La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès no podia eludir una qüestió tant
transcendental com és l´ampliació de l´aeroport del Prat i alhora el futur del Parc
Agrari del Baix Llobregat.
Els sectors econòmics, la patronal Foment, Aena i la vicepresidència de Polítiques
Digitals i Territori tenen la posició definida i àmpliament divulgada: salvar l´ampliació
de l´aeroport que consideren “una infraestructura clau per garantir el futur del
progrés de Catalunya; el creixement del PIB, l´increment de milers de turistes (dels
53 milions de viatgers anuals als 72 milions previstos pel 2030) i convertir-lo en un
hub internacional que faciliti els negocis internacional”.

En el debat sobre l´ampliació de l´aeroport ha quedat en segon terme el futur del Parc
Agrari del Baix Llobregat i la regeneració d´aquest gran pulmó metropolità. Les veus
dels pagesos (“ens carreguem l´economia local i la capacitat d´autoabastir-nos”), dels
ecologistes i dels ecòlegs han quedat en segon terme. La taula rodona que hem
organitzat el 2 de novembre s´ha pensat per escoltar les seves crítiques però també les
seves alternatives.
El Govern Aragonès, mitjançant el conseller Jordi Puigneró, ha presentat una nova
proposta per reobrir la negociació amb el Govern Sánchez: allargar la tercera pista cap
a l´espai protegit del Remolar-Filipines i afectar menys la Ricarda, ambdues llacunes
protegides dins la Xarxa Natura 2.000. Què en pensen els ecòlegs, els pagesos i les
entitats resilients?

El futur del Baix Llobregat
El delta del Llobregat ha estat un dels espais naturals més maltractats del territori i que
ha generat més especulació, segons el “Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països
Catalans”. Tant els seus aiguamolls, inqüestionable reserva ornitològica, com les terres
de cultiu s´havien d´haver blindat i ser considerades un pulmó i una reserva
d´aliments de la gran Barcelona. Ho va ser durant la Guerra Civil i la postguerra i s´ha
demostrat la seva necessitat durant l´etapa del confinament per la Covid-19.
Els terrenys on es preveu construir l´ampliació de la tercera pista de l´aeroport
s´ubiquen dins del Parc Agrari, una entitat destinada a potenciar i protegir el sector
agrícola del seu retrocés. Va ser constituïda el 1996 pel conjunt d´administracions
públiques i el sindicat Unió de Pagesos. La superfície és de 3.500 hectàrees,
distribuïdes en catorze municipis de la zona del delta i agrupa unes 600 explotacions
agràries. D´aquesta zona s´obté un 20% de la producció total d´horta de Catalunya
(bledes, carxofes, cogombres, faves ,melons, espàrrecs, escaroles, tomàquets…).
Un projecte que tampoc s´ha arribat a completar és la creació d´un corredor biològic
que connectés el delta amb el Garraf. Aquesta possibilitat s´ha vist amenaçada pel
macropla que preveu construir 4.800 habitacles nous al Pla de Ponent de Gavà.

El delta del Llobregat havia i hauria de ser un exemple de regeneració i modernització
de l´agricultura; de com gestionar la protecció d´un espai natural i fer-la compatible
amb una agricultura biològica i propera al consumidor”, escriu Santiago Vilanova en el
seu assaig “Emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”. Continua, però,
sense aprovar-se el pla de gestió de la zona protegida del delta que quedarà afectada
per l´impacte del canvi climàtic.
Amb una llei coherent d´espais agraris no s´haurien pogut autoritzar determinades
instal·lacions industrials, l´ampliació de l´aeroport o el traçat de les xarxes viàries
actuals que han trinxat el territori; ni tampoc les instal·lacions a l´esquerra del riu
(hipermercats, zona portuària, autopista…). La pèrdua de superfície deltaica es
considerada pels ecòlegs un dels errors ambientals més greus sobre el territori, igual
que la canalització i desviació del riu per l´ampliació de l´aeroport, avui un dels
epicentres de contaminació atmosfèrica de Barcelona que contribueix a augmentar
les emissions d´efecte hivernacle.
El Govern de la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona tenen en el delta del Llobregat
una ocasió per demostrar-nos que les seves proclames a favor de la transició
energètica i ecològica no són fum.

La taula rodona del 2 de novembre a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas – que
conduirà el nostre ponent Santiago Vilanova- estarà formada per: Josep Maria Carrera,
president de DEPANA; Pere Baltà, periodista i escriptor; Joan Pino, catedràtic
d´Ecologia, director del CREAF; German Domínguez, responsable de comunicació del sindicat Unió de Pagesos del Baix Llobregat, Ariadna Cotén, portaveu de Zeroport i Andrea Conte, de l’associació Ni un Pam de Terra.