Gas natural, un amic climàtic?

 

El gas natural va escalant posicions i guanyant rellevància en l’escenari energètic mundial. Sense deixar enrere el consum del carbó i del petroli, el gas s’ha imposat en la retòrica oficial com el combustible de transició cap a les economies baixes en carboni. Aquesta afirmació es repeteix com un mantra entre diferents organismes internacionals, com és la Comissió Europea, que prenen mesures polítiques que faciliten el desenvolupament gasístic a nivell mundial. Aquestes mesures van acompanyades dels interessos geopolítics. En el cas de la Unió Europea (UE), el conflicte sobre Ucraïna ha generat desavinences amb el seu principal país exportador de gas, Rússia. Per tal de disminuir la dependència vers Rússia, la UE ha creat la llista de Projectes d’Interés Comú (PCI, per les seves sigles en anglès), els quals compten amb facilitats administratives i poden ser finançats amb diner públics. Mecanismes con la llista PCI fan que es generin interessos econòmic-financers per part d’actors del sector financer que poc tenen a veure amb l’àmbit de l’energia. La seva implicació en el finançament de les infraestructures gasístiques suposa l’agreujament de la financerització d’aquest recurs energètic, el qual passa a ser percebut com un actiu financer.

Aquesta aposta pel gas natural però, no ha vingut acompanyada per una avaluació rigorosa i independent dels impactes que suposa pel clima. Si tenim en compte que el gas natural està conformat bàsicament per metà, i la seva contribució a l’escalfament global és 86 vegades més potent que el CO2, entendrem de seguida que cal prendre’s molt seriosament les pèrdues que es produeixen des de l’extracció fins el consum. A més, cal tenir en compte que moltes de les últimes reserves que s’estan explorant són de gas no convencional, les quals han de ser explotades a través de tècniques més agressives, com el cas del fracking. La utilització d’aquestes tècniques fa augmentar vertiginosament les emissions de metà a l’atmosfera. Si es mira des de la perspectiva geopolítica, l’accessibilitat a aquestes noves reserves suposa l’entrada de nous països en el mercat de les exportacions, com són els EE.UU., que està utilitzant el subministrament de gas com a eina per expandir encara més la seva influència en altres regions del planeta.

En la presentació que el pròxim dimecres 29 de gener realitzaré a l’Ateneu es pretén fer una anàlisi crítica de les implicacions que suposa apostar pel gas com a «combustibles de transició» a través de l’etiqueta de l’«amic climàtic», i com la seva mercantilització s’està utilitzant amb finalitats geopolítiques i interessos econòmic-financers.

Josep Nualart Corpas 
Observatori del Deute en la Globalització ODG

A la cua de les renovables

 

Quan plana damunt del país, amb una virulència punyent, quin model de futur i de societat volem per a les generacions futures, l’absència de l’ecologia en aquest debat resulta, com a mínim, incomprensible. La mala gestió de l’administració catalana de tots aquests anys ens ha abocat a ser de vagó de cua pel que fa a la transició energètica, en contrast amb la situació de gran part de la resta de l’Estat.

Us convidem a llegir, sobre aquest tema, l’editorial escrit recentment a El Punt Avui per en Santi Vilanova, periodista i ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu.

Lectura de l’article “A la cua de les renovables”

Dia Mundial del Medi Ambient 2019

 

El Dia Mundial del Medi Ambient va ser creat per les Nacions Unides el desembre de 1972. Se celebra des de 1974 cada 5 de juny en commemoració de la Cimera d’Estocolm de 1972. L’objectiu és dedicar aquest dia a la conscienciació de la població davant els greus problemes ecològics globals que pateix el nostre planeta.

Enguany el tema escollit és la contaminació de l’aire en el marc de la campanya “Breathe Life” , amb l´objectiu de mobilitzar la societat civil sobre els efectes de la contaminació de l´aire, sobre la nostra salut i sobre el clima, especialment en ciutats com Barcelona.

Per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient 2019 la secció d´Ecologia i Recursos Naturals de l´Ateneu ha escollit projectar la pel·lícula ecologista de l´any. Es tracta de “Woman at War” (“La dona de la muntanya”) del director islandés Benedikt Erlingsson. Una obra de ficció que lliga el compromís d´una activista ecofeminista que lluita contra els oligopolis energètics i industrials contaminants, en aquest cas contra una fábrica d’alumini. És també un missatge que ens invita a lluitar contra el canvi climàtic canviant els nostre model de consum.

Presentarà la pel·lícula la cineasta catalana Alba Sotorra (Reus, 1980), autora de “Comandante Arian” , nominada al Premi Gaudí, i que acaba de tornar de rodar a Rojava, en el Kurdistà siri.

El pròxim 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, us esperem, doncs, a la Sala Bohigas a les 19h per celebrar-ho amb aquesta aquesta magnífica projecció.

La gestió de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Catalunya

 

El debat sobre la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Catalunya és una qüestió de primer ordre per a la ciutadania pel que fa al seu accés a bens comuns d’interés públic i una oportunitat perquè aquesta qüestió formi part de l’agenda política.

El pròxim dimarts 14 de maig estan convidats a l’Ateneu representants de la plataforma Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica per explicar-nos quina és la situació actual des de la seva perspectiva i donar a conéixer la seva proposta que sigui la mateixa ciutadania de Barcelona la que participici en la seva gestió per garantir un servei just i a l’abast de tothom, responsable, respectuós amb el planeta i basat en el control ciutadà.

Reproduïm aquí el contingut del seu Manifest per anar obrint el debat en el si de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals:

Compromís per l’aigua pública i democràtica

El creixement de Barcelona va obligar la ciutat a saltar les muralles i urbanitzar l’Eixample. Des de llavors la gestió de l’aigua a Barcelona ha estat quasi sempre privada. Així es va anar estenent per la gran majoria de poblacions i ciutats de la seva Àrea Metropolitana. Tot i així, el 2010, un Tribunal de Barcelona va dictaminar una sentència al detectar que no existia cap contracte de concessió que regulés aquesta gestió. Dos anys després, el 2012, el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va crear una empresa mixta amb la participació de la Societat General d’Aigües de Barcelona (grup AGBAR) per gestionar el cicle urbà de l’aigua (abastament i sanejament).

El 2016, aquesta empresa mixta va ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per diverses irregularitats: no s’havia justificat que la gestió mixta fos la millor opció, es va adjudicar a dit -sense concurs públic- la part privada de l’empresa mixta i, finalment, la valoració dels actius afavoria escandalosament a AGBAR. La sentència judicial del TSJC serà valorada en els propers mesos pel Tribunal Suprem que haurà de dictaminar una sentència definitiva. Si a causa d’aquesta sentència s’anul·la l’empresa mixta, aquesta podria ser una gran oportunitat per remunicipalitzar el servei de l’aigua als municipis de l’AMB.

Una oportunitat per la remunicipalització de l’aigua:

La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial que considera que un dret humà essencial per a la vida com és l’aigua i el sanejament mai hauria de ser un negoci. Per això proposa recuperar la governança d’aquest bé comú, ara segrestat per la corporació AGBAR. Reivindicant la remunicipalització de l’aigua, no només volem passar de la gestió privada a la pública, sinó que exigim la participació ciutadana en el servei per poder assegurar l’accés universal a l’aigua, rendir comptes de la gestió i preservar els ecosistemes aquàtics, fonts de vida.

El nostre compromís:

Davant la ciutadania dels diversos municipis de l’AMB, les associacions veïnals, socials, ambientals, sindicals, fundacions, universitats, escoles i instituts, hospitals, biblioteques, negocis i tota la resta d’entitats, persones jurídiques i grups sota signants fem públic el nostre compromís per una gestió pública i amb participació ciutadana de l’aigua a l’AMB.

Per fer-ho possible, ens comprometem a vetllar per l’acompliment dels següents objectius:

  • Considerar l’accés a l’aigua i al sanejament un dret humà essencial per a la vida i que sota cap concepte pugui ésser considerat una mercaderia.
  • Considerar l’accés a l’aigua i al sanejament un bé comú que necessita d’un model de gestió pública i una governança democràtica amb participació ciutadana, transparència i rendició de comptes.
  • Fer front als reptes actuals com són la preservació de les masses d’aigua i l’adaptació al canvi climàtic per mantenir els ecosistemes aquàtics i terrestres, l’equilibri territorial i la sobirania alimentària tot garantint l’abastament de tota la ciutadania.
  • Teixir i consolidar un moviment ciutadà a favor de la remunicipalització de l’aigua i d’un nou model de gestió de l’aigua pública, participatiu i respectuós amb el medi ambient.
  • La creació d’un observatori ciutadà que vetlli per la gestió de l’aigua i el sanejament com a bé comú, tal i com s’ha descrit als punts anteriors.

Com pots contactar amb nosaltres?
A la nostra web www.aiguabcn.org pots posar-te al dia i subscriure’t al nostre butlletí per rebre informació. El nostre Twitter és @aiguabcn, a facebook com Remunicipalitzem Barcelona https://www.facebook.com/aiguabcn/ i el nostre correu és contacta@aiguabcn.org