La visió de futur del Club de Roma

Foto: Josep Bracons CC BY-SA 2.0

Tal com vàrem anunciar a l’acte del passat 26 de maig sobre el 50 aniversari del cèlebre informe “Els limits al creixement”, celebrat a l’Ateneu, des de la secció d’Ecologia us convidem a continuar seguint aquest debat amb una segona sessió que se celebrarà el proper 20 de juny al Palau Macaya.

L’objectiu d’aquest acte serà dialogar sobre la “visió de futur del Club de Roma” amb la participació de Carlos Álvarez, Vicepresident internacional del Club de Roma i Cristina Manzano, politòloga, directora de Esglobal i membre de la Junta Directiva del Club de Roma.

Amb la responsabilitat i la força moral de l’encert de les advertències de l’informe de 1972, el Club de Roma ha endegat una nova reflexió per tal d’orientar els esforços en la lluita contra el canvi climàtic d’una manera justa, eficient i sostenible.

La sessió, convocada a les18h, tindrà lloc de manera presencial. Es prega confirmació prèvia al 91 431 67 99.

El dictador Putin i l’activista Greta Thunberg

La projecció del documental “I am Greta” (“Jo sóc la Greta”) del director suec Nathan Grossman, que projectarem el 24 de març a la sala Bohigas com estrena a Catalunya (acte organitzat conjuntament amb la secció de cinema), i el rerefons energètic de la guerra d´Ucraïna, ens motiva  recordar el que va escriure el nostre ponent Santiago Vilanova en el seu assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”:

Foto: stephan_p sota llicència CC CC BY-NC-ND 2.0

El president Trump va menystenir Greta durant tot el seu mandat. I encara més cínic es va mostrar Vladimir Putin quan va referir-se al fenòmen Thunberg el 2 d’octubre de 2019, durant una taula rodona de la Russian Energy Week que patrocinen cada tardor les grans empreses russes (Lukoil, RussNeft, Gazprom, Rosatom…). Les seves paraules mostren les dificultats enormes que tindrà la humanitat per fer la transició energètica donada la resistència de les poderoses empreses russes de gas i petroli:

<<Els decebré. No comparteixo l’entusiasme que ha generat el discurs de Greta Thunberg. Trobo molt bé i correcte que els adolescents prestin atenció als greus problemes ambientals. Però quan algú s’aprofita dels nens i dels adolescents, mereix la condemna. I més si algú intenta guanyar-hi diners. No afirmo que aquest sigui el cas, però és necessari estudiar-ho més detingudament. Ningú ha explicat a Greta la complexitat del món modern? (…) Tothom sap que el petroli és la primera font de l’equilibri energètic al món i que mantindrà els seus avantatges els propers vint-i-cinc anys. Sí, el petroli disminuirà gradualment i les energies renovables creixeran molt més ràpidament. És cert, i hem de procurar que sigui així.

Però, és una tecnologia accessible per a totes les economies i tots els països en desenvolupament? (…) Estic segur que Greta és una bona nena i molt sincera. Però els adults han de fer tots els possibles per no portar als adolescents i els nens a situacions extremes. Els han de protegir de les emocions innecessàries que poden destruir la seva personalitat (…). Avui és impossible no donar suport a les idees relacionades amb el desenvoupament de les fonts d’energies renovables. Nosaltres hem signat l’Acord de París i estem fent accions per limitar les emissions i per desenvolupar fonts alternatives mitjançant una regulació tributària i creant preferències per les energies renovables.  Desenvolupem el gas natural com a hidrocarbur més net (…) Repeteixo, però, és incorrecte utilitzar nens i adolescents encara que sigui per a objectius nobles, sobretot si es fa d’una manera dura i emocional>>. La intervenció va provocar aplaudiments entusiastes de l’audiència formada per presidents i alts càrrecs de les grans companyies energètiques mundials, com la francesa Framatome. També el president Emmanuel Macron, després d’escoltar el discurs de Greta a les Nacions Unides, va fer a Europe 1 unes declaracions semblants a les del president Putin: <<No estic segur que la via Thunberg sigui la més eficaç. Hi ha accions ciutadanes que són més útils. Les posicions radicals tenen per funció provocar l’antagonisme de les nostres societats>>.

Us convidem a acompanyar-nos el pròxim dijous 24 de març a les 18.30 a visionar aquest magnífic documental i a participar en el debat posterior que tindrà lloc després de la projecció. Us hi esperem.

Donem la veu als i les ecologistes

Foto: Víctor Barro, sota llicència CC 4.0 BY

Un dels objectius que es va proposar la secció d´Ecologia, iniciada durant el curs 2015-
16, va ser donar la veu a les principals entitats ecologistes i ambientalistes de Catalunya.
No hi transformació social i econòmica sense la complicitat dels moviments socials. I la
seva marginació en els mitjans de comunicació i en les taules de concertació ho fa més
obligat.

Sobre la governança de la transició ecològica i energètica ja hem organitzat diferents actes amb la presència d´experts i científics. Estem oberts també al nou Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural perquè ens expliqui el seu full de ruta. La creació d´aquest departament va decebre a molts sectors progressistes de la gestió ambiental que reclamaven una Vicepresidència per fer una acció més transversal i poder disposar d´un pressupost més important.

El resultat de la Cimera de Glasgow és decebedor en el sentit de no haver donat cap
pas per definir una governança mundial que obligui als Estats a complir els seus
compromisos i als governs a ver una tasca política més integradora de les diferents
polítiques implicades en la mitigació i adaptació del canvi climàtic. Un altre tema
estratègic és si el gas natural i l´energia nuclear es poden considerar “energies verdes”;
si aquesta declaració de la UE prospera ens trobarem amb un oxímoron que afectarà la
credibilitat de la “Green New Deal”.
El Govern de la Generalitat i el Parlament porten un retard espectacular en matèria
legislativa per definir una governança que faci possible complir La Llei de Canvi
Climàtic. En aquesta legislatura s´haurien d´aprovar: El Pla Territorial Sectorial de les
Energies Renovables i les lleis de Residus; d´Agricultura Sostenible; de Biodiversitat; de bases de Protecció del Clima; de Transició Energètica; els pressupostos de carboni i el full de ruta de la desnuclearització… S’espera també el nomenament de tots els membres del Comitè d´Experts.

Ben segur que les entitats ecologistes convocades aprofitaran la plataforma que els hi
oferim per manifestar-se sobre temes polèmics com l´ampliació de l´aeroport de Part,
els Jocs Olímpics d’Hivern, el projecte de parc eòlic marí Tramuntana o el projecte
Hard Rock. Hem reunit a les quatre principals entitats ecologistes en una taula rodona que moderarà el nostre ponent Santiago Vilanova. Volem saber què pensen de la nova estructura política i sobre el model econòmic i de creixement que impulsen els Departaments d´Economia i Polítiques Digitals i Territori.
Hi seran convidats:

Mercè Girona, de la Plataforma Ciutadana Residu Zero, Montserrat Coberò, de la Xarxa per a una Transició Energètica Justa, Miquel Vallmitjana, d’ Ecologistes en Acció, i Xavier Jiménez, d’Ecologistes de Catalunya.

L´acte tindrà lloc el 27 de gener a la Sala Oriol Bohigas i a les 18.30h. Us hi esperem.

La imposició del 5G

La idea que la tecnologia per se és sinònim de progrés, de benestar i d’elements positius per a la ciutadania està tan arrelada en l’imaginari col·lectiu que l’anunci de l’arribada del 5G a Catalunya ha estat rebuda amb una absoluta falta de sentit crític. Mentre arreu d’Europa s’ha iniciat ja el debat sobre les implicacions socials i ecològiques que comporta aquest nou model, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona s’han mostrat disposades a obrir les portes a la seva implantació. Sense debat previ, sense plantejar-ne obertament les conseqüències.

En Santiago Vilanova, ponent de la Secció d’Ecologia, periodista, escriptor i consultor ambiental, dóna el toc d’alerta sobre aquesta qüestió que incomoda sens dubte als poder públics. Us convidem a llegir l’article publicat a El Punt Avui i a formar-vos-en la vostra pròpia opinió:

Enllaç a l’article complert publicat a El Punt Avui (10/10/20)

El Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, darrera oportunitat?

 

El divendres 24 de gener, a les 19h. a la Sala Verdaguer, tindrà lloc una taula rodona titulada El Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, darrera oportunitat?”; una continuació de la que va organitzar la secció d´Ecologia el passat 15 de gener de 2019 i que va presentar la campanya de salvaguarda dels grups ecologistes gironins integrants de la plataforma SOS Costa Brava.  L´allau de nous projectes urbanístics que amenacen espais naturals i cales entranyables ha alarmat a la societat civil. El passat desembre la Generalitat de Catalunya va donar llum verda, en fase inicial, al Pla urbanístic (PDU) de revisió de “sòls no sostenibles” al litoral gironí que evita 15.000 nous habitatges però n´autoritza 15.000 més i descarta la revisió del municipis de Castelló d´Empúries, Palafrugell, Palamós, Platja d´Aro i Calonge per tenir actualizat el seu pla urbanístic. Espais emblemàtics  com Sa Guarda (Cadaqués), platja de Pals (terreny de Radio Liberty); Sa Riera i S´Antiga (Begur), Aigua Xelida, Sant Sebastià, el Golfet i Cap Roig (Palafrugell) i la pineda d´en Gori (Palamós)  queden desprotegits. El Departament de Territori i Sostenibilitat considera que és un “pla ambiciós” i pels ecologistes “insuficient”. En aquest sentit, l´advocat  Eduard de Ribot de SOS Costa Brava considera que “s´ha quedat a mig camí”.  Us esperem en aquest acte tant rellevant per a la difusió d’una problemàtica amb alt impacte ecològic al nostre país.

Responsabilitat empresarial per a la sostenibilitat

 

La insostenibilitat del actual model de desenvolupament, social, econòmic i ambiental,
exigeix canvis profunds en el comportament de les persones i de les organitzacions. El
compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) de Nacions Unides, en la seva Agenda 2030, ens marquen el camí.
El patrimoni natural de les Terres de l’Ebre, declarat per la UNESCO, Reserva Natural de la Biosfera, està afectat per greus amenaces ambientals: la manca d’aigua del riu, la
continua pressió de transvasaments, la regressió del Delta, la pèrdua de la biodiversitat
de les aigües fluvials per la invasió d’espècies foranies i la contaminació de productes
químics,…  I tot plegat, exposats al canvi climàtic, que de no aturar-se farà desaparèixer elDelta.

Però a la vegada, aquestes amenaces han permès aflorar la consciència dels  seus
habitants sobre el seu patrimoni. La saviesa popular de la pagesia i del medi rural s’ha
conjugat amb la força reivindicativa i educativa dels moviment socials en defensa del riu i d’altres agressions que el món acadèmic i institucional li donen suport.

Per donar veu a aquesta potent realitat des del territori, la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès ha convidat a en Xavier Garcia, periodista i escriptor, a en Josep Aragonés, director del COPATE (Reserva Natural de la Biosfera. Terres de l’Ebre)
i a en Mauricio Espaliat, coordinador de Planet,  Mieses Global.

Aquesta sessió, que tindrà lloc el 4 de desembre a les 19h (Sala Verdaguer) pretén analitzar i debatre estratègies a seguir des de la perspectiva empresarial, aprofitant les conclusions de les Jornades: “Som terra, som Ebre” celebrades el juny passat a Deltebre i que aplegaren una vintena d’especialistes en diferents àmbits de la
sostenibilitat, que seran lliurades als assistents.

L’acte s’adreça a persones amb compromís social,  interessades en com assolir la sostenibilitat des de la perspectiva empresarial i de valor de negoci i molt especialment, a càrrecs directius d’institucions públiques i empreses, professionals vinculats a la sostenibilitat i responsables de màrqueting.