Lluites compartides: les resistències contra els pantans de Riaño i Rialb

Foto: Una de les manifestacions a Lleó contra el pantà de Riaño.

La política hidràulica del franquisme basada en construir grans pantans en indrets de valor ecològic, paisatgístic, agrícola i arqueològic, va continuar durant la transició democràtica amb l´aprovació del Plan Hidrológico Nacional. Això va provocar  decepció política amb els governs d´esquerres i una dramàtica resistència  dels habitants del territoris afectats que es veien desplaçats de les seves terres, cases, estil de vida i relacions socials. Els primers grups ecologistes  organitzats varen acudir a donar suport als opositors.

Darrera aquelles obres faraòniques, que es feien “al servei de la col·lectivitat i del progrés”, s’ocultaven interessos espuris i connivències dels governants amb les Confederaciones Hidrográficas, la oligarquia elèctrica i els seus bancs i amb els grans terratinents.

L´impacte ecològic no era menor: es produïen  greus desequilibris  biològics de les espècies, entrofització de les aigües, retenció de sediments, destrucció de fèrtils terres de conreu… Els informes d´ecòlegs i geòlegs independents contra les ubicacions d´aquests embassaments eren marginades del debat públic.

La nostra secció d´Ecologia ha volgut recordar algunes d´aquelles lluites compartides. Les més destacades i emblemàtiques varen ser les de Riaño (Lleó), Rialb (Catalunya) i Itoiz (Navarra)

L´Estat va guanyar la partida, no sense dramàtiques escenes de brutals accions policials que recorden les que vam patir a Catalunya l´1 d´octubre en el referèndum sobre la independència. Els tres pantans estan avui en funcionament, produint energia elèctrica però lluny de complir els objectius de regadius i desenvolupament agrícola pels que varen ser construïts.

En plena emergència climàtica els afectats clamen ara justícia pels danys i perjudicis causats. Ens ho explicaran alguns d´aquells activistes. Hem convidat  a representants dels moviments de resistència de Riaño, que es diu va ser una compensació de l´Estat a Iberduero pel tancament de la central nuclear de Lemóniz; un pantà que havia de regar 85.000 hectàrees de les terres més ermes de Lleó.

Foto: Manifestació a Ponts contra el pantà de Rialb. En primer terme els alcaldes dels pobles afectats.

El pantà de Rialb va afavorir els interessos de Joaquim Viola Sauret, ex alcalde de Barcelona, i als grups econòmics que el recolzaven; a les companyies Fecsa i Hidroelèctrica del Segre, i a entitats bancàries com el Banco de Madrid. L´obra es va justificar per les urgències de regadius a les zones més depauperades de la Sagarra i les Garrigues i per augmentar la dotació del Canal d´Urgell.

La taula rodona que hem convocat estarà integrada per Manuel Valero, advocat, escriptor i ecologista; Ramiro Pinto, escriptor i activista ecologista contra Riaño, ambdós autors del assaig “De Riaño a New York”(Éride Ediciones, 2021); Xavier Garcia, cofundador del Grupo de Periodistes Ecologistes de Catalunya i que va  escriure molts articles  sobre el pantà de Rialb, i Josep Coma, arquitecte, regidor d´Oliana i activista contra aquella obra.

L´acte, presentat per Santiago Vilanova, ponent de la secció, està programat pel 10 de desembre a la Sala Bohigas i a les 18.30h. Us hi esperem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s