50 anys de l’informe “Els límits al creixement” a l’Ateneu i al Palau Macaya

“The limits to growth” (“Els límits al creixement”) és el famós informe encarregat al Massachusetts Institute of Technology (M.I.T) pel Club de Roma i publicat el 1972, poc abans de la primera crisi del petroli. L´autora principal d´aquell estudi interdisciplinari,utilitzant un model de computació, en el que hi van col·laborar 17 professionals, va ser la biofísica Donella H. Meadows, junt amb seu marit Dennis L Meadows.

L´informe, traduït a més de 30 llengües i amb més de 16 milions de còpies, ens advertia que l´explosió demogràfica, l´explotació il·limitada dels recursos fòssils i la contaminació industrial ens portarien cent anys després al col·lapse. No hem tingut d´esperar un segle, cinquanta anys després els informes del Grup Intergovernamental d´Experts en Canvi Climàtic ens confirmen la irreversibilitat d´un canvi climàtic. És el resultat de no haver seguit l´al·legat d´aquell informe que va ser guia del moviment ambientalista i ecologista internacional. Ara, i davant d´una nova crisi energètica mundial motivada per la guerra d´Ucraïna, el Club de Roma considera la inevitable transició energètica i una nova governança com un full de ruta inevitable per rectificar el rumb del desenvolupament humà.

L´acte de l´Ateneu sobre el 50è aniversari d’aquest treball cabdal, comptarà amb la conferència Els cinquanta anys de “Els límits al creixement” de Carlos Álvarez, vicepresident internacional del Club de Roma, es realitza amb estreta col·laboració i amb el suport de l´Oficina del Club de Roma de Barcelona presidida per Jaume Lanaspa i tindrà una segona sessió el 20 de juny al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan,108), mitjançant un diàleg sobre “La visió de futur del Club de Roma” entre Carlos Álvarez, vicepresident Internacional del Club de Roma i Cristina  Manzano, politòloga, directora  de esglobal i membre de la junta directiva del Club de Roma.

Des de la Secció d’Ecologia us convidem, en primer terme, a acompanyar-nos en aquest rellevant acte, presentat pel ponent de la secció d’Ecologia, Santiago Vilanova, que tindrà lloc dijous 26 de maig a les 18.30 a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu de Barcelona. Us hi esperem.

Refugiats climàtics

Foto: Ahmed akacha

Malgrat els acords climàtics adoptats, hi ha cert consens científic en què, sense un canvi dràstic en les polítiques climàtiques, no complirem l’Acord de París de limitar escalfament a un límit entre 1,5 i 2 °C. Ara com ara, avancem cap a un escalfament d’entre 3 i 4 °C en aquest segle, la qual cosa produirà la destrucció de gran nombre d’hàbitats i els corresponents desplaçaments de població. Actualment, uns 20 milions de persones són desplaçades cada any per desastres mediambientals sobtats (tempestes, inundacions…), al que cal afegir els desplaçats silenciosos, els que van deixant les zones rurals perquè mor el seu hàbitat per les sequeres i la desertificació. Sabem que, cada any, uns 60 milions de persones deixen les zones rurals per a anar-se a les urbanes. Però aquestes ciutats que ara reben molta població començaran a expulsar-la quan la vida resulti més difícil per impactes com la calor, l’escassetat d’aigua potable i, sobretot, la pujada del nivell de la mar. Dues terceres parts de les ciutats de més de 5 milions d’habitants estan situades en zones costaneres de baixa elevació.

Per analitzar aquest repte de la humanitat hem convidat a Miguel Pajares, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social, membre  del Grup de Recerca  sobre  Exclusió i Control  Social de la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d´Ajuda  al Refugiat. Autor de “Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI” (Raig Verd, 2020). L´acte serà el dimecres 13 d´octubre a la Sala d´Actes Oriol Bohigas a les 18.30h. i estarà presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova. Us hi esperem.