L´ampliació de l´aeroport del Prat i el futur del Parc Agrari del Baix Llobregat

Foto: calafellvalo sota llicència CC BY-NC-ND 2.0

La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès no podia eludir una qüestió tant
transcendental com és l´ampliació de l´aeroport del Prat i alhora el futur del Parc
Agrari del Baix Llobregat.

Els sectors econòmics, la patronal Foment, Aena i la vicepresidència de Polítiques
Digitals i Territori tenen la posició definida i àmpliament divulgada: salvar l´ampliació
de l´aeroport que consideren “una infraestructura clau per garantir el futur del
progrés de Catalunya; el creixement del PIB, l´increment de milers de turistes (dels
53 milions de viatgers anuals als 72 milions previstos pel 2030) i convertir-lo en un
hub internacional que faciliti els negocis internacional”.


En el debat sobre l´ampliació de l´aeroport ha quedat en segon terme el futur del Parc
Agrari del Baix Llobregat i la regeneració d´aquest gran pulmó metropolità. Les veus
dels pagesos (“ens carreguem l´economia local i la capacitat d´autoabastir-nos”), dels
ecologistes i dels ecòlegs han quedat en segon terme. La taula rodona que hem
organitzat el 2 de novembre s´ha pensat per escoltar les seves crítiques però també les
seves alternatives.
El Govern Aragonès, mitjançant el conseller Jordi Puigneró, ha presentat una nova
proposta per reobrir la negociació amb el Govern Sánchez: allargar la tercera pista cap
a l´espai protegit del Remolar-Filipines i afectar menys la Ricarda, ambdues llacunes
protegides dins la Xarxa Natura 2.000. Què en pensen els ecòlegs, els pagesos i les
entitats resilients?


El futur del Baix Llobregat

El delta del Llobregat ha estat un dels espais naturals més maltractats del territori i que
ha generat més especulació, segons el “Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països
Catalans”
. Tant els seus aiguamolls, inqüestionable reserva ornitològica, com les terres
de cultiu s´havien d´haver blindat i ser considerades un pulmó i una reserva
d´aliments de la gran Barcelona. Ho va ser durant la Guerra Civil i la postguerra i s´ha
demostrat la seva necessitat durant l´etapa del confinament per la Covid-19.
Els terrenys on es preveu construir l´ampliació de la tercera pista de l´aeroport
s´ubiquen dins del Parc Agrari, una entitat destinada a potenciar i protegir el sector
agrícola del seu retrocés. Va ser constituïda el 1996 pel conjunt d´administracions
públiques i el sindicat Unió de Pagesos. La superfície és de 3.500 hectàrees,
distribuïdes en catorze municipis de la zona del delta i agrupa unes 600 explotacions
agràries. D´aquesta zona s´obté un 20% de la producció total d´horta de Catalunya
(bledes, carxofes, cogombres, faves ,melons, espàrrecs, escaroles, tomàquets…).
Un projecte que tampoc s´ha arribat a completar és la creació d´un corredor biològic
que connectés el delta amb el Garraf. Aquesta possibilitat s´ha vist amenaçada pel
macropla que preveu construir 4.800 habitacles nous al Pla de Ponent de Gavà.

El delta del Llobregat havia i hauria de ser un exemple de regeneració i modernització
de l´agricultura; de com gestionar la protecció d´un espai natural i fer-la compatible
amb una agricultura biològica i propera al consumidor”, escriu Santiago Vilanova en el
seu assaig “Emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”. Continua, però,
sense aprovar-se el pla de gestió de la zona protegida del delta que quedarà afectada
per l´impacte del canvi climàtic.
Amb una llei coherent d´espais agraris no s´haurien pogut autoritzar determinades
instal·lacions industrials, l´ampliació de l´aeroport o el traçat de les xarxes viàries
actuals que han trinxat el territori; ni tampoc les instal·lacions a l´esquerra del riu
(hipermercats, zona portuària, autopista…). La pèrdua de superfície deltaica es
considerada pels ecòlegs un dels errors ambientals més greus sobre el territori, igual
que la canalització i desviació del riu per l´ampliació de l´aeroport, avui un dels
epicentres de contaminació atmosfèrica de Barcelona que contribueix a augmentar
les emissions d´efecte hivernacle.
El Govern de la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona tenen en el delta del Llobregat
una ocasió per demostrar-nos que les seves proclames a favor de la transició
energètica i ecològica no són fum.

La taula rodona del 2 de novembre a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas – que
conduirà el nostre ponent Santiago Vilanova- estarà formada per: Josep Maria Carrera,
president de DEPANA; Pere Baltà, periodista i escriptor; Joan Pino, catedràtic
d´Ecologia, director del CREAF; German Domínguez, responsable de comunicació del sindicat Unió de Pagesos del Baix Llobregat, Ariadna Cotén, portaveu de Zeroport i Andrea Conte, de l’associació Ni un Pam de Terra.

Refugiats climàtics

Foto: Ahmed akacha

Malgrat els acords climàtics adoptats, hi ha cert consens científic en què, sense un canvi dràstic en les polítiques climàtiques, no complirem l’Acord de París de limitar escalfament a un límit entre 1,5 i 2 °C. Ara com ara, avancem cap a un escalfament d’entre 3 i 4 °C en aquest segle, la qual cosa produirà la destrucció de gran nombre d’hàbitats i els corresponents desplaçaments de població. Actualment, uns 20 milions de persones són desplaçades cada any per desastres mediambientals sobtats (tempestes, inundacions…), al que cal afegir els desplaçats silenciosos, els que van deixant les zones rurals perquè mor el seu hàbitat per les sequeres i la desertificació. Sabem que, cada any, uns 60 milions de persones deixen les zones rurals per a anar-se a les urbanes. Però aquestes ciutats que ara reben molta població començaran a expulsar-la quan la vida resulti més difícil per impactes com la calor, l’escassetat d’aigua potable i, sobretot, la pujada del nivell de la mar. Dues terceres parts de les ciutats de més de 5 milions d’habitants estan situades en zones costaneres de baixa elevació.

Per analitzar aquest repte de la humanitat hem convidat a Miguel Pajares, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social, membre  del Grup de Recerca  sobre  Exclusió i Control  Social de la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d´Ajuda  al Refugiat. Autor de “Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI” (Raig Verd, 2020). L´acte serà el dimecres 13 d´octubre a la Sala d´Actes Oriol Bohigas a les 18.30h. i estarà presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova. Us hi esperem.

El parc eòlic marí Tramuntana, a debat

16 de setembre. Sala d´actes Oriol Bohigas. 18.30h.

Imatge: Panoràmica del Parc Tramuntana segons simulació de Blue Float.

Amb el tancament dels tres reactors nuclears el 2035 (el darrer serà Vandellòs II) Catalunya perdrà el 54% de la producció elèctrica. L´eòlica i la fotovoltaica representen actualment menys d´un 7% d´aquesta producció. La Llei del Canvi Climàtic de l’1 d´agost de 2017 ens obliga a que el 2030 el 50% de l´electricitat que consumim vingui de fonts renovables i el 100% el 2050. Per a complir aquest objectiu, inevitable per descarbonitzar la nostra economia, i substituir els 3.000 MW nuclears, ens cal instal·lar cada any 600 MW de solar fotovoltaica i 400 MW d´eòlica durant una dècada de manera ininterrompuda. Com fer-ho amb una situació pràcticament de moratòria i amb fortes resistències socials?

La proposta del grup d’enginyeria Sener, associat amb el desenvolupador internacional Blue Float de construir en aigües territorials espanyoles, entre el cap de Creus i la badia de Roses, el parc eòlic marí Tramuntana, podria significar fer sortir Catalunya de la cua de les renovables de totes les CC.AA. i resoldre el 45% del consum d´electricitat de les comarques gironines en una primera fase de 500 MW. 

Els promotors del projecte han declarat la seva voluntat de concertar-lo amb el territori, els científics que coneixen la zona i els grups ambientalistes. Parlen de crear un hub industrial basat en impulsar les energies renovables a Girona, que segueix amb una nul·la aportació d’energies del sol, especialment a la Costa Brava. També manifesten la voluntat de fer participar als municipis afectats en el projecte (cooperatives, crowdfunding, comunitats locals d´energia, administració pública) i bonificació de tarifes 100% per a col·lectius vulnerables.

Sectors científics, però, s´hi han manifestat crítics esperant que es presenti un estudi detallat de l´impacte ambiental sobre la flora i fauna, sobre les corrents marines i els efectes sobre l´aportació de sediments provinents de la desembocadura del Roina. Grups ambientalistes i sectors turístic consideren que el parc- situat a 24 quilòmetres del litoral- provocarà un impacte paisatgístic (35 aerogeneradors flotants amb turbines de 118 metres de radi i 258 metres d´alçada).

La secció d´ecologia de la nostra entitat no podia quedar-se al paire d´un projecte d´aquest nivell i hem optat per organitzar una taula rodona i donar la paraula a les parts implicades: Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; representants científics i experts en el sector energètic i l’empresa promotora de Parc Tramuntana. L´acte, presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova, s´ha programat pel 16 de setembre a les 18.30 h i a la sala d´actes Oriol Bohigas de la nostra entitat. L’ entrada presencial serà lliure.

Participants confirmats: Assumpta Farran, directora general d´Energia; Jordi Ponjoan, vicepresident de la Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Sergi Ametller, enginyer, membre de l´equip directiu del Parc Tramuntana; Rafael Sardà, investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes-CSIC i Joan Vila, president de la Comissió d´Energia de la PIMEC.

Catalunya es troba en un greu atzucac i perilla la seva futura sobirania energètica. De no fer els deures que ens marca la Llei del Canvi Climàtic haurem d´importar l´electricitat dels parcs eòlics i solars de l´Aragó en línies d´alta tensió. Ens queda poc temps, per la participació democràtica i la concertació. El Govern de la Generalitat s´haurà de pronunciar sobre projectes com el parc Tramuntana i considerar si en aquest cas és estratègic i decidir la seva possible participació. De tot en parlarem a la taula rodona. Us hi convidem de forma presencial.

Cicle “Estat de la Natura a Catalunya”

Hem perdut el 25% dels nostres animals salvatges en els darrers 20 anys. Els esforços per aturar la pèrdua de biodiversitat al món han fracassat de manera estrepitosa.

Foto: Ruben (rasbcn2) CC BY-NC-SA 2.0

El 17 de maig tindrà lloc a Kunming (Xina) la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Biodiversitat Biològica que farà balanç de resultats del darrer decenni i establirà l´estratègia post 2020. Kunming es prepara per ser amb biodiversitat el que va esdevenir la COP-21 de París pel canvi climàtic. L´estat de la biodiversitat planetària és preocupant. Tots els governs han reconegut que els esforços per aturar la pèrdua de biodiversitat han fracassat de manera estrepitosa. Les polítiques de conservació malauradament no són prou fortes com per compensar els impactes negatius de la resta de sectors econòmics sobre els sistemes naturals, als quals cal sumar els efectes dels canvis globals, com l´increment d´espècies invasores o el canvi climàtic.

La recent publicació de l´informe “Estat de la natura a Catalunya” arriba, doncs, en el moment oportú per comprovar si també la gestió de la biodiversitat al nostre territori requereix més eficàcia i transversalitat. Lluís Brotons, investigador del CSIC, biòleg especialitzat en biodiversitat i ecologia del paisatge, considera que l´estat de la biodiversitat a Catalunya no és bo. “Tenim evidència d´una pèrdua important en les poblacions d´espècies salvatges d´un 25% de mitjana en els darrers 20 anys, i això és alarmant”, explica a “Sostenible”, la revista de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. Aquesta disminució no és homogènia: essent d´un 54% en els ambients d´aigües continentals i d´un 43% pels invertebrats. “La causa majoritària del declivi està, d´una manera o d´una altra, relacionada amb l´activitat humana. Amb una activitat humana que intensifica l´extracció de recursos naturals cada cop d´una manera més eficient i sovint poc respectuosa amb els valors naturals, i que abandona usos i activitats econòmiques tradicionals menys eficients des d´un punt de vista econòmic, però més respectuosos amb la persistència de valors naturals”. Brotons és contundent al referir-se a les pràctiques agrícoles insostenibles: “Aquesta dicotomia la veiem, a través de l´informe, en els processos d´intensificació de l´agricultura i d´ús dels recursos relacionats amb l´aigua, o en l´abandonament de zones agrícoles poc productives i l´expansió dels boscos del nostre país.

Revertir aquests processos requereix una transformació dels sistemes de producció actuals perquè no derivin cap a una explotació insostenible dels recursos i per això fa falta una revolució social”. L´investigador, vinculat al CREAF-CTFC, considera que l´agricultura ecològica i fins i tot l´aparició del concepte d´agricultura regenerativa, són un bri d´esperança per la salut de la biodiversitat. Però la Política Agrària Europea (PAC), a la que està molt lligada la catalana, ha de canviar si volem revertir l´actual situació.

Els actes amb rellevants investigadors

Per presentar l´informe “Estat de la natura a Catalunya” la secció d´ecologia del nostre Ateneu ha organitzat dos actes amb la presència de rellevants investigadores que han col·laborat junt amb un ampli equip amb la seva redacció. El dijous 13 de maig  a les 18.30h i a la Sala d´Actes Oriol Bohigas parlarem de la biodiversitat, els boscos i els ambients rurals. Els ponents són Sara Pont, cap del Servei de Planificació de l´Entorn Natural de la Direcció General de  Polítiques Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES), i Sergi Herrando, investigador de l´Institut Català d´Ornitologia i del CREAF.

El dimarts, 1 de juny, tancarem el cicle parlant de les aigües continentals, el medi marí i el litoral amb Dani Villero, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, i Joaquim Garrabou, investigador de l´Institut de Ciències del Mar. Actuarà de presentador el nostre ponent Santiago Vilanova, periodista i consultor ambiental.

“L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”

Santiago Vilanova presenta el seu assaig que analitza l´impacte ecològic sobre el territori, la revolució democràtica que reclama la transició energètica i  proposa una nova governança.

El dimarts, 4 de maig, a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas el nostre ponent, el periodista i escriptor Santiago Vilanova (Olot, 1947), presenta el seu darrer assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse” (Edicions 62). L´acte consistirà en una entrevista a càrrec de l´escriptor i periodista Xavier Garcia.

El llibre analitza l´impacte ecològic sobre el territori del canvi climàtic amb la veu de destacats ecòlegs i climatòlegs. En un segon escenari valora el paper de los noves generacions ecologistes i dels consumidors per exigir una transició energètica justa i solidària a favor de les energies del sol. En un tercer escenari Vilanova proposa una nova governança de la biosfera a nivell mundial i una nova estructura del govern de la Generalitat que col·loqui la transició ecològica al mateix nivell polític que la gestió de l´economia.

D’acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s’encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades mols sector i ecosistemes del nostre territori tindran greus dificultats a causa d’un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmés a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l’alimentació animal i amb una escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, en canvi, ha provocat una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldrà fer.

L’emergència climàtica a Catalunya, Revolució o Col·lapse, vol combatre la desinformació sobre un dels temes més importants per al nostre present i el nostre futur: el canvi climàtic. Exposa de manera clara l’estat de la qüestió a Catalunya, mostra els perills a què ens enfrontem, i alerta que si no rectifiquem la gestió del territori i de l’energia, les formes de conumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, patirem molt. Tot un repte present que ha de garantir el futur. Un assaig divulgatiu, exhaustiu i rigorós que apel·la a la consciència crítica del lector. Perquè una nova governança del clima és possible, i la societat civil hi té un paper fonamental.

L´assaig, redactat durant el confinament, interrelaciona la crisi ecològica i la destrucció de la vida salvatge amb la pandèmia. El llibre està dedicat als experts en ciències de la Terra que han informat a l´autor al llarg dels anys i que han participat en els simposis i jornades internacionals de l´Associació Una Sola Terra i en els actes organitzats per la secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès. L´entrada hi serà lliure.

Catalanisme i transició ecològica

Foto: Samir Belhamra (Grafixart Photo)

El dimecres, 21 d´abril, la vigília del Dia de la Terra, la secció d´Ecologia ha programat un acte amb Joan Nogué (Hostalets d´en Bas, 1958), catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i exdirector de l´Observatori del Paisatge de Catalunya. Santiago Vilanova, el nostre ponent, dialogarà amb ell  sobre el tema “Catalanisme i transició ecològica”.  
La secció us proposa repensar el catalanisme mitjançant els nous valors de l´ecologisme i de l´economia circular, junt amb els canvis culturals  que comportarà la mitigació del canvi climàtic.  Nogué  ha escrit: “Sempre he pensat que el paisatge és un excel·lent indicador per valorar el nivell de cultura, civilitat i d´urbanitat d´un territori, a qualsevol escala”. Hem escollit un text de l´article “La nació i el territori”, que el geògraf ha publicat a la revista valenciana Concret, per introduir el debat:

(…) Si la localització del territori és un fet fonamental, que cal tenir en compte per entendre el nostre passat com a nació i també el nostre futur, també ho és el caràcter d´aquest territori, és a dir, la seva geografia física; una geografia física que es podria resumir en una paraula: diversitat. Una diversitat extraordinària. En aquest nostre racó de món, l´embolicat laberint de muntanyes i serralades ha facilitat l´aparició de desenes de microclimes i de delicats i fràgils ecosistemes. La vegetació ha hagut d´adaptar-se no només  a una gran diversitat de microclimes mediterranis, sinó també a una capritxosa i juganera morfologia  del relleu. Unitat en la diversitat. Encara que soni a eslògan més que gastat i repetit, no deixa de ser cert que aquesta és la nostra realitat geogràfica.


El segon element té a veure amb la dimensió ecològica i dels recursos naturals. Tot just ara comença a sorgir un autèntic econacionalisme, que té molts pocs precedents en la nostra història recent. Un dels pocs teòrics i activistes  que s´hi va referir fa temps és el periodista Santi Vilanova, un dels primers a entendre  la degradació ecològica del territori nacional com una agressió directa a la mateixa essència de la nació.  Tan aviat com l´any 1981 s´exclamava així: “Com podem parlar de nacionalisme en un territori on els rius esdevenen clavegueres, la Mediterrània està ocupada per les multinacionals del petroli i les nostres serralades més estratègiques són nius d´espies al servei de potències militars foranes” (Vilanova, Santiago, “L´econacionalisme. Una alternativa catalana dins una Europa ecològica”, p.58, Blume,1981).


I s´hi afegeix l´historiador Santiago Cucurella amb aquest clam: “Cal acabar amb els incontrolats que estan sometent als Països Catalans a un procés de desforestació continuat amb totes les conseqüències de caràcter econòmic, climatològic, etc. que això comporta. Aquesta és la forma  més premeditada de destruir un país a mitjà termini. Què podem esperar d´un desert?” (Cucurella, Santiago, “L´equilibri territorial de Catalunya”, p.18, El Llamp,1984).


Llevat d´aquestes excepcions, en aquests darrers quaranta anys, el nacionalisme català s´ha associat ben poc amb l´ecologia i l´ecologisme. Torno a citar Santi Vilanova ,un dels pocs que va encetar aquesta línia: ” Un nacionalisme que no prevegi un canvi radical  en la qüestió tecnològica i energètica  en el seu programa econòmic està condemnat a portar en el propi combat el germen d´un ràpid fracàs” (p.19) “Una Europa de les econacions, democràticament  constituïda sota la declaració  dels drets de la natura, acceptats  a la Conferència d´Estocolm de 1972 i fonamentats en un model econòmic basat en les energies toves (renovables) i descentralitzades, és la millor garantia  per a la nostra llibertat individual i col·lectiva. En el marc d´aquesta Europa dels Pobles, desnuclearitzada i ecològica, és on cal trobar  el destí dels Països Catalans ” (p.39) “El projecte polític dels Països Catalans no el podem sotmetre al risc d´extermini de les bases en què es fonamenta la nostra identitat: les aigües, el mar, les terres de conreu, l´atmosfera. Un país ecològicament destruït és un país ensorrat per segles” (p.44) “Amb la complicitat d´alcaldes, diputats i governadors civils, els llocs més sagrats de la catalanitat han estat ultratjats” (p.13) “Aquestes infraestructures destruiran conreus, dividiran col·lectivitats, portaran les deformacions de la societat industrial al món rural, transformaran les relacions humanes  i continuaran la destrucció del nacionalisme naturalista. I una societat desnaturalitzada  no pot retrobar mai la seva identitat” (p.50).


Convindria preguntar-se les raons de la marginació pràcticament total d´aquest econacionalisme durant dècades. Només recentment albiro un cert renaixement dels seus plantejaments arran de fenòmens tan preocupants  i estesos com la contaminació dels aqüífers, l´abús de pesticides i insecticides, la pèrdua de biodiversitat i, molt especialment, la lluita contra el canvi climàtic (…)

Us esperem doncs el 21 d’abril per compartir amb vosaltres aquest debat que podreu seguir en directe des del web de l’Ateneu: https://www.ateneubcn.org/endirecte

Conflictes territorials i agricultura ecològica

El primer trimestre del 2021 el dedicarem a analitzar alguns dels conflictes territorials (com ja vam fer amb la plataforma SOS Costa Brava) i a defensar una agricultura ecològica per regenerar els sòls i lluitar contra el canvi climàtic. A partir d’ara, i segons els ecòlegs, les estructures de governança hauran de ser forçosament transversals. La pandèmia i la crisi climàtica ens obliguen a repensar la societat i les nostres formes de vida, consum i treball. El desenvolupament econòmic i el model de creixement no tindrà res a veure amb el que coneixem. Ja no podem trinxar més el territori amb infraestructures al servei d’una mobilitat energívora i contaminant. La primera aplicació d’una economia desfossilitzada i de la Green New Deal ha de ser blindar les nostres terres fèrtils, sanejar els aqüífers contaminats i practicar una agricultura al servei d’una alimentació saludable. 

Salvem les Valls

El 20 de gener hem convocat a membres de la plataforma Salvem les Valls de la Garrotxa (Llorenç Planagumà, Carles Güell i Sergi Batlle) i al geòleg Josep Germain, membre del Consell de Protecció de la Natura, per analitzar l’impacte del projecte de nova carretera C-37 de Vic a Olot, variant d’Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot-Figueres que travessa la Garrotxa, un patrimoni volcànic i paisatgístic únic a la península. El projecte té com a funció facilitar i incrementar el trànsit per la Vall d’en Bas i la comarca, quan l’article 24 de la Llei de Canvi Climàtic aprovada al Parlament l’1 d’agost de 2017 i la Declaració d’Emergència Climàtica del 14 de juny de 2019, ens proposen estratègies per reduir aquesta mobilitat i el trànsit contaminant.

SOS Pirineus

El 10 de febrer tindrem una segona taula rodona per parlar dels projectes urbanístics, miners i energètics que afecten les comarques pirinenques. La candidatura de Barcelona-Pirineus pels JJ.OO. d’hivern del 2030 ha despertat l’oposició d’ecologistes, entitats culturals i cíviques de les poblacions afectades. El canvi climàtic tindrà un impacte ecològic greu a les zones d’alta muntanya i també sobre l’economia basada en els esports vinculats a la neu. La plataforma SOS Pirineus estarà representada per Josep Maria Mata, geòleg; Claudia Vallvé, sociòloga de Salvem Éller i Núria Martí, geòloga de Salvem La Molina.

Agricultura ecològica

El 4 de març el ponent de la Secció, Santiago Vilanova, dialogarà amb Isidre Martínez, responsable de la producció agrària ecològica de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia

El 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen de la producció agrària. L’agricultura ecològica, que es preveu esdevingui el 25% del total cultivat en els camps de la UE el 2030, és una de les alternatives més eficients per mitigar el canvi climàtic,  incrementar l’ocupació i frenar l’ús dels fitosanitaris (insecticides, herbicides, fungicides). Isidre Martínez ha escrit: “La producció d’aliments no es pot aïllar de les necessitats del medi ambient, de la salut dels ciutadans, de la gestió de l’aigua i l’energia, dels reptes plantejats pels canvi climàtic, de la sobirania alimentària i del despoblament rural”.

Podreu veure tots aquests actes en directe per la web de l’Ateneu i quedaran també enregistrats en vídeo a la nostra secció.

Responsabilitat empresarial per a la sostenibilitat

 

La insostenibilitat del actual model de desenvolupament, social, econòmic i ambiental,
exigeix canvis profunds en el comportament de les persones i de les organitzacions. El
compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) de Nacions Unides, en la seva Agenda 2030, ens marquen el camí.
El patrimoni natural de les Terres de l’Ebre, declarat per la UNESCO, Reserva Natural de la Biosfera, està afectat per greus amenaces ambientals: la manca d’aigua del riu, la
continua pressió de transvasaments, la regressió del Delta, la pèrdua de la biodiversitat
de les aigües fluvials per la invasió d’espècies foranies i la contaminació de productes
químics,…  I tot plegat, exposats al canvi climàtic, que de no aturar-se farà desaparèixer elDelta.

Però a la vegada, aquestes amenaces han permès aflorar la consciència dels  seus
habitants sobre el seu patrimoni. La saviesa popular de la pagesia i del medi rural s’ha
conjugat amb la força reivindicativa i educativa dels moviment socials en defensa del riu i d’altres agressions que el món acadèmic i institucional li donen suport.

Per donar veu a aquesta potent realitat des del territori, la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès ha convidat a en Xavier Garcia, periodista i escriptor, a en Josep Aragonés, director del COPATE (Reserva Natural de la Biosfera. Terres de l’Ebre)
i a en Mauricio Espaliat, coordinador de Planet,  Mieses Global.

Aquesta sessió, que tindrà lloc el 4 de desembre a les 19h (Sala Verdaguer) pretén analitzar i debatre estratègies a seguir des de la perspectiva empresarial, aprofitant les conclusions de les Jornades: “Som terra, som Ebre” celebrades el juny passat a Deltebre i que aplegaren una vintena d’especialistes en diferents àmbits de la
sostenibilitat, que seran lliurades als assistents.

L’acte s’adreça a persones amb compromís social,  interessades en com assolir la sostenibilitat des de la perspectiva empresarial i de valor de negoci i molt especialment, a càrrecs directius d’institucions públiques i empreses, professionals vinculats a la sostenibilitat i responsables de màrqueting.

La greu contaminació de Barcelona, a debat

Lligant amb el tema del Dia Mundial del Medi Ambient el dimarts 11 de juny,  a les 19h, hem organitzat una taula rodona a la Sala Verdaguer en la que els protagonistes seran els barcelonins que han demandat a l’Ajuntament de Barcelona per la greu contaminació atmosfèrica que supera els nivells de CO2, NO2 i partícules fines recomanats per l´Organització Mundial de la Salut i la UE. Es tracta de l´economista Román Martín i la consultora Marisa del Rosario Sanfeliu.

Els informes municipals admeten que, per culpa d´aquesta contaminació, es produeixen 659 morts prematures a l´any i s´escurça la vida fins a nou mesos. L’advocat dels demandants, Josep Conesa, proposa, entre altres mesures, la creació d´un peatge just i equitatiu per a l´entrada de cotxes a Barcelona, com s´ha fet en altres ciutats d´Europa amb reduccions de la contaminació de fins a un 30%.

Aquesta és la primera acció judicial per reclamar una reacció radical dels nostres governants que redueixi la contaminació de l’Àrea Metropolitana. Veure informacions sobre el tema a “La Vanguardia”: “El jutge admet una demanda per l´alta pol·lució de Barcelona” (19 de febrer de 2019) i “L´home que demana aire pur al jutge” (23 de febrer de 2019).

La costa brava assetjada

La degradació del litoral gironí de la Costa Brava és una greu agressió ecològica que amenaça el llegat que deixem a les futures generacions.

Per exposar-nos en detall el seu abast comptarem el pròxim dimarts 15 de gener amb membres del col·lectiu SOS Costa Brava i una representació del Departament de Territori i Sostenibilitat . Per anar iniciant el debat, hem volgut compartir algunes reflexions d’en Santiago Vilanova, Ponent de la Secció, que podem trobar en aquest article publicat al diari El Punt Avui el 7 d’agost de 2018:

El procés sobiranista, en lloc de reforçar els col·lectius i associacions ecologistes, els ha debilitat. Els depredadors dels paisatges han sortit de l’armari i s’aprofiten de l’estat distret i emocional del poble. La situació és tan greu que el síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha vist obligat a redactar l’informe L’augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, un informe que hauria d’haver anat paral·lel amb un altre sobre l’acció dels fons d’inversió estrangers i de les màfies sobre el territori. Estem badant. Correm el risc que quan aconseguim un Estat propi tinguem el país hipotecat o més degradat del que ens l’havia deixat el franquisme. I, paradoxalment, mai com ara les nostres autoritats havien parlat tant de sostenibilitat i economia circular!

De tots els conflictes ambientals vigents, però, em preocupa l’assetjament especulatiu que pateix la Costa Brava. Tenim nostàlgia d’aquells arquitectes i empresaris com Rafael Masó, Joan Bordàs, Josep Ensesa que defensaven en aquest litoral un urbanisme de qualitat harmonitzat amb l’entorn. Les protestes ecologistes acaben amb frustració degut a les complicitats desenvolupistes dels alcaldes dels municipis afectats. Alguns sembla que volen fer l’agost abans que l’onada política de regeneració democràtica els devori.

L’empresa pública Ports de la Generalitat, amb el suport de Costa Brava Yacht Ports i Barcelona Clúster Nàutic, pretén ampliar els ports de Roses, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols per rebre iots de gran eslora. L’objectiu és “repensar i crear espais nous” i “integrar mar i ciutat”. Ja tenim definit el nou paradigma de “creixement sostenible”: un “progrés” que comportarà més inversions al servei de la indústria nàutica i turística però, alhora, una degradació de les platges. I tot sense debat democràtic. Vegem alguns exemples significatius: la Foundation Bulli ocupa cala Montjoi a Roses; una operació semblant proposa una “fundació ecològica” en els terrenys alliberats de Ràdio Liberty a la platja de Pals, on la construcció de nous habitatges afectarà zones de pinedes i dunes; un gran xalet ha destruït el paisatge de la cala del Golfet a Calella de Palafrugell, com també s’ha deixat construir a l’emblemàtica cala de sa Conca a Platja d’Aro. A la pineda d’en Gori de Palamós s’estan fent apartaments de luxe, prop de cala s’Alguer, declarada bé cultural d’interès nacional i on s’han projectat nous apartaments. A la cala d’Aiguafreda de Begur es proposen 400 habitatges. A la cala d’es Codolar, a Tossa, s’hi projecta un nou port amb 400 amarradors, un hotel de luxe i quatre xalets. El corall vermell agonitza i perilla la seva conservació per la concessió de noves llicències d’extracció…

Amb aquesta visió de la governança, que es resisteix a admetre que el front costaner ja ha superat la seva capacitat de càrrega, és inviable pensar que el conflicte es pot resoldre amb una nova llei d’ordenació del territori (proposta del Síndic de Greuges). I, ara, per blanquejar el setge especulatiu, el lobby turístic i immobiliari, amb el lideratge de la Diputació de Girona, aspira que la Costa Brava sigui declarada per la Unesco reserva de la biosfera. Seria un distintiu injustificable per l’elevada fragmentació del territori i l’alt impacte urbanístic.