Conflictes territorials i agricultura ecològica

El primer trimestre del 2021 el dedicarem a analitzar alguns dels conflictes territorials (com ja vam fer amb la plataforma SOS Costa Brava) i a defensar una agricultura ecològica per regenerar els sòls i lluitar contra el canvi climàtic. A partir d’ara, i segons els ecòlegs, les estructures de governança hauran de ser forçosament transversals. La pandèmia i la crisi climàtica ens obliguen a repensar la societat i les nostres formes de vida, consum i treball. El desenvolupament econòmic i el model de creixement no tindrà res a veure amb el que coneixem. Ja no podem trinxar més el territori amb infraestructures al servei d’una mobilitat energívora i contaminant. La primera aplicació d’una economia desfossilitzada i de la Green New Deal ha de ser blindar les nostres terres fèrtils, sanejar els aqüífers contaminats i practicar una agricultura al servei d’una alimentació saludable. 

Salvem les Valls

El 20 de gener hem convocat a membres de la plataforma Salvem les Valls de la Garrotxa (Llorenç Planagumà, Carles Güell i Sergi Batlle) i al geòleg Josep Germain, membre del Consell de Protecció de la Natura, per analitzar l’impacte del projecte de nova carretera C-37 de Vic a Olot, variant d’Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot-Figueres que travessa la Garrotxa, un patrimoni volcànic i paisatgístic únic a la península. El projecte té com a funció facilitar i incrementar el trànsit per la Vall d’en Bas i la comarca, quan l’article 24 de la Llei de Canvi Climàtic aprovada al Parlament l’1 d’agost de 2017 i la Declaració d’Emergència Climàtica del 14 de juny de 2019, ens proposen estratègies per reduir aquesta mobilitat i el trànsit contaminant.

SOS Pirineus

El 10 de febrer tindrem una segona taula rodona per parlar dels projectes urbanístics, miners i energètics que afecten les comarques pirinenques. La candidatura de Barcelona-Pirineus pels JJ.OO. d’hivern del 2030 ha despertat l’oposició d’ecologistes, entitats culturals i cíviques de les poblacions afectades. El canvi climàtic tindrà un impacte ecològic greu a les zones d’alta muntanya i també sobre l’economia basada en els esports vinculats a la neu. La plataforma SOS Pirineus estarà representada per Josep Maria Mata, geòleg; Claudia Vallvé, sociòloga de Salvem Éller i Núria Martí, geòloga de Salvem La Molina.

Agricultura ecològica

El 4 de març el ponent de la Secció, Santiago Vilanova, dialogarà amb Isidre Martínez, responsable de la producció agrària ecològica de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia

El 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen de la producció agrària. L’agricultura ecològica, que es preveu esdevingui el 25% del total cultivat en els camps de la UE el 2030, és una de les alternatives més eficients per mitigar el canvi climàtic,  incrementar l’ocupació i frenar l’ús dels fitosanitaris (insecticides, herbicides, fungicides). Isidre Martínez ha escrit: “La producció d’aliments no es pot aïllar de les necessitats del medi ambient, de la salut dels ciutadans, de la gestió de l’aigua i l’energia, dels reptes plantejats pels canvi climàtic, de la sobirania alimentària i del despoblament rural”.

Podreu veure tots aquests actes en directe per la web de l’Ateneu i quedaran també enregistrats en vídeo a la nostra secció.

La costa brava assetjada

La degradació del litoral gironí de la Costa Brava és una greu agressió ecològica que amenaça el llegat que deixem a les futures generacions.

Per exposar-nos en detall el seu abast comptarem el pròxim dimarts 15 de gener amb membres del col·lectiu SOS Costa Brava i una representació del Departament de Territori i Sostenibilitat . Per anar iniciant el debat, hem volgut compartir algunes reflexions d’en Santiago Vilanova, Ponent de la Secció, que podem trobar en aquest article publicat al diari El Punt Avui el 7 d’agost de 2018:

El procés sobiranista, en lloc de reforçar els col·lectius i associacions ecologistes, els ha debilitat. Els depredadors dels paisatges han sortit de l’armari i s’aprofiten de l’estat distret i emocional del poble. La situació és tan greu que el síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha vist obligat a redactar l’informe L’augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya, un informe que hauria d’haver anat paral·lel amb un altre sobre l’acció dels fons d’inversió estrangers i de les màfies sobre el territori. Estem badant. Correm el risc que quan aconseguim un Estat propi tinguem el país hipotecat o més degradat del que ens l’havia deixat el franquisme. I, paradoxalment, mai com ara les nostres autoritats havien parlat tant de sostenibilitat i economia circular!

De tots els conflictes ambientals vigents, però, em preocupa l’assetjament especulatiu que pateix la Costa Brava. Tenim nostàlgia d’aquells arquitectes i empresaris com Rafael Masó, Joan Bordàs, Josep Ensesa que defensaven en aquest litoral un urbanisme de qualitat harmonitzat amb l’entorn. Les protestes ecologistes acaben amb frustració degut a les complicitats desenvolupistes dels alcaldes dels municipis afectats. Alguns sembla que volen fer l’agost abans que l’onada política de regeneració democràtica els devori.

L’empresa pública Ports de la Generalitat, amb el suport de Costa Brava Yacht Ports i Barcelona Clúster Nàutic, pretén ampliar els ports de Roses, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols per rebre iots de gran eslora. L’objectiu és “repensar i crear espais nous” i “integrar mar i ciutat”. Ja tenim definit el nou paradigma de “creixement sostenible”: un “progrés” que comportarà més inversions al servei de la indústria nàutica i turística però, alhora, una degradació de les platges. I tot sense debat democràtic. Vegem alguns exemples significatius: la Foundation Bulli ocupa cala Montjoi a Roses; una operació semblant proposa una “fundació ecològica” en els terrenys alliberats de Ràdio Liberty a la platja de Pals, on la construcció de nous habitatges afectarà zones de pinedes i dunes; un gran xalet ha destruït el paisatge de la cala del Golfet a Calella de Palafrugell, com també s’ha deixat construir a l’emblemàtica cala de sa Conca a Platja d’Aro. A la pineda d’en Gori de Palamós s’estan fent apartaments de luxe, prop de cala s’Alguer, declarada bé cultural d’interès nacional i on s’han projectat nous apartaments. A la cala d’Aiguafreda de Begur es proposen 400 habitatges. A la cala d’es Codolar, a Tossa, s’hi projecta un nou port amb 400 amarradors, un hotel de luxe i quatre xalets. El corall vermell agonitza i perilla la seva conservació per la concessió de noves llicències d’extracció…

Amb aquesta visió de la governança, que es resisteix a admetre que el front costaner ja ha superat la seva capacitat de càrrega, és inviable pensar que el conflicte es pot resoldre amb una nova llei d’ordenació del territori (proposta del Síndic de Greuges). I, ara, per blanquejar el setge especulatiu, el lobby turístic i immobiliari, amb el lideratge de la Diputació de Girona, aspira que la Costa Brava sigui declarada per la Unesco reserva de la biosfera. Seria un distintiu injustificable per l’elevada fragmentació del territori i l’alt impacte urbanístic.