Vehicle Hyundai ix35 amb cèl·lula d’hidrogen. Revolve Eco-Rally CC BY-SA 2.0
El Dia Mundial del Medi Ambient es va crear per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient Humà inaugurada a Estocolm el 5 de juny de 1972. És una jornada que es dedica a reflexionar sobre els principals problemes ecològics globals. I un dels més urgents és el canvi climàtic i la transició energètica per descarbonitzar l´economia.
Aquest és el tema que hem escollit enguany. Hi ha una voluntat per part de lobbies energètics per demorar i fins hi tot aturar la transició energètica a Catalunya. El 2050 la producció elèctrica haurà de ser generada totalment per les energies renovables. Eltancament de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs, amb una potència de 3.000MW, haurà de ser substituïda per grans parcs solars i eòlics, que paradoxalment provoquen rebuig social. Correm el risc de trobar-nos en un atzucac energètic i en un dèficit democràtic en la participació de la societat en aquest full de ruta. L´hidrogen apareix també com una de les alternatives en totes les seves variants, però especialment l´hidrogen verd que es produeix amb electricitat d´origen renovable.
Ramon Sans, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat en els seus llibres “El col·lapse és evitable” (2014) i “La darrera oportunitat” (2016) que la transició, que ell anomena TE21, amb l´objectiu 100% renovable, és viable tant econòmicament, com energètica, com territorial. Si Catalunya no fa la transició energètica pagarà la factura exterior acumulada per la compra de combustibles fòssils, d´avui al 2040, de 600.000 milions d´euros quan amb 60.000 faríem la revolució de les renovables. Caldria aprofitar els teulats útils per les instal·lacions solars comportaria un ús del 1,7% del territori. unes 55.0000 hectàrees.
En l´exposició que li hem demanat ens destacarà també el paper que pot jugar l´hidrogen verd en la transició energètica i les fal·làcies i realitats entorn al gas més abundant en la superfície del planeta i que es genera amb l´electròlisi de l´aigua, separant el àtoms que componen les seves molècules d´hidrogen i d´oxigen.
L´acte tindrà lloc el 6 de junya les 18,30h a la Sala Bohigas. Serà moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova. Us hi esperem.
Un dels reptes més grans del segle XXI és la mitigació i adaptació dels humans al canvi climàtic; i aprendre a conviure dins la biosfera mitjançant noves formes de treball i consum. Per aprendre a conviure amb la xarxa de la vida que cobreix la Terra hem d’entendre-la millor. La Terra és com un ésser viu que s´autoregula. El nostre coneixement científic sobre els processos i cicles de la biosfera creix constantment. Des de fa més de mig segle i cada vegada amb més dades, la teoria Gaia mostra que el conjunt de la vida regula multitud de paràmetres físics i quimics de la biosfera ( atmosfera, oceans i superfície dels continents) d´una manera comparable a com un organisme regula les seves constants vitals. El propòsit de l´ecosofia, com ens diu el doctor en filosofia Jordi Pigem, “és entendre millor la xarxa de la vida”.
Ecosofia és un neologisme que uneix l´ecologia (“oikos”) amb la filosofia (“sophia”). El concepte va ser introduït per tres pensadores: el psiquiatra i filosòf francés Félix Guattari (1930-1992); el filòsof i escalador noruec Arne Naess (1912-2009) i el filòsof i teòleg intercultural indocatalà Raimon Panikkar (1918-2010).
Jordi Pigem ja va participar el 25 d´octubre de 2018 en un acte d´homenatge al seu mestre Raimon Panikkar organitzat per la secció de Filosofia de l´Ateneu. En aquesta ocasió tindrà un diàleg amb el periodista Santiago Vilanova, ponent de la secció d´Ecologia, sobre el paper que l´ecosofia pot jugar en el nou model de societat que inevitablement comportarà el canvi climàtic i la transició energètica. Es parlarà també dels temes que Pigem ha desenvolupat en els seus darrers llibres: “Pandèmia i postveritat” i “Tècnica i totalitarisme” sobre l´implantació de les noves tecnologies en una democràcia ecològica i participativa.
Us convidem a assistir a aquest acte, el dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Sala Oriol Bohigas.
Pregon coneixedor dels passos que han portat l’Homo sapiens fins al moment actual, Eudald Carbonell fa un salt cap al futur i ens planteja 10 reptes per evitar el col.lapse i garantir la supervivència de l’espècie humana.
Segons afirma en el seu darrer llibre El futur de la humanitat “o bé canviem o ens extingirem”. El llibre ens ofereix propostes a favor de l’evolució de l’espècie humana per garantir-ne la supervivència. La humanitat està arribant a un punt de no retorn. La nostra forma de viure està portant el món i la nostra espècie, entre moltes altres, al límit i només tenim dues opcions: o ens repensem i ens humanitzem o ens extingirem. I el camí per evitar-ho l’Eudald Carbonell el resumeix en un decàleg que comença fent una crida per potenciar la consciència crítica de l’espècie, per avançar cap a la socialització de la tecnología, la fi de la globalització, l’increment de la diversitat i la desaparició dels líders i jerarquies socials.
La necessitat d’un gran canvi col·lectiu és urgent. No serà possible sobreviure sense modificar de manera profunda la nostra forma d’actuar, de relacionar-nos i de viure. Necessitem pensar i repensar la humanitat com un procés cap a la posthumanitat.
Què és el que hem de fer? Què és el que necessitem per assegurar el futur de la humanitat? Sobre quines bases s’ha de construir l’humanisme perquè tingui èxit en la transformació de l’Homo sapiens?
La urgència per obtenir respostes a aquestes preguntes transcendents no ens ha de fer oblidar que els fonaments del futur només es poden construir sobre el coneixement del passat i un bon funcionament del present.
L’Eudald Carbonell serà amb nosaltres per oferir-nos la seva visió el pròxim divendres 17 de març a les 18,30 a la sala Oriol Bohigas, convidat per les seccions d’Història i d’Ecologia de l’Ateneu. Presentaran l’acte els seus ponents, Narcís Argemí i Santiago Vilanova, respectivament.
Després del fracàs de la COP 27 celebrada a la ciutat balneari de Sharm al-Sheikh (Egipte) i de la Conferència sobre la Biodiversitat (COP 15) de Mont-real (Canadà), on s´ha reclamat un pacte mundial que faci retrocedir l´apocalipsi de la biodiversitat, toca fer una reflexió sobre la funció d´aquestes cimeres i especialment pensant en la propera COP 28 que tindrà lloc el 2023 a l´emirat de Dubai. Els científics del GIEC van redactar el darrer informe exigint el compliment dels Acords de Paris i la supresió de les subvencions a les energètiques que segueixen explorant i explotant recursos fòssils.
L´acte que hem organitzat “Canvi climàtic: els llindars que no hauríem de sobrepassar” serà protagonitzat per un dels més joves i prometedors ecòlegs catalans que ha participat en la redacció del darrer informe del Grup Intergovernamental de l´ONU sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Es tracta de Jofre Carnicer, professor d´Ecologia de la UB i investigador del CREAF. Carnicer va assistir a la COP 27 i ha seguit la darrera Conferència sobre la Biodiversitat. Ens explicarà la seva experiència a Sharm al-Sheikh i quins son els llindars crítics que estem a punt de sobrepassar: el col·lapse de la capa de gel de Groenlàndia i de l´Antàrtida occidental; la pèrdua alarmant del “permafrost” (el sòl gelat de les latituds boreals); la mort massiva dels coralls tropicals i el col·lapse de les corrents en el Mar de Labrador, ubicades davant de Canadà a l´Atlàntic o la degradació de la selva amazònica i les glaceres de l´alta muntanya, entre altres.
Us esperem el pròxim 8 de febrer, a les 18.30h (Sala Oriol Bohigas) per participar i enriquir aquest debat.
Conferència de Claudio Aranzadi, ex ministre d’Indústria i Energia dels governs de Felipe González (1988-1993). 22 de novembre, sala d’actes Oriol Bohigas, a les 18.30h
La central nuclear de Zaporijía a Ucraïna amb sis reactors, la més gran d’ Europa, convertida en objectiu militar i estratègic del president Putin.Foto: IAEA Imagebank (CC BY 2.0)
PRESENTACIÓ
La secció d´Ecologia de l´Ateneu, creada el 2015, s´ha destacat durant els darrers anys per reivindicar una transició energètica que ens faci com a ciutadans i consumidors més autosuficients; no dependents de les energies fòssils i dels oligopolis que les han controlat. Hem defensat un procés de concertació democràtica d´aquesta transició que permeti la participació de les comunitats energètiques d´autoconsum i de les xarxes de sobirania energètica. Una transició que faci que el canvi de paradigma esdevingui just i dialogant; o correm el risc que provoqui noves formes d´autoritarisme i que generi frustracions socials que puguin acabar amb moviments com el de les “armilles grogues” a França.
Estem veient com s´ha incrementat la consciència ecològica de la població a mesura que els climatòlegs i el Grup Intergovernamental d´Experts sobre el Canvi Climàtic han donat a conèixer els seus alarmants informes. El canvi climàtic és un fenomen que ha vingut per quedar-se i és alhora el major repte de la Humanitat.
Catalunya ha esdevingut un país pioner de la Mediterrània amb l’aprovació d’una Llei de Canvi Climàtic (16/2017) l´1 d´agost de 2017 destinada a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i afavorir la transició cap una economia descarbonitzada. Els objectius són revolucionaris: el 2030 el 50% de l´electricitat ha de ser produïda mitjançant les energies renovables i el 2050 el 100%. Ens hem compromès a reduir les emissions un 55% el 2030 i arribar a la neutralitat de carboni el 2050.
Les energies renovables, però, malauradament, només representen un 15,4% de la generació elèctrica i al ritme actual, lentíssim, no podrem aspirar, probablement, a més d´un 20% (equivalent al que representa la hidràulica). I això sabent que tenim una “espasa de Damocles” com són els 3.000 MW nuclears, que ens proporcionen el 52% de electricitat, i que hem de trobar-hi substitució abans dels 2035, any en el que ens hem obligat a tancar els tres reactors d´Ascó i Vandellòs.
En el confinament provocat per la Covid vam experimentar un espectacular descens dels gasos d´efecte hivernacle però no hem trigat a tornar al consumisme i a la dependència dels recursos fòssils fins i tot abans de l´impacte de la crisis energètica provocada per la guerra de Ucraïna iniciada el 24 de febrer. S´acaben de complir nou terribles mesos de cruel confrontació en el centre de gravetat de la Unió Europea; una guerra que qüestiona la nostra sobirania i que converteix l´energia en una arma i les seves instal·lacions en objectius militars.
El 2021 les emissions dels tres sectors clau van créixer respecte el 2020. Segons un informe anual de “Climate Transparency Report” el 2020 les emissions pel transport es van reduir amb la pandèmia un 11,5% però el 2021 es van incrementar un 7,7%; les emissions de la construcció es van reduir el 2020 un 2,1% i el 2021 van augmentar un 4,4%; en el 2020 les emissions del sector energètic es van reduir en un 2,8% però el 2021 van créixer un 7,1%. I si ens referim a les emissions totals de CO2 el 2020 es van reduir un 4,9% i el 2021 es van incrementar un 5,9%.
Segons la revista “Energy Policy” s´han identificat 424 “bombes climàtiques”. És a dir, 195 macro projectes de petroli i 230 de mines de carbó (sense comptar-hi les noves prospeccions de gas ) repartides en 48 estats, principalment del G-20, que poden generar emissions potencials que representaran dos vegades les emissions actuals de CO2. Els nivells a l´atmosfera dels tres principals gasos d´efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) van arribar als màxims històrics el 2021.
Durant el 2021 les energies fòssils van rebre subvencions de les entitats bancàries i financeres de quasi 700.000 milions de dòlars. La BNP Paribas va ser la que més ajuts va subministrar a gegants com BP, Shell, Total, Chevron, Exxon-Mobil, Repsol, ENI i Equinor. Entre el 2016 (després dels acords de Paris de la COP-25 sobre el clima) i el 2021 el grup bancari va injectar més de 43.000 milions de dòlars en aquestes multinacionals energètiques (“Le Monde” 27/X/2022). No els hi estranyi, doncs, que amb aquestes dades l´opinió de la nostre secció sobre el futur de la transició energètica a nivell català, europeu i global no pugui ser optimista.
El nostre il·lustre convidat, Claudio Aranzadi, ex ministre d´Indústria i Energia, ens explicarà si aquesta realitat es podrà superar i serà compatible amb les aspiracions de democratitzar i descentralitzar un sector tant estratègic com l´energètic; un sector que acaba definint totes les nostres formes de vida, consum i treball.
Claudio Aranzadi, fotografiat el 1989 a la Moncloa
L´hem convidat per parlar-nos de “La guerra d´Ucraïna i l´impacte sobre la transició energètica”. De l´eufòria que es va generar després de la Covid amb l´aprovació del Pacte Verd i l´estratègia de la Green Deal, i l´anunci del tancament de les nuclears a Alemanya, hem passat a un bany de realisme i a una preocupant regressió a les energies fòssils, motivada per les decisions del president Putin de tancar-nos les portes al subministrament de gas, petroli i urani (no oblidem que un terç de l´urani de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs prové de Rússia).
Els objectius de les Conferències de Paris, Glasgow i de Sharm El-Sheikh (Egipte), que tindrà lloc del 6 al 18 de novembre, estan lluny dels compromisos adquirits pels 193 estats signataris de l´Acord de Paris. Segons els darrer informe del Conveni Marc de les NN.UU. sobre el Canvi Climàtic la inacció dels principals contaminadors del planeta (Rússia, Estats Units, Canadà, Brasil, India, Xina…) ens aboquen a una pujada de les temperatures a més de 2,5 graus a finals de segle. Si el 2030 les emissions s´havien de reduir a nivell global en un 45% respecte els nivells de 2010 ara resulta que en lloc de reduir-se s´incrementaran un 10,6%.
Tampoc s´han complert els ajuts de 100.000 milions de dòlars a l´any a partir del 2020 per finançar la lluita contra el canvi climàtic en els països pobres més afectats. Una altre paradoxa que no hem pogut aturar és que la contaminació s´està deslocalitzant dels països industrials cap Àfrica, Sud-est asiàtic i Amèrica Llatina.
La crisis provocada per la guerra d´Ucraïna ha incrementat l’egoisme dels Estats que defineixen “mixts energètics” diferents segons els seus interessos. França a base de l´energia nuclear; Alemanya amb el gas; Polònia amb el carbó i Espanya (disposada a tancar les nuclears com Alemanya) amb les renovables.
Més perplexitats. En aquests moments 35 metaners naveguen al voltant de les nostres costes sense poder arribar a port perquè els centres de gasificació, entre ells el port de Barcelona, estan saturats. El lloguer diari d´aquests metaners és de 400.000 dòlars!
La guerra ha provocat una pujada dels preus dels aliments (20%), de l´energia (30%) i de la construcció (36%), provocant una inflació insostenible. Com gestionar aquesta nova i complexa situació? No sembla que els nostres polítics tinguin experiència de governar alhora les crisis climàtica, energètica, ecològica i sanitària. Hem convidat a un gran coneixedor del sector energètic i de la seva geopolítica com és Claudio Aranzadi per aportar-nos noves reflexions al atzucac que ens trobem i que ha començat a provocar el fenomen social anomenat “ecoansietat”.
La primera sèrie de preguntes que li farem sobre el tema serà la següent: Anem cap una direcció de “Terra ignota”? Aconseguirem reconduir la transició energètica cap a la definitiva descarbonització de l´economia o quedarem a mig camí de la terra promesa? S´acabarà la guerra i veurem la nostra generació el canvi de paradigma energètic o haurem de deixar aquesta tasca com herència als nostre fills i nets?. És viable la transició energètica que se’ns proposa mentre continuï la guerra en el cor d´Europa?.
Us hi esperem.
Santiago Vilanova
Ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès
Presentació d´un epistolari entre el ric industrial alemany i l´ecòleg
La publicació de les cartes entre Carl Faust (Hadamar, Hessen, 1874- Blanes, 1952), cofundador de “Faust i Kammann” una empresa de peces de maquinària industrial, i mecenes de la biologia, i l´ecòleg Ramon Margalef (Barcelona,1919, 2004) és una aportació rellevant en la història de la ciència catalana que ens permet conèixer millor els primers anys de la formació acadèmica del nostre gran científic. Es tracta d´un total de 500 cartes curosament seleccionades i amb comentaris afegits a càrrec del biòleg Josep M. Camarasa, que va ser alumne de Margalef, i la documentalista Maria Elvira. Aquest epistolari ens permet una visió de la capacitat i creativitat de l´ecòleg per fer realitat el seu projecte científic iniciat amb l´estudi del plàncton d´aigües dolces i que, amb el suport de Faust, va poder fer el salt als estudis del plàncton marí.
“De la mar de Blanes a l´oceà planetari. Els anys d´aprenentatge de Ramon Margalef a través de la seva correspondència amb Carl Faust” serà presentat pel nostre ponent Santiago Vilanova acompanyat dels autors Camarasa i Elvira el proper 13 d´octubre a les 18.30h a la Sala Verdaguer. El llibre s´inicia el 1943 , quan Margalef, naturalista afeccionat, treballava d´administratiu en una companyia d´assegurances, i acaba el 1951 quan l´ecòleg comença ser reconegut internacionalment. Carl Faust , amic també de Pius Font Quer, el líder de la botànica catalana d´aquells anys, va impulsar el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, on durant un temps hi va treballar Margalef estudiant el plàncton marí d´aquella costa. L´industrial alemany, ja retirat i ric, hi volia crear un petit paradís d´inspiració hel·lènica i un lloc de trobada entre savis i joves deixebles. Aquest acte ens satisfà especialment doncs el considerem una continuïtat de l´homenatge que la nostra secció va organitzar a la Sala Bohigas el 2 d´octubre de 2019 (veure gravació a continuació ) per commemorar el centenari del naixement de Ramon Margalef amb la presència de destacats ecòlegs i familiars del científic.
Acte d’homenatge en el centenari del naixement de Ramon Margalef realizat a l’Ateneu Barcelonès
Tal com vàrem anunciar a l’acte del passat 26 de maig sobre el 50 aniversari del cèlebre informe “Els limits al creixement”, celebrat a l’Ateneu, des de la secció d’Ecologia us convidem a continuar seguint aquest debat amb una segona sessió que se celebrarà el proper 20 de juny al Palau Macaya.
L’objectiu d’aquest acte serà dialogar sobre la “visió de futur del Club de Roma” amb la participació de Carlos Álvarez, Vicepresident internacional del Club de Roma i Cristina Manzano, politòloga, directora de Esglobal i membre de la Junta Directiva del Club de Roma.
Amb la responsabilitat i la força moral de l’encert de les advertències de l’informe de 1972, el Club de Roma ha endegat una nova reflexió per tal d’orientar els esforços en la lluita contra el canvi climàtic d’una manera justa, eficient i sostenible.
La sessió, convocada a les18h, tindrà lloc de manera presencial. Es prega confirmació prèvia al 91 431 67 99.
L´informe, traduït a més de 30 llengües i amb més de 16 milions de còpies, ens advertia que l´explosió demogràfica, l´explotació il·limitada dels recursos fòssils i la contaminació industrial ens portarien cent anys després al col·lapse. No hem tingut d´esperar un segle, cinquanta anys després els informes del Grup Intergovernamental d´Experts en Canvi Climàtic ens confirmen la irreversibilitat d´un canvi climàtic. És el resultat de no haver seguit l´al·legat d´aquell informe que va ser guia del moviment ambientalista i ecologista internacional. Ara, i davant d´una nova crisi energètica mundial motivada per la guerra d´Ucraïna, el Club de Roma considera la inevitable transició energètica i una nova governança com un full de ruta inevitable per rectificar el rumb del desenvolupament humà.
Carlos Álvarez, vicepresident internacional del Club de Roma
Dennis L. .Meadows, coautor de “Les límits del creixement” amb Santiago Vilanova. 31 de març de 2006.
Alexander King cofundador del Club de Roma en la seva presencia al Simposi Internacional Una Sola Terra. 31 d’ octubre de 1989.
L´acte de l´Ateneu sobre el 50è aniversari d’aquest treball cabdal, comptarà amb la conferència Els cinquanta anys de “Els límits al creixement” de Carlos Álvarez, vicepresident internacional del Club de Roma, es realitza amb estreta col·laboració i amb el suport de l´Oficina del Club de Roma de Barcelona presidida per Jaume Lanaspa i tindrà una segona sessió el 20 de juny al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan,108), mitjançant un diàleg sobre “La visió de futur del Club de Roma” entre Carlos Álvarez, vicepresident Internacional del Club de Roma i Cristina Manzano, politòloga, directora de esglobal i membre de la junta directiva del Club de Roma.
Des de la Secció d’Ecologia us convidem, en primer terme, a acompanyar-nos en aquest rellevant acte, presentat pel ponent de la secció d’Ecologia, Santiago Vilanova, que tindrà lloc dijous 26 de maig a les 18.30 a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu de Barcelona. Us hi esperem.
La projecció del documental “I am Greta” (“Jo sóc la Greta”) del director suec Nathan Grossman, que projectarem el 24 de març a la sala Bohigas com estrena a Catalunya (acte organitzat conjuntament amb la secció de cinema), i el rerefons energètic de la guerra d´Ucraïna, ens motiva recordar el que va escriure el nostre ponent Santiago Vilanova en el seu assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”:
Foto: stephan_p sota llicència CC CC BY-NC-ND 2.0
El president Trump va menystenir Greta durant tot el seu mandat. I encara més cínic es va mostrar Vladimir Putin quan va referir-se al fenòmen Thunberg el 2 d’octubre de 2019, durant una taula rodona de la Russian Energy Week que patrocinen cada tardor les grans empreses russes (Lukoil, RussNeft, Gazprom, Rosatom…). Les seves paraules mostren les dificultats enormes que tindrà la humanitat per fer la transició energètica donada la resistència de les poderoses empreses russes de gas i petroli:
<<Els decebré. No comparteixo l’entusiasme que ha generat el discurs de Greta Thunberg. Trobo molt bé i correcte que els adolescents prestin atenció als greus problemes ambientals. Però quan algú s’aprofita dels nens i dels adolescents, mereix la condemna. I més si algú intenta guanyar-hi diners. No afirmo que aquest sigui el cas, però és necessari estudiar-ho més detingudament. Ningú ha explicat a Greta la complexitat del món modern? (…) Tothom sap que el petroli és la primera font de l’equilibri energètic al món i que mantindrà els seus avantatges els propers vint-i-cinc anys. Sí, el petroli disminuirà gradualment i les energies renovables creixeran molt més ràpidament. És cert, i hem de procurar que sigui així.
Però, és una tecnologia accessible per a totes les economies i tots els països en desenvolupament? (…) Estic segur que Greta és una bona nena i molt sincera. Però els adults han de fer tots els possibles per no portar als adolescents i els nens a situacions extremes. Els han de protegir de les emocions innecessàries que poden destruir la seva personalitat (…). Avui és impossible no donar suport a les idees relacionades amb el desenvoupament de les fonts d’energies renovables.Nosaltres hem signat l’Acord de París i estem fent accions per limitar les emissions i per desenvolupar fonts alternatives mitjançant una regulació tributària i creant preferències per les energies renovables. Desenvolupem el gas natural com a hidrocarbur més net (…) Repeteixo, però, és incorrecte utilitzar nens i adolescents encara que sigui per a objectius nobles, sobretot si es fa d’una manera dura i emocional>>. La intervenció va provocar aplaudiments entusiastes de l’audiència formada per presidents i alts càrrecs de les grans companyies energètiques mundials, com la francesa Framatome. També el president Emmanuel Macron, després d’escoltar el discurs de Greta a les Nacions Unides, va fer a Europe 1 unes declaracions semblants a les del president Putin: <<No estic segur que la via Thunberg sigui la més eficaç. Hi ha accions ciutadanes que són més útils. Les posicions radicals tenen per funció provocar l’antagonisme de les nostres societats>>.
Us convidem a acompanyar-nos el pròxim dijous 24 de març a les 18.30 a visionar aquest magnífic documental i a participar en el debat posterior que tindrà lloc després de la projecció. Us hi esperem.
Un dels objectius que es va proposar la secció d´Ecologia, iniciada durant el curs 2015- 16, va ser donar la veu a les principals entitats ecologistes i ambientalistes de Catalunya. No hi transformació social i econòmica sense la complicitat dels moviments socials. I la seva marginació en els mitjans de comunicació i en les taules de concertació ho fa més obligat.
Sobre la governança de la transició ecològica i energètica ja hem organitzat diferents actes amb la presència d´experts i científics. Estem oberts també al nou Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural perquè ens expliqui el seu full de ruta. La creació d´aquest departament va decebre a molts sectors progressistes de la gestió ambiental que reclamaven una Vicepresidència per fer una acció més transversal i poder disposar d´un pressupost més important.
El resultat de la Cimera de Glasgow és decebedor en el sentit de no haver donat cap pas per definir una governança mundial que obligui als Estats a complir els seus compromisos i als governs a ver una tasca política més integradora de les diferents polítiques implicades en la mitigació i adaptació del canvi climàtic. Un altre tema estratègic és si el gas natural i l´energia nuclear es poden considerar “energies verdes”; si aquesta declaració de la UE prospera ens trobarem amb un oxímoron que afectarà la credibilitat de la “Green New Deal”. El Govern de la Generalitat i el Parlament porten un retard espectacular en matèria legislativa per definir una governança que faci possible complir La Llei de Canvi Climàtic. En aquesta legislatura s´haurien d´aprovar: El Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables i les lleis de Residus; d´Agricultura Sostenible; de Biodiversitat; de bases de Protecció del Clima; de Transició Energètica; els pressupostos de carboni i el full de ruta de la desnuclearització… S’espera també el nomenament de tots els membres del Comitè d´Experts.
Ben segur que les entitats ecologistes convocades aprofitaran la plataforma que els hi oferim per manifestar-se sobre temes polèmics com l´ampliació de l´aeroport de Part, els Jocs Olímpics d’Hivern, el projecte de parc eòlic marí Tramuntana o el projecte Hard Rock. Hem reunit a les quatre principals entitats ecologistes en una taula rodona que moderarà el nostre ponent Santiago Vilanova. Volem saber què pensen de la nova estructura política i sobre el model econòmic i de creixement que impulsen els Departaments d´Economia i Polítiques Digitals i Territori. Hi seran convidats:
Secció d'Ecologia i Recursos Naturals 