prioritats de les agendes polítiques i l’interés dels mitjans per altres qüestions que es consideren prioritàries. En aquest article publicat reçentment a “L’unilateral“, en Santiago Vilanova, ponent d’aquesta Secció, comparteix aquesta reflexió, focalitzant-la en la incapacitat dels líders actuals per fer una aposta decidida i valenta per les energies renovanles. N’hi ha hagut prou amb unes quantes setmanes d’aturada forçada de l’activitat productiva per veure com de dràstica ha estat la reducció de la contaminació (i les moltes vides que s’han pogut estalviar). S’imposa  pensar ara en el dia després i saber entendre l’avís col·lectiu que ha suposat aquesta crisi, malauradament només un tast del que pot suposar no fer cas del sentit comú i de les múltiples senyals d’alarma que ens està donant el canvi climàtic.

Us convidem a llegir des d’aquí l’article íntegre.

Emergència climàtica. El repte més gran per al futur de la humanitat

                                                                                                                                                                                                El proper 4 de març ,a les 19h., tindrà lloc a la Sala d´Actes Oriol Bohigas una taula rodona per parlar novament de la crisi climàtica i analitzar com la podem governar a nivell internacional i català. L´entrevista a Federico Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO (1987-1999) i president de la Fundació Cultura de Pau, que podeu visionar a la nostra web, va obrir el debat. Ara tenim una nova oportunitat a reflexionar-hi amb experts del món institucional, docent, científic i ecologista. La borrasca Glòria ens ha advertit del que esdevindrà i caldrà organitzar la gestió del territori i de l´energia per mitigar l´impacte del canvi climàtic. La participació democràtica de la població i dels consumidors serà indispensable per valorar el nivell d´eficiència d´aquesta prevenció.
Hem organitzat la taula rodona amb la col·laboració del Consell Social de la nostra entitat i amb Norbert Bilbeny, catedràtic de Filosofia de la UB, que actuarà de  presentador i moderador, i de  Maria Àngels  Viladot, psicòloga social i escriptora. Comptarem també amb la presència de Joan Martínez Alier, catedràtic emèrit d´Economia i Història Econòmica de la UAB i a Marta Subirà, secretària del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Santiago Vilanova, periodista i consultor ambiental, hi participarà també per parlar sobre la governança a nivell mundial i nacional del canvi climàtic.

Parlem de governança i canvi climàtic amb Federico Mayor Zaragoza

CCBY2.0 – Federico Mayor Zaragoza en los cursos de verano de la UNIA 2007

El dimecres 12 de febrer, a la Sala d´Actes Oriol Bohigas del nostre Ateneu, Federico Mayor Zaragoza serà entrevistat per Santiago Vilanova, ponent de la secció d´Ecologia. L’actual president de la Fundació Cultura de Pau i ex director general de la UNESCO (1987-1999) respondrà preguntes relacionadas amb la transició ecològica i energètica i sobre la governança del canvi climàtic. Us hi esperem!

El Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, darrera oportunitat?

 

El divendres 24 de gener, a les 19h. a la Sala Verdaguer, tindrà lloc una taula rodona titulada El Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, darrera oportunitat?”; una continuació de la que va organitzar la secció d´Ecologia el passat 15 de gener de 2019 i que va presentar la campanya de salvaguarda dels grups ecologistes gironins integrants de la plataforma SOS Costa Brava.  L´allau de nous projectes urbanístics que amenacen espais naturals i cales entranyables ha alarmat a la societat civil. El passat desembre la Generalitat de Catalunya va donar llum verda, en fase inicial, al Pla urbanístic (PDU) de revisió de “sòls no sostenibles” al litoral gironí que evita 15.000 nous habitatges però n´autoritza 15.000 més i descarta la revisió del municipis de Castelló d´Empúries, Palafrugell, Palamós, Platja d´Aro i Calonge per tenir actualizat el seu pla urbanístic. Espais emblemàtics  com Sa Guarda (Cadaqués), platja de Pals (terreny de Radio Liberty); Sa Riera i S´Antiga (Begur), Aigua Xelida, Sant Sebastià, el Golfet i Cap Roig (Palafrugell) i la pineda d´en Gori (Palamós)  queden desprotegits. El Departament de Territori i Sostenibilitat considera que és un “pla ambiciós” i pels ecologistes “insuficient”. En aquest sentit, l´advocat  Eduard de Ribot de SOS Costa Brava considera que “s´ha quedat a mig camí”.  Us esperem en aquest acte tant rellevant per a la difusió d’una problemàtica amb alt impacte ecològic al nostre país.

Gas natural, un amic climàtic?

 

El gas natural va escalant posicions i guanyant rellevància en l’escenari energètic mundial. Sense deixar enrere el consum del carbó i del petroli, el gas s’ha imposat en la retòrica oficial com el combustible de transició cap a les economies baixes en carboni. Aquesta afirmació es repeteix com un mantra entre diferents organismes internacionals, com és la Comissió Europea, que prenen mesures polítiques que faciliten el desenvolupament gasístic a nivell mundial. Aquestes mesures van acompanyades dels interessos geopolítics. En el cas de la Unió Europea (UE), el conflicte sobre Ucraïna ha generat desavinences amb el seu principal país exportador de gas, Rússia. Per tal de disminuir la dependència vers Rússia, la UE ha creat la llista de Projectes d’Interés Comú (PCI, per les seves sigles en anglès), els quals compten amb facilitats administratives i poden ser finançats amb diner públics. Mecanismes con la llista PCI fan que es generin interessos econòmic-financers per part d’actors del sector financer que poc tenen a veure amb l’àmbit de l’energia. La seva implicació en el finançament de les infraestructures gasístiques suposa l’agreujament de la financerització d’aquest recurs energètic, el qual passa a ser percebut com un actiu financer.

Aquesta aposta pel gas natural però, no ha vingut acompanyada per una avaluació rigorosa i independent dels impactes que suposa pel clima. Si tenim en compte que el gas natural està conformat bàsicament per metà, i la seva contribució a l’escalfament global és 86 vegades més potent que el CO2, entendrem de seguida que cal prendre’s molt seriosament les pèrdues que es produeixen des de l’extracció fins el consum. A més, cal tenir en compte que moltes de les últimes reserves que s’estan explorant són de gas no convencional, les quals han de ser explotades a través de tècniques més agressives, com el cas del fracking. La utilització d’aquestes tècniques fa augmentar vertiginosament les emissions de metà a l’atmosfera. Si es mira des de la perspectiva geopolítica, l’accessibilitat a aquestes noves reserves suposa l’entrada de nous països en el mercat de les exportacions, com són els EE.UU., que està utilitzant el subministrament de gas com a eina per expandir encara més la seva influència en altres regions del planeta.

En la presentació que el pròxim dimecres 29 de gener realitzaré a l’Ateneu es pretén fer una anàlisi crítica de les implicacions que suposa apostar pel gas com a «combustibles de transició» a través de l’etiqueta de l’«amic climàtic», i com la seva mercantilització s’està utilitzant amb finalitats geopolítiques i interessos econòmic-financers.

Josep Nualart Corpas 
Observatori del Deute en la Globalització ODG

Dos activistes, mig segle de lluita ecologista

El Periódico. Foto: Ferran Nadeu

Prop de 50 anys separen les visions d’aquests dos destacats defensors de l’ecologisme, activistes convençuts de que l’únic camí és mantenir-se ferms en la lluita per un futur amenaçat per la cobdícia humana.

El Periódico ha volgut donar veu en aquest article a en Santiago Vilanova, periodista, consultor ambiental i ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès i a Gisela Torrents, ambientòloga, activista contra el canvi climàtic i col·laboradora del Grup sobre Governança del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. Dues mirades complementàries que opinen, entre altres temes, sobre la Cimera del Clima, el fenòmen Greta Thunberg i l’avenir del nostre planeta.

Us convidem a llegir aquest article