El compromís dels científics catalans amb el medi ambient

 

L´acte programat pel 18 de març “Salvem Catalunya per a la democràcia i el patrimoni natural, 43 anys després” és un homenatge a tres biòlegs del grup de científics que durant la dècada dels 70 es varen destacar pel seu compromís amb la protecció de l’entorn. La credibilitat del moviment ecologista reclama aquest engatjament ètic dels experts en Ciències de la Terra.  L’endarreriment o el progrés de la consciència ecològica de la població és directament proporcional al grau de complicitat dels científics amb la societat.

El manifest de l´Assemblea de Catalunya que varen liderar aquell grup de biòlegs, entre ells, Joan Senent-Josa (que esdevindria director de la revista Ciència), Josep Maria Camarasa i Montse Vallmitjana va esdevenir una fita important. Gràcies a biòlegs com els que hem convidat es varen denunciar projectes de gran impacte ambiental com l’abocador d’escombraries al Garraf, l’embassament de Rialp, la desviació del curs inferior del Llobregat, la contaminació dels rius i la degradació del litoral (veure el manifest en el nostre blog)

Amb aquest acte volem fer també una crida per renovar el compromís de les nostres institucions científiques per la defensa del patrimoni natural. Els projectes urbanístics i de nous ports esportius a la Costa Brava, als que varen dedicar un acte informatiu a la Sala Bohigas el 15 de gener, és una mostra de què cal seguir vigilants.

Us hi esperem.

Llegiu aquí el Manifest original

Lliçons de la natura per a una economia circular

 

En un moment en què l’economia global convulsiona per la triple acceleració de la tecnologia, la globalització i el canvi climàtic, s’obre pas una nova lògica que posa de relleu una realitat llargament ignorada: la natura és el model més fiable i sostenible que existeix. Estem a punt de passar de l’era de les màquines i l’enginyeria a la de la biologia. Aquesta és l’autèntica gran revolució que ens espera.

Quin sentit té seguir ignorant solucions brillants, producte de milers de milions d’anys d’evolució, casos d’èxit de provada efectivitat, utilitzant sempre recursos localment disponibles i amb una altíssima eficiència energètica?. Aquesta visió bioinspirada dóna pas a una perspectiva ecosistèmica de l’economia, en el que els residus no només deixen de ser un problema, sinó que es converteixen en valuosos recursos que permeten tancar cicles, esdevé el paradigma actual de l’economia circular.

L’ Agència Europea del Mediambient assenyala, en aquest sentit, que la convergència de la bioeconomia (relacionada amb l´ús de la biomassa) i l’economia circular (fluxos econòmics i ecològics dels recursos) esdevindrà un element clau per al desenvolupament donat que ambdues són complementàries i es retroalimenten.                La integració d’aquestes dues economies ens condueix cap a la sostenibilitat mentre que la bionspiració s’obre cap a altres camps de desenvolupament com els biomaterials, la biorobòtica o la biotecnologia. Dos mons cridats a entendre’s gràcies una disciplina emergent i transversal que en els pròxims anys tindrà una importància estratègica de primer ordre: la Biomimètica.

La Biomimètica – del grec bios (vida) i mimesis (imitació)- engloba diversos conceptes en un: una displina transversal de coneixement, una metodologia i una nova visió més simètrica entre éssers humans i la resta de la natura.

Les seves aplicacions pràctiques ens permeten entendre millor que estem davant d’un gir copernicà de la nostra manera d’entendre el progrés: gratacels tèrmicament eficients inspirats en colònies de tèrmits, biofilms creats amb restes d’aliments, superadhesius no contaminants basats en els musclos, i un inabastable conjunt d’exemples que empetiteixen qualsevol enginyeria humana.

El pròxim 12 de febrer, a les 19h, a la sala Verdaguer, tindrem ocasió de conèixer les implicacions econòmiques d’aprendre de la natura, un àmbit on l’economia circular i la biomimètica esdevindran claus per a la construcció d’un futur autènticament sostenible.

Ens hi acompanyaran:

Miquel Vidal                                                                                                                                                 Fundador The Natural Step Association Spain
Coordinador d’Economia Circular de la Fundació Formació i Treball

Jordi Carrasco                                                                                                                                                Director del Biomimetics Sciences Institute                                                                                              Adjunt de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals

Presenta i modera:

Santiago Vilanova                                                                                                                                                    Ponent de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals

Acte coorganitzat per la Secció d’Economia 

La costa brava assetjada

La degradació del litoral gironí de la Costa Brava és una greu agressió ecològica que amenaça el llegat que deixem a les futures generacions.

Per exposar-nos en detall el seu abast comptarem el pròxim dimarts 15 de gener amb membres del col·lectiu SOS Costa Brava i una representació del Departament de Territori i Sostenibilitat . Per anar iniciant el debat, hem volgut compartir algunes reflexions d’en Santiago Vilanova, Ponent de la Secció, que podem trobar en aquest article publicat al diari El Punt Avui el 7 d’agost de 2018:

El procés sobiranista, en lloc de reforçar els col·lectius i associacions ecologistes, els ha debilitat. Els depredadors dels paisatges han sortit de l’armari i s’aprofiten de l’estat distret i emocional del poble. La situació és tan greu que el síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha vist obligat a redactar l’informe L’augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, un informe que hauria d’haver anat paral·lel amb un altre sobre l’acció dels fons d’inversió estrangers i de les màfies sobre el territori. Estem badant. Correm el risc que quan aconseguim un Estat propi tinguem el país hipotecat o més degradat del que ens l’havia deixat el franquisme. I, paradoxalment, mai com ara les nostres autoritats havien parlat tant de sostenibilitat i economia circular!

De tots els conflictes ambientals vigents, però, em preocupa l’assetjament especulatiu que pateix la Costa Brava. Tenim nostàlgia d’aquells arquitectes i empresaris com Rafael Masó, Joan Bordàs, Josep Ensesa que defensaven en aquest litoral un urbanisme de qualitat harmonitzat amb l’entorn. Les protestes ecologistes acaben amb frustració degut a les complicitats desenvolupistes dels alcaldes dels municipis afectats. Alguns sembla que volen fer l’agost abans que l’onada política de regeneració democràtica els devori.

L’empresa pública Ports de la Generalitat, amb el suport de Costa Brava Yacht Ports i Barcelona Clúster Nàutic, pretén ampliar els ports de Roses, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols per rebre iots de gran eslora. L’objectiu és “repensar i crear espais nous” i “integrar mar i ciutat”. Ja tenim definit el nou paradigma de “creixement sostenible”: un “progrés” que comportarà més inversions al servei de la indústria nàutica i turística però, alhora, una degradació de les platges. I tot sense debat democràtic. Vegem alguns exemples significatius: la Foundation Bulli ocupa cala Montjoi a Roses; una operació semblant proposa una “fundació ecològica” en els terrenys alliberats de Ràdio Liberty a la platja de Pals, on la construcció de nous habitatges afectarà zones de pinedes i dunes; un gran xalet ha destruït el paisatge de la cala del Golfet a Calella de Palafrugell, com també s’ha deixat construir a l’emblemàtica cala de sa Conca a Platja d’Aro. A la pineda d’en Gori de Palamós s’estan fent apartaments de luxe, prop de cala s’Alguer, declarada bé cultural d’interès nacional i on s’han projectat nous apartaments. A la cala d’Aiguafreda de Begur es proposen 400 habitatges. A la cala d’es Codolar, a Tossa, s’hi projecta un nou port amb 400 amarradors, un hotel de luxe i quatre xalets. El corall vermell agonitza i perilla la seva conservació per la concessió de noves llicències d’extracció…

Amb aquesta visió de la governança, que es resisteix a admetre que el front costaner ja ha superat la seva capacitat de càrrega, és inviable pensar que el conflicte es pot resoldre amb una nova llei d’ordenació del territori (proposta del Síndic de Greuges). I, ara, per blanquejar el setge especulatiu, el lobby turístic i immobiliari, amb el lideratge de la Diputació de Girona, aspira que la Costa Brava sigui declarada per la Unesco reserva de la biosfera. Seria un distintiu injustificable per l’elevada fragmentació del territori i l’alt impacte urbanístic.

Un nou espai amb consciència ecològica

Sigueu benvinguts i benvingudes al nou blog de la secció d’Ecologia i Recursos Naturals de l’Ateneu Barcelonès.

Aquest és un espai de comunicació creat amb voluntat vital, un ecosistema on, des de l’intercanvi d’idees, la cooperació i la intel·ligència col·lectiva aspirem a  passar del debat a la voluntat, i d’aquest al compromís transformador.

Ens proposem que l´Ateneu Barcelonès, que ha estat caixa de ressonància dels moviments i corrents del catalanisme- com el modernisme i el noucentisme- aculli també el pensament ecologista com una corrent intel·lectual i cultural decisiva del segle XXI. O la consciència ecològica esdevé majoritària i socialment transversal o, si seguim venerant el creixement i el desenvolupisme, caminem cap a una sisena extinció.

 

En aquest blog hi trobareu els actes que organitzem des de la Secció i la seva gravació íntegra. També hi podreu llegir les propostes sorgides dels debats amb el públic assistent. La nostra voluntat és traslladar anualment a la Junta i a la Comissió de Cultura una síntesi d’aquestes propostes d’acció.

La vostra participació és essencial per donar vida a aquest blog i extendre el debat i la reflexió més enllà de les ponències i de les activitats.

Moltes gràcies  per seguir-nos i per voler formar-ne part. Esteu a casa vostra.