Homenatge a l’ecòleg Ramon Margalef en el centenari del seu naixement

L´ecòleg Ramon Margalef i l´ecologista Edward Goldsmith, fundador de la revista “The Ecologist”, passejant per la Rambla de Catalunya el 24 d´octubre de 1989 (Foto Santiago Vilanova)

Per preparar l´acte d´homenatge al Dr. Ramon Margalef (Barcelona,1919- Barcelona, 2004) que tindrà lloc el dimecres 2 d´octubre de 18h. a 21h., us proposem la lectura de la presentació que va fer de l´ecologista Edward Goldsmith (Paris,1928 – Siena,1989) en el Primer Simposi Internacional Una Sola Terra celebrat en el Museu de la Ciència el 24 d´octubre de 1989. Ecòlegs i ecologistes, respectant-se mútuament, han aportat  informació i alternatives  a la crisi ecològica i climàtica del planeta tant a nivell local com a nivell global. Hi ho continuaran fent. En aquest missatge del més reconegut ecòleg català es troba la resposta a la nova governança de la transició energètica.
Us esperem en aquest rellevant acte de l´Ateneu en el que ens parlaran sobre el Dr. Margalef destacats ecòlegs i alumnes seus com Marta Estrada, biòloga de l´Institut de Ciències del Mar; Jaume Terradas, catedràtic d´Ecologia de la UAB; Ramon Margalef Mir, biòleg, professor d´ensenyament secundari; Joan Martínez Alier, catedràtic d´Economia i Història Econòmica de la UAB i Begoña Vendrell, biòloga de l´Institut de Ciències del Mar. A les 18h. es projectarà una entrevista de Josep Maria Espinàs al Dr. Margalef en el programa “Identitats” de TV3 (1987). Us hi esperem.

 

La greu contaminació de Barcelona, a debat

Lligant amb el tema del Dia Mundial del Medi Ambient el dimarts 11 de juny,  a les 19h, hem organitzat una taula rodona a la Sala Verdaguer en la que els protagonistes seran els barcelonins que han demandat a l’Ajuntament de Barcelona per la greu contaminació atmosfèrica que supera els nivells de CO2, NO2 i partícules fines recomanats per l´Organització Mundial de la Salut i la UE. Es tracta de l´economista Román Martín i la consultora Marisa del Rosario Sanfeliu.

Els informes municipals admeten que, per culpa d´aquesta contaminació, es produeixen 659 morts prematures a l´any i s´escurça la vida fins a nou mesos. L’advocat dels demandants, Josep Conesa, proposa, entre altres mesures, la creació d´un peatge just i equitatiu per a l´entrada de cotxes a Barcelona, com s´ha fet en altres ciutats d´Europa amb reduccions de la contaminació de fins a un 30%.

Aquesta és la primera acció judicial per reclamar una reacció radical dels nostres governants que redueixi la contaminació de l’Àrea Metropolitana. Veure informacions sobre el tema a “La Vanguardia”: “El jutge admet una demanda per l´alta pol·lució de Barcelona” (19 de febrer de 2019) i “L´home que demana aire pur al jutge” (23 de febrer de 2019).

Dia Mundial del Medi Ambient 2019

 

El Dia Mundial del Medi Ambient va ser creat per les Nacions Unides el desembre de 1972. Se celebra des de 1974 cada 5 de juny en commemoració de la Cimera d’Estocolm de 1972. L’objectiu és dedicar aquest dia a la conscienciació de la població davant els greus problemes ecològics globals que pateix el nostre planeta.

Enguany el tema escollit és la contaminació de l’aire en el marc de la campanya “Breathe Life” , amb l´objectiu de mobilitzar la societat civil sobre els efectes de la contaminació de l´aire, sobre la nostra salut i sobre el clima, especialment en ciutats com Barcelona.

Per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient 2019 la secció d´Ecologia i Recursos Naturals de l´Ateneu ha escollit projectar la pel·lícula ecologista de l´any. Es tracta de “Woman at War” (“La dona de la muntanya”) del director islandés Benedikt Erlingsson. Una obra de ficció que lliga el compromís d´una activista ecofeminista que lluita contra els oligopolis energètics i industrials contaminants, en aquest cas contra una fábrica d’alumini. És també un missatge que ens invita a lluitar contra el canvi climàtic canviant els nostre model de consum.

Presentarà la pel·lícula la cineasta catalana Alba Sotorra (Reus, 1980), autora de “Comandante Arian” , nominada al Premi Gaudí, i que acaba de tornar de rodar a Rojava, en el Kurdistà siri.

El pròxim 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, us esperem, doncs, a la Sala Bohigas a les 19h per celebrar-ho amb aquesta aquesta magnífica projecció.

La gestió de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Catalunya

 

El debat sobre la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Catalunya és una qüestió de primer ordre per a la ciutadania pel que fa al seu accés a bens comuns d’interés públic i una oportunitat perquè aquesta qüestió formi part de l’agenda política.

El pròxim dimarts 14 de maig estan convidats a l’Ateneu representants de la plataforma Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica per explicar-nos quina és la situació actual des de la seva perspectiva i donar a conéixer la seva proposta que sigui la mateixa ciutadania de Barcelona la que participici en la seva gestió per garantir un servei just i a l’abast de tothom, responsable, respectuós amb el planeta i basat en el control ciutadà.

Reproduïm aquí el contingut del seu Manifest per anar obrint el debat en el si de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals:

Compromís per l’aigua pública i democràtica

El creixement de Barcelona va obligar la ciutat a saltar les muralles i urbanitzar l’Eixample. Des de llavors la gestió de l’aigua a Barcelona ha estat quasi sempre privada. Així es va anar estenent per la gran majoria de poblacions i ciutats de la seva Àrea Metropolitana. Tot i així, el 2010, un Tribunal de Barcelona va dictaminar una sentència al detectar que no existia cap contracte de concessió que regulés aquesta gestió. Dos anys després, el 2012, el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va crear una empresa mixta amb la participació de la Societat General d’Aigües de Barcelona (grup AGBAR) per gestionar el cicle urbà de l’aigua (abastament i sanejament).

El 2016, aquesta empresa mixta va ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per diverses irregularitats: no s’havia justificat que la gestió mixta fos la millor opció, es va adjudicar a dit -sense concurs públic- la part privada de l’empresa mixta i, finalment, la valoració dels actius afavoria escandalosament a AGBAR. La sentència judicial del TSJC serà valorada en els propers mesos pel Tribunal Suprem que haurà de dictaminar una sentència definitiva. Si a causa d’aquesta sentència s’anul·la l’empresa mixta, aquesta podria ser una gran oportunitat per remunicipalitzar el servei de l’aigua als municipis de l’AMB.

Una oportunitat per la remunicipalització de l’aigua:

La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial que considera que un dret humà essencial per a la vida com és l’aigua i el sanejament mai hauria de ser un negoci. Per això proposa recuperar la governança d’aquest bé comú, ara segrestat per la corporació AGBAR. Reivindicant la remunicipalització de l’aigua, no només volem passar de la gestió privada a la pública, sinó que exigim la participació ciutadana en el servei per poder assegurar l’accés universal a l’aigua, rendir comptes de la gestió i preservar els ecosistemes aquàtics, fonts de vida.

El nostre compromís:

Davant la ciutadania dels diversos municipis de l’AMB, les associacions veïnals, socials, ambientals, sindicals, fundacions, universitats, escoles i instituts, hospitals, biblioteques, negocis i tota la resta d’entitats, persones jurídiques i grups sota signants fem públic el nostre compromís per una gestió pública i amb participació ciutadana de l’aigua a l’AMB.

Per fer-ho possible, ens comprometem a vetllar per l’acompliment dels següents objectius:

  • Considerar l’accés a l’aigua i al sanejament un dret humà essencial per a la vida i que sota cap concepte pugui ésser considerat una mercaderia.
  • Considerar l’accés a l’aigua i al sanejament un bé comú que necessita d’un model de gestió pública i una governança democràtica amb participació ciutadana, transparència i rendició de comptes.
  • Fer front als reptes actuals com són la preservació de les masses d’aigua i l’adaptació al canvi climàtic per mantenir els ecosistemes aquàtics i terrestres, l’equilibri territorial i la sobirania alimentària tot garantint l’abastament de tota la ciutadania.
  • Teixir i consolidar un moviment ciutadà a favor de la remunicipalització de l’aigua i d’un nou model de gestió de l’aigua pública, participatiu i respectuós amb el medi ambient.
  • La creació d’un observatori ciutadà que vetlli per la gestió de l’aigua i el sanejament com a bé comú, tal i com s’ha descrit als punts anteriors.

Com pots contactar amb nosaltres?
A la nostra web www.aiguabcn.org pots posar-te al dia i subscriure’t al nostre butlletí per rebre informació. El nostre Twitter és @aiguabcn, a facebook com Remunicipalitzem Barcelona https://www.facebook.com/aiguabcn/ i el nostre correu és contacta@aiguabcn.org

El compromís dels científics catalans amb el medi ambient

 

L´acte programat pel 18 de març “Salvem Catalunya per a la democràcia i el patrimoni natural, 43 anys després” és un homenatge a tres biòlegs del grup de científics que durant la dècada dels 70 es varen destacar pel seu compromís amb la protecció de l’entorn. La credibilitat del moviment ecologista reclama aquest engatjament ètic dels experts en Ciències de la Terra.  L’endarreriment o el progrés de la consciència ecològica de la població és directament proporcional al grau de complicitat dels científics amb la societat.

El manifest de l´Assemblea de Catalunya que varen liderar aquell grup de biòlegs, entre ells, Joan Senent-Josa (que esdevindria director de la revista Ciència), Josep Maria Camarasa i Montse Vallmitjana va esdevenir una fita important. Gràcies a biòlegs com els que hem convidat es varen denunciar projectes de gran impacte ambiental com l’abocador d’escombraries al Garraf, l’embassament de Rialp, la desviació del curs inferior del Llobregat, la contaminació dels rius i la degradació del litoral (veure el manifest en el nostre blog)

Amb aquest acte volem fer també una crida per renovar el compromís de les nostres institucions científiques per la defensa del patrimoni natural. Els projectes urbanístics i de nous ports esportius a la Costa Brava, als que varen dedicar un acte informatiu a la Sala Bohigas el 15 de gener, és una mostra de què cal seguir vigilants.

Us hi esperem.

Llegiu aquí el Manifest original

Lliçons de la natura per a una economia circular

 

En un moment en què l’economia global convulsiona per la triple acceleració de la tecnologia, la globalització i el canvi climàtic, s’obre pas una nova lògica que posa de relleu una realitat llargament ignorada: la natura és el model més fiable i sostenible que existeix. Estem a punt de passar de l’era de les màquines i l’enginyeria a la de la biologia. Aquesta és l’autèntica gran revolució que ens espera.

Quin sentit té seguir ignorant solucions brillants, producte de milers de milions d’anys d’evolució, casos d’èxit de provada efectivitat, utilitzant sempre recursos localment disponibles i amb una altíssima eficiència energètica?. Aquesta visió bioinspirada dóna pas a una perspectiva ecosistèmica de l’economia, en el que els residus no només deixen de ser un problema, sinó que es converteixen en valuosos recursos que permeten tancar cicles, esdevé el paradigma actual de l’economia circular.

L’ Agència Europea del Mediambient assenyala, en aquest sentit, que la convergència de la bioeconomia (relacionada amb l´ús de la biomassa) i l’economia circular (fluxos econòmics i ecològics dels recursos) esdevindrà un element clau per al desenvolupament donat que ambdues són complementàries i es retroalimenten.                La integració d’aquestes dues economies ens condueix cap a la sostenibilitat mentre que la bionspiració s’obre cap a altres camps de desenvolupament com els biomaterials, la biorobòtica o la biotecnologia. Dos mons cridats a entendre’s gràcies una disciplina emergent i transversal que en els pròxims anys tindrà una importància estratègica de primer ordre: la Biomimètica.

La Biomimètica – del grec bios (vida) i mimesis (imitació)- engloba diversos conceptes en un: una displina transversal de coneixement, una metodologia i una nova visió més simètrica entre éssers humans i la resta de la natura.

Les seves aplicacions pràctiques ens permeten entendre millor que estem davant d’un gir copernicà de la nostra manera d’entendre el progrés: gratacels tèrmicament eficients inspirats en colònies de tèrmits, biofilms creats amb restes d’aliments, superadhesius no contaminants basats en els musclos, i un inabastable conjunt d’exemples que empetiteixen qualsevol enginyeria humana.

El pròxim 12 de febrer, a les 19h, a la sala Verdaguer, tindrem ocasió de conèixer les implicacions econòmiques d’aprendre de la natura, un àmbit on l’economia circular i la biomimètica esdevindran claus per a la construcció d’un futur autènticament sostenible.

Ens hi acompanyaran:

Miquel Vidal                                                                                                                                                 Fundador The Natural Step Association Spain
Coordinador d’Economia Circular de la Fundació Formació i Treball

Jordi Carrasco                                                                                                                                                Director del Biomimetics Sciences Institute                                                                                              Adjunt de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals

Presenta i modera:

Santiago Vilanova                                                                                                                                                    Ponent de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals

Acte coorganitzat per la Secció d’Economia 

La costa brava assetjada

La degradació del litoral gironí de la Costa Brava és una greu agressió ecològica que amenaça el llegat que deixem a les futures generacions.

Per exposar-nos en detall el seu abast comptarem el pròxim dimarts 15 de gener amb membres del col·lectiu SOS Costa Brava i una representació del Departament de Territori i Sostenibilitat . Per anar iniciant el debat, hem volgut compartir algunes reflexions d’en Santiago Vilanova, Ponent de la Secció, que podem trobar en aquest article publicat al diari El Punt Avui el 7 d’agost de 2018:

El procés sobiranista, en lloc de reforçar els col·lectius i associacions ecologistes, els ha debilitat. Els depredadors dels paisatges han sortit de l’armari i s’aprofiten de l’estat distret i emocional del poble. La situació és tan greu que el síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha vist obligat a redactar l’informe L’augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, un informe que hauria d’haver anat paral·lel amb un altre sobre l’acció dels fons d’inversió estrangers i de les màfies sobre el territori. Estem badant. Correm el risc que quan aconseguim un Estat propi tinguem el país hipotecat o més degradat del que ens l’havia deixat el franquisme. I, paradoxalment, mai com ara les nostres autoritats havien parlat tant de sostenibilitat i economia circular!

De tots els conflictes ambientals vigents, però, em preocupa l’assetjament especulatiu que pateix la Costa Brava. Tenim nostàlgia d’aquells arquitectes i empresaris com Rafael Masó, Joan Bordàs, Josep Ensesa que defensaven en aquest litoral un urbanisme de qualitat harmonitzat amb l’entorn. Les protestes ecologistes acaben amb frustració degut a les complicitats desenvolupistes dels alcaldes dels municipis afectats. Alguns sembla que volen fer l’agost abans que l’onada política de regeneració democràtica els devori.

L’empresa pública Ports de la Generalitat, amb el suport de Costa Brava Yacht Ports i Barcelona Clúster Nàutic, pretén ampliar els ports de Roses, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols per rebre iots de gran eslora. L’objectiu és “repensar i crear espais nous” i “integrar mar i ciutat”. Ja tenim definit el nou paradigma de “creixement sostenible”: un “progrés” que comportarà més inversions al servei de la indústria nàutica i turística però, alhora, una degradació de les platges. I tot sense debat democràtic. Vegem alguns exemples significatius: la Foundation Bulli ocupa cala Montjoi a Roses; una operació semblant proposa una “fundació ecològica” en els terrenys alliberats de Ràdio Liberty a la platja de Pals, on la construcció de nous habitatges afectarà zones de pinedes i dunes; un gran xalet ha destruït el paisatge de la cala del Golfet a Calella de Palafrugell, com també s’ha deixat construir a l’emblemàtica cala de sa Conca a Platja d’Aro. A la pineda d’en Gori de Palamós s’estan fent apartaments de luxe, prop de cala s’Alguer, declarada bé cultural d’interès nacional i on s’han projectat nous apartaments. A la cala d’Aiguafreda de Begur es proposen 400 habitatges. A la cala d’es Codolar, a Tossa, s’hi projecta un nou port amb 400 amarradors, un hotel de luxe i quatre xalets. El corall vermell agonitza i perilla la seva conservació per la concessió de noves llicències d’extracció…

Amb aquesta visió de la governança, que es resisteix a admetre que el front costaner ja ha superat la seva capacitat de càrrega, és inviable pensar que el conflicte es pot resoldre amb una nova llei d’ordenació del territori (proposta del Síndic de Greuges). I, ara, per blanquejar el setge especulatiu, el lobby turístic i immobiliari, amb el lideratge de la Diputació de Girona, aspira que la Costa Brava sigui declarada per la Unesco reserva de la biosfera. Seria un distintiu injustificable per l’elevada fragmentació del territori i l’alt impacte urbanístic.