La guerra d’Ucraïna i l’impacte sobre la transició energètica

Conferència de Claudio Aranzadi, ex ministre d’Indústria i Energia dels governs de Felipe González (1988-1993). 22 de novembre, sala d’actes Oriol Bohigas, a les 18.30h

La central nuclear de Zaporijía a Ucraïna amb sis reactors, la més gran d’ Europa, convertida en objectiu militar i estratègic del president Putin. Foto: IAEA Imagebank (CC BY 2.0)

PRESENTACIÓ

La secció d´Ecologia de l´Ateneu, creada el 2015, s´ha destacat durant els darrers anys per reivindicar una transició energètica que ens faci com a ciutadans i consumidors més autosuficients; no dependents de les energies fòssils i dels oligopolis que les han controlat. Hem defensat un procés de concertació democràtica d´aquesta transició que permeti la participació de les comunitats energètiques d´autoconsum i de les xarxes de sobirania energètica. Una transició que faci que el canvi de paradigma esdevingui just i dialogant; o correm el risc que provoqui noves formes d´autoritarisme i que generi frustracions socials que puguin acabar amb moviments com el de les “armilles grogues” a França.

Estem veient com s´ha incrementat la consciència ecològica de la població a mesura que els climatòlegs i el Grup Intergovernamental d´Experts sobre el Canvi Climàtic han donat a conèixer els seus alarmants informes. El canvi climàtic és un fenomen que ha vingut per quedar-se i és alhora el major repte de la Humanitat.

Catalunya ha esdevingut un país pioner de la Mediterrània amb l’aprovació d’una Llei de Canvi Climàtic (16/2017) l´1 d´agost de 2017 destinada a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i afavorir la transició cap una economia descarbonitzada. Els objectius són revolucionaris: el 2030 el 50% de l´electricitat ha de ser produïda mitjançant les energies renovables i el 2050 el 100%. Ens hem compromès a reduir les emissions un 55% el 2030 i arribar a la neutralitat de carboni el 2050.

Les energies renovables, però, malauradament, només representen un 15,4% de la generació elèctrica i al ritme actual, lentíssim, no podrem aspirar, probablement, a més d´un 20% (equivalent al que representa la hidràulica). I això sabent que tenim una “espasa de Damocles” com són els 3.000 MW nuclears, que ens proporcionen el 52% de electricitat, i que hem de trobar-hi substitució abans dels 2035, any en el que ens hem obligat a tancar els tres reactors d´Ascó i Vandellòs.

En el confinament provocat per la Covid vam experimentar un espectacular descens dels gasos d´efecte hivernacle però no hem trigat a tornar al consumisme i a la dependència dels recursos fòssils fins i tot abans de l´impacte de la crisis energètica provocada per la guerra de Ucraïna iniciada el 24 de febrer. S´acaben de complir nou terribles mesos de cruel confrontació en el centre de gravetat de la Unió Europea; una guerra que qüestiona la nostra sobirania i que converteix l´energia en una arma i les seves instal·lacions en objectius militars.

El 2021 les emissions dels tres sectors clau van créixer respecte el 2020. Segons un informe anual de “Climate Transparency Report” el 2020 les emissions pel transport es van reduir amb la pandèmia un 11,5% però el 2021 es van incrementar un 7,7%; les emissions de la construcció es van reduir el 2020 un 2,1% i el 2021 van augmentar un 4,4%; en el 2020 les emissions del sector energètic es van reduir en un 2,8% però el 2021 van créixer un 7,1%. I si ens referim a les emissions totals de CO2 el 2020 es van reduir un 4,9% i el 2021 es van incrementar un 5,9%.

Segons la revista “Energy Policy” s´han identificat 424 “bombes climàtiques”. És a dir, 195 macro projectes de petroli i 230 de mines de carbó (sense comptar-hi les noves prospeccions de gas ) repartides en 48 estats, principalment del G-20, que poden generar emissions potencials que representaran dos vegades les emissions actuals de CO2. Els nivells a l´atmosfera dels tres principals gasos d´efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) van arribar als màxims històrics el 2021.

Durant el 2021 les energies fòssils van rebre subvencions  de les entitats bancàries i financeres de quasi 700.000 milions de dòlars.  La BNP  Paribas va ser  la que més ajuts  va subministrar a gegants com BP, Shell, Total, Chevron, Exxon-Mobil, Repsol, ENI i Equinor. Entre el 2016 (després  dels  acords de Paris de la COP-25 sobre el clima) i el 2021 el grup bancari va injectar  més de 43.000 milions de dòlars en aquestes  multinacionals energètiques (“Le Monde” 27/X/2022). No els hi estranyi, doncs, que amb aquestes dades l´opinió de la nostre secció sobre el futur de la transició energètica a nivell català, europeu i global no pugui ser optimista.

El nostre il·lustre convidat, Claudio Aranzadi, ex ministre d´Indústria i Energia, ens explicarà si aquesta realitat es podrà superar i serà compatible amb les aspiracions de democratitzar i descentralitzar un sector tant estratègic com l´energètic; un sector que acaba definint totes les nostres formes de vida, consum i treball.

Claudio Aranzadi, fotografiat el 1989 a la Moncloa

L´hem convidat per parlar-nos de “La guerra d´Ucraïna i l´impacte sobre la transició energètica”. De l´eufòria que es va generar després de la Covid amb l´aprovació del Pacte Verd i l´estratègia de la Green Deal, i l´anunci del tancament de les nuclears a Alemanya, hem passat a un bany de realisme i a una preocupant regressió a les energies fòssils, motivada per les decisions del president Putin de tancar-nos les portes al subministrament de gas, petroli i urani (no oblidem que un terç de l´urani de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs prové de Rússia).

Els objectius de les Conferències de Paris, Glasgow i de Sharm El-Sheikh (Egipte), que tindrà lloc del 6 al 18 de novembre, estan lluny dels compromisos adquirits pels 193 estats signataris de l´Acord de Paris. Segons els darrer informe del Conveni Marc de les NN.UU. sobre el Canvi Climàtic la inacció dels principals contaminadors del planeta (Rússia, Estats Units, Canadà, Brasil, India, Xina…) ens aboquen a una pujada de les temperatures a més de 2,5 graus a finals de segle. Si el 2030 les emissions s´havien de reduir a nivell global en un 45% respecte els nivells de 2010 ara resulta que en lloc de reduir-se s´incrementaran un 10,6%.

Tampoc s´han complert els ajuts de 100.000 milions de dòlars a l´any a partir del 2020 per finançar la lluita contra el canvi climàtic en els països pobres més afectats. Una altre paradoxa que no hem pogut aturar és que la contaminació s´està deslocalitzant dels països industrials cap Àfrica, Sud-est asiàtic i Amèrica Llatina.

La crisis provocada per la guerra d´Ucraïna ha incrementat l’egoisme dels Estats que defineixen “mixts energètics” diferents segons els seus interessos. França a base de l´energia nuclear; Alemanya amb el gas; Polònia amb el carbó i Espanya (disposada a tancar les nuclears com Alemanya) amb les renovables.

Més perplexitats. En aquests moments 35 metaners naveguen al voltant de les nostres costes sense poder arribar a port perquè els centres de gasificació, entre ells el port de Barcelona, estan saturats. El lloguer diari d´aquests metaners és de 400.000 dòlars!

La guerra ha provocat una pujada dels preus dels aliments (20%), de l´energia (30%) i de la construcció (36%), provocant una inflació insostenible. Com gestionar aquesta nova i complexa situació? No sembla que els nostres polítics tinguin experiència de governar alhora les crisis climàtica, energètica, ecològica i sanitària. Hem convidat a un gran coneixedor del sector energètic i de la seva geopolítica com és Claudio Aranzadi per aportar-nos noves reflexions al atzucac que ens trobem i que ha començat a provocar el fenomen social anomenat “ecoansietat”.

La primera sèrie de preguntes que li farem sobre el tema serà la següent: Anem cap una direcció de “Terra ignota”? Aconseguirem reconduir la transició energètica cap a la definitiva descarbonització de l´economia o quedarem a mig camí de la terra promesa? S´acabarà la guerra i veurem la nostra generació el canvi de paradigma energètic o haurem de deixar aquesta tasca com herència als nostre fills i nets?. És viable la transició energètica que se’ns proposa mentre continuï la guerra en el cor d´Europa?.

Us hi esperem.

Santiago Vilanova

Ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès

50 anys de l’informe “Els límits al creixement” a l’Ateneu i al Palau Macaya

“The limits to growth” (“Els límits al creixement”) és el famós informe encarregat al Massachusetts Institute of Technology (M.I.T) pel Club de Roma i publicat el 1972, poc abans de la primera crisi del petroli. L´autora principal d´aquell estudi interdisciplinari,utilitzant un model de computació, en el que hi van col·laborar 17 professionals, va ser la biofísica Donella H. Meadows, junt amb seu marit Dennis L Meadows.

L´informe, traduït a més de 30 llengües i amb més de 16 milions de còpies, ens advertia que l´explosió demogràfica, l´explotació il·limitada dels recursos fòssils i la contaminació industrial ens portarien cent anys després al col·lapse. No hem tingut d´esperar un segle, cinquanta anys després els informes del Grup Intergovernamental d´Experts en Canvi Climàtic ens confirmen la irreversibilitat d´un canvi climàtic. És el resultat de no haver seguit l´al·legat d´aquell informe que va ser guia del moviment ambientalista i ecologista internacional. Ara, i davant d´una nova crisi energètica mundial motivada per la guerra d´Ucraïna, el Club de Roma considera la inevitable transició energètica i una nova governança com un full de ruta inevitable per rectificar el rumb del desenvolupament humà.

L´acte de l´Ateneu sobre el 50è aniversari d’aquest treball cabdal, comptarà amb la conferència Els cinquanta anys de “Els límits al creixement” de Carlos Álvarez, vicepresident internacional del Club de Roma, es realitza amb estreta col·laboració i amb el suport de l´Oficina del Club de Roma de Barcelona presidida per Jaume Lanaspa i tindrà una segona sessió el 20 de juny al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan,108), mitjançant un diàleg sobre “La visió de futur del Club de Roma” entre Carlos Álvarez, vicepresident Internacional del Club de Roma i Cristina  Manzano, politòloga, directora  de esglobal i membre de la junta directiva del Club de Roma.

Des de la Secció d’Ecologia us convidem, en primer terme, a acompanyar-nos en aquest rellevant acte, presentat pel ponent de la secció d’Ecologia, Santiago Vilanova, que tindrà lloc dijous 26 de maig a les 18.30 a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu de Barcelona. Us hi esperem.

Lluites compartides: les resistències contra els pantans de Riaño i Rialb

Foto: Una de les manifestacions a Lleó contra el pantà de Riaño.

La política hidràulica del franquisme basada en construir grans pantans en indrets de valor ecològic, paisatgístic, agrícola i arqueològic, va continuar durant la transició democràtica amb l´aprovació del Plan Hidrológico Nacional. Això va provocar  decepció política amb els governs d´esquerres i una dramàtica resistència  dels habitants del territoris afectats que es veien desplaçats de les seves terres, cases, estil de vida i relacions socials. Els primers grups ecologistes  organitzats varen acudir a donar suport als opositors.

Darrera aquelles obres faraòniques, que es feien “al servei de la col·lectivitat i del progrés”, s’ocultaven interessos espuris i connivències dels governants amb les Confederaciones Hidrográficas, la oligarquia elèctrica i els seus bancs i amb els grans terratinents.

L´impacte ecològic no era menor: es produïen  greus desequilibris  biològics de les espècies, entrofització de les aigües, retenció de sediments, destrucció de fèrtils terres de conreu… Els informes d´ecòlegs i geòlegs independents contra les ubicacions d´aquests embassaments eren marginades del debat públic.

La nostra secció d´Ecologia ha volgut recordar algunes d´aquelles lluites compartides. Les més destacades i emblemàtiques varen ser les de Riaño (Lleó), Rialb (Catalunya) i Itoiz (Navarra)

L´Estat va guanyar la partida, no sense dramàtiques escenes de brutals accions policials que recorden les que vam patir a Catalunya l´1 d´octubre en el referèndum sobre la independència. Els tres pantans estan avui en funcionament, produint energia elèctrica però lluny de complir els objectius de regadius i desenvolupament agrícola pels que varen ser construïts.

En plena emergència climàtica els afectats clamen ara justícia pels danys i perjudicis causats. Ens ho explicaran alguns d´aquells activistes. Hem convidat  a representants dels moviments de resistència de Riaño, que es diu va ser una compensació de l´Estat a Iberduero pel tancament de la central nuclear de Lemóniz; un pantà que havia de regar 85.000 hectàrees de les terres més ermes de Lleó.

Foto: Manifestació a Ponts contra el pantà de Rialb. En primer terme els alcaldes dels pobles afectats.

El pantà de Rialb va afavorir els interessos de Joaquim Viola Sauret, ex alcalde de Barcelona, i als grups econòmics que el recolzaven; a les companyies Fecsa i Hidroelèctrica del Segre, i a entitats bancàries com el Banco de Madrid. L´obra es va justificar per les urgències de regadius a les zones més depauperades de la Sagarra i les Garrigues i per augmentar la dotació del Canal d´Urgell.

La taula rodona que hem convocat estarà integrada per Manuel Valero, advocat, escriptor i ecologista; Ramiro Pinto, escriptor i activista ecologista contra Riaño, ambdós autors del assaig “De Riaño a New York”(Éride Ediciones, 2021); Xavier Garcia, cofundador del Grupo de Periodistes Ecologistes de Catalunya i que va  escriure molts articles  sobre el pantà de Rialb, i Josep Coma, arquitecte, regidor d´Oliana i activista contra aquella obra.

L´acte, presentat per Santiago Vilanova, ponent de la secció, està programat pel 10 de desembre a la Sala Bohigas i a les 18.30h. Us hi esperem.

“L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”

Santiago Vilanova presenta el seu assaig que analitza l´impacte ecològic sobre el territori, la revolució democràtica que reclama la transició energètica i  proposa una nova governança.

El dimarts, 4 de maig, a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas el nostre ponent, el periodista i escriptor Santiago Vilanova (Olot, 1947), presenta el seu darrer assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse” (Edicions 62). L´acte consistirà en una entrevista a càrrec de l´escriptor i periodista Xavier Garcia.

El llibre analitza l´impacte ecològic sobre el territori del canvi climàtic amb la veu de destacats ecòlegs i climatòlegs. En un segon escenari valora el paper de los noves generacions ecologistes i dels consumidors per exigir una transició energètica justa i solidària a favor de les energies del sol. En un tercer escenari Vilanova proposa una nova governança de la biosfera a nivell mundial i una nova estructura del govern de la Generalitat que col·loqui la transició ecològica al mateix nivell polític que la gestió de l´economia.

D’acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s’encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades mols sector i ecosistemes del nostre territori tindran greus dificultats a causa d’un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmés a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l’alimentació animal i amb una escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, en canvi, ha provocat una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldrà fer.

L’emergència climàtica a Catalunya, Revolució o Col·lapse, vol combatre la desinformació sobre un dels temes més importants per al nostre present i el nostre futur: el canvi climàtic. Exposa de manera clara l’estat de la qüestió a Catalunya, mostra els perills a què ens enfrontem, i alerta que si no rectifiquem la gestió del territori i de l’energia, les formes de conumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, patirem molt. Tot un repte present que ha de garantir el futur. Un assaig divulgatiu, exhaustiu i rigorós que apel·la a la consciència crítica del lector. Perquè una nova governança del clima és possible, i la societat civil hi té un paper fonamental.

L´assaig, redactat durant el confinament, interrelaciona la crisi ecològica i la destrucció de la vida salvatge amb la pandèmia. El llibre està dedicat als experts en ciències de la Terra que han informat a l´autor al llarg dels anys i que han participat en els simposis i jornades internacionals de l´Associació Una Sola Terra i en els actes organitzats per la secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès. L´entrada hi serà lliure.

Conflictes territorials i agricultura ecològica

El primer trimestre del 2021 el dedicarem a analitzar alguns dels conflictes territorials (com ja vam fer amb la plataforma SOS Costa Brava) i a defensar una agricultura ecològica per regenerar els sòls i lluitar contra el canvi climàtic. A partir d’ara, i segons els ecòlegs, les estructures de governança hauran de ser forçosament transversals. La pandèmia i la crisi climàtica ens obliguen a repensar la societat i les nostres formes de vida, consum i treball. El desenvolupament econòmic i el model de creixement no tindrà res a veure amb el que coneixem. Ja no podem trinxar més el territori amb infraestructures al servei d’una mobilitat energívora i contaminant. La primera aplicació d’una economia desfossilitzada i de la Green New Deal ha de ser blindar les nostres terres fèrtils, sanejar els aqüífers contaminats i practicar una agricultura al servei d’una alimentació saludable. 

Salvem les Valls

El 20 de gener hem convocat a membres de la plataforma Salvem les Valls de la Garrotxa (Llorenç Planagumà, Carles Güell i Sergi Batlle) i al geòleg Josep Germain, membre del Consell de Protecció de la Natura, per analitzar l’impacte del projecte de nova carretera C-37 de Vic a Olot, variant d’Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot-Figueres que travessa la Garrotxa, un patrimoni volcànic i paisatgístic únic a la península. El projecte té com a funció facilitar i incrementar el trànsit per la Vall d’en Bas i la comarca, quan l’article 24 de la Llei de Canvi Climàtic aprovada al Parlament l’1 d’agost de 2017 i la Declaració d’Emergència Climàtica del 14 de juny de 2019, ens proposen estratègies per reduir aquesta mobilitat i el trànsit contaminant.

SOS Pirineus

El 10 de febrer tindrem una segona taula rodona per parlar dels projectes urbanístics, miners i energètics que afecten les comarques pirinenques. La candidatura de Barcelona-Pirineus pels JJ.OO. d’hivern del 2030 ha despertat l’oposició d’ecologistes, entitats culturals i cíviques de les poblacions afectades. El canvi climàtic tindrà un impacte ecològic greu a les zones d’alta muntanya i també sobre l’economia basada en els esports vinculats a la neu. La plataforma SOS Pirineus estarà representada per Josep Maria Mata, geòleg; Claudia Vallvé, sociòloga de Salvem Éller i Núria Martí, geòloga de Salvem La Molina.

Agricultura ecològica

El 4 de març el ponent de la Secció, Santiago Vilanova, dialogarà amb Isidre Martínez, responsable de la producció agrària ecològica de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia

El 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen de la producció agrària. L’agricultura ecològica, que es preveu esdevingui el 25% del total cultivat en els camps de la UE el 2030, és una de les alternatives més eficients per mitigar el canvi climàtic,  incrementar l’ocupació i frenar l’ús dels fitosanitaris (insecticides, herbicides, fungicides). Isidre Martínez ha escrit: “La producció d’aliments no es pot aïllar de les necessitats del medi ambient, de la salut dels ciutadans, de la gestió de l’aigua i l’energia, dels reptes plantejats pels canvi climàtic, de la sobirania alimentària i del despoblament rural”.

Podreu veure tots aquests actes en directe per la web de l’Ateneu i quedaran també enregistrats en vídeo a la nostra secció.

Emergència climàtica. El repte més gran per al futur de la humanitat

                                                                                                                                                                                                El proper 4 de març ,a les 19h., tindrà lloc a la Sala d´Actes Oriol Bohigas una taula rodona per parlar novament de la crisi climàtica i analitzar com la podem governar a nivell internacional i català. L´entrevista a Federico Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO (1987-1999) i president de la Fundació Cultura de Pau, que podeu visionar a la nostra web, va obrir el debat. Ara tenim una nova oportunitat a reflexionar-hi amb experts del món institucional, docent, científic i ecologista. La borrasca Glòria ens ha advertit del que esdevindrà i caldrà organitzar la gestió del territori i de l´energia per mitigar l´impacte del canvi climàtic. La participació democràtica de la població i dels consumidors serà indispensable per valorar el nivell d´eficiència d´aquesta prevenció.
Hem organitzat la taula rodona amb la col·laboració del Consell Social de la nostra entitat i amb Norbert Bilbeny, catedràtic de Filosofia de la UB, que actuarà de  presentador i moderador, i de  Maria Àngels  Viladot, psicòloga social i escriptora. Comptarem també amb la presència de Joan Martínez Alier, catedràtic emèrit d´Economia i Història Econòmica de la UAB i a Marta Subirà, secretària del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Santiago Vilanova, periodista i consultor ambiental, hi participarà també per parlar sobre la governança a nivell mundial i nacional del canvi climàtic.

Gas natural, un amic climàtic?

 

El gas natural va escalant posicions i guanyant rellevància en l’escenari energètic mundial. Sense deixar enrere el consum del carbó i del petroli, el gas s’ha imposat en la retòrica oficial com el combustible de transició cap a les economies baixes en carboni. Aquesta afirmació es repeteix com un mantra entre diferents organismes internacionals, com és la Comissió Europea, que prenen mesures polítiques que faciliten el desenvolupament gasístic a nivell mundial. Aquestes mesures van acompanyades dels interessos geopolítics. En el cas de la Unió Europea (UE), el conflicte sobre Ucraïna ha generat desavinences amb el seu principal país exportador de gas, Rússia. Per tal de disminuir la dependència vers Rússia, la UE ha creat la llista de Projectes d’Interés Comú (PCI, per les seves sigles en anglès), els quals compten amb facilitats administratives i poden ser finançats amb diner públics. Mecanismes con la llista PCI fan que es generin interessos econòmic-financers per part d’actors del sector financer que poc tenen a veure amb l’àmbit de l’energia. La seva implicació en el finançament de les infraestructures gasístiques suposa l’agreujament de la financerització d’aquest recurs energètic, el qual passa a ser percebut com un actiu financer.

Aquesta aposta pel gas natural però, no ha vingut acompanyada per una avaluació rigorosa i independent dels impactes que suposa pel clima. Si tenim en compte que el gas natural està conformat bàsicament per metà, i la seva contribució a l’escalfament global és 86 vegades més potent que el CO2, entendrem de seguida que cal prendre’s molt seriosament les pèrdues que es produeixen des de l’extracció fins el consum. A més, cal tenir en compte que moltes de les últimes reserves que s’estan explorant són de gas no convencional, les quals han de ser explotades a través de tècniques més agressives, com el cas del fracking. La utilització d’aquestes tècniques fa augmentar vertiginosament les emissions de metà a l’atmosfera. Si es mira des de la perspectiva geopolítica, l’accessibilitat a aquestes noves reserves suposa l’entrada de nous països en el mercat de les exportacions, com són els EE.UU., que està utilitzant el subministrament de gas com a eina per expandir encara més la seva influència en altres regions del planeta.

En la presentació que el pròxim dimecres 29 de gener realitzaré a l’Ateneu es pretén fer una anàlisi crítica de les implicacions que suposa apostar pel gas com a «combustibles de transició» a través de l’etiqueta de l’«amic climàtic», i com la seva mercantilització s’està utilitzant amb finalitats geopolítiques i interessos econòmic-financers.

Josep Nualart Corpas 
Observatori del Deute en la Globalització ODG

A la cua de les renovables

 

Quan plana damunt del país, amb una virulència punyent, quin model de futur i de societat volem per a les generacions futures, l’absència de l’ecologia en aquest debat resulta, com a mínim, incomprensible. La mala gestió de l’administració catalana de tots aquests anys ens ha abocat a ser de vagó de cua pel que fa a la transició energètica, en contrast amb la situació de gran part de la resta de l’Estat.

Us convidem a llegir, sobre aquest tema, l’editorial escrit recentment a El Punt Avui per en Santi Vilanova, periodista i ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu.

Lectura de l’article “A la cua de les renovables”

Dia Mundial del Medi Ambient 2019

 

El Dia Mundial del Medi Ambient va ser creat per les Nacions Unides el desembre de 1972. Se celebra des de 1974 cada 5 de juny en commemoració de la Cimera d’Estocolm de 1972. L’objectiu és dedicar aquest dia a la conscienciació de la població davant els greus problemes ecològics globals que pateix el nostre planeta.

Enguany el tema escollit és la contaminació de l’aire en el marc de la campanya “Breathe Life” , amb l´objectiu de mobilitzar la societat civil sobre els efectes de la contaminació de l´aire, sobre la nostra salut i sobre el clima, especialment en ciutats com Barcelona.

Per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient 2019 la secció d´Ecologia i Recursos Naturals de l´Ateneu ha escollit projectar la pel·lícula ecologista de l´any. Es tracta de “Woman at War” (“La dona de la muntanya”) del director islandés Benedikt Erlingsson. Una obra de ficció que lliga el compromís d´una activista ecofeminista que lluita contra els oligopolis energètics i industrials contaminants, en aquest cas contra una fábrica d’alumini. És també un missatge que ens invita a lluitar contra el canvi climàtic canviant els nostre model de consum.

Presentarà la pel·lícula la cineasta catalana Alba Sotorra (Reus, 1980), autora de “Comandante Arian” , nominada al Premi Gaudí, i que acaba de tornar de rodar a Rojava, en el Kurdistà siri.

El pròxim 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, us esperem, doncs, a la Sala Bohigas a les 19h per celebrar-ho amb aquesta aquesta magnífica projecció.

La gestió de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Catalunya

 

El debat sobre la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Catalunya és una qüestió de primer ordre per a la ciutadania pel que fa al seu accés a bens comuns d’interés públic i una oportunitat perquè aquesta qüestió formi part de l’agenda política.

El pròxim dimarts 14 de maig estan convidats a l’Ateneu representants de la plataforma Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica per explicar-nos quina és la situació actual des de la seva perspectiva i donar a conéixer la seva proposta que sigui la mateixa ciutadania de Barcelona la que participici en la seva gestió per garantir un servei just i a l’abast de tothom, responsable, respectuós amb el planeta i basat en el control ciutadà.

Reproduïm aquí el contingut del seu Manifest per anar obrint el debat en el si de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals:

Compromís per l’aigua pública i democràtica

El creixement de Barcelona va obligar la ciutat a saltar les muralles i urbanitzar l’Eixample. Des de llavors la gestió de l’aigua a Barcelona ha estat quasi sempre privada. Així es va anar estenent per la gran majoria de poblacions i ciutats de la seva Àrea Metropolitana. Tot i així, el 2010, un Tribunal de Barcelona va dictaminar una sentència al detectar que no existia cap contracte de concessió que regulés aquesta gestió. Dos anys després, el 2012, el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va crear una empresa mixta amb la participació de la Societat General d’Aigües de Barcelona (grup AGBAR) per gestionar el cicle urbà de l’aigua (abastament i sanejament).

El 2016, aquesta empresa mixta va ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per diverses irregularitats: no s’havia justificat que la gestió mixta fos la millor opció, es va adjudicar a dit -sense concurs públic- la part privada de l’empresa mixta i, finalment, la valoració dels actius afavoria escandalosament a AGBAR. La sentència judicial del TSJC serà valorada en els propers mesos pel Tribunal Suprem que haurà de dictaminar una sentència definitiva. Si a causa d’aquesta sentència s’anul·la l’empresa mixta, aquesta podria ser una gran oportunitat per remunicipalitzar el servei de l’aigua als municipis de l’AMB.

Una oportunitat per la remunicipalització de l’aigua:

La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial que considera que un dret humà essencial per a la vida com és l’aigua i el sanejament mai hauria de ser un negoci. Per això proposa recuperar la governança d’aquest bé comú, ara segrestat per la corporació AGBAR. Reivindicant la remunicipalització de l’aigua, no només volem passar de la gestió privada a la pública, sinó que exigim la participació ciutadana en el servei per poder assegurar l’accés universal a l’aigua, rendir comptes de la gestió i preservar els ecosistemes aquàtics, fonts de vida.

El nostre compromís:

Davant la ciutadania dels diversos municipis de l’AMB, les associacions veïnals, socials, ambientals, sindicals, fundacions, universitats, escoles i instituts, hospitals, biblioteques, negocis i tota la resta d’entitats, persones jurídiques i grups sota signants fem públic el nostre compromís per una gestió pública i amb participació ciutadana de l’aigua a l’AMB.

Per fer-ho possible, ens comprometem a vetllar per l’acompliment dels següents objectius:

  • Considerar l’accés a l’aigua i al sanejament un dret humà essencial per a la vida i que sota cap concepte pugui ésser considerat una mercaderia.
  • Considerar l’accés a l’aigua i al sanejament un bé comú que necessita d’un model de gestió pública i una governança democràtica amb participació ciutadana, transparència i rendició de comptes.
  • Fer front als reptes actuals com són la preservació de les masses d’aigua i l’adaptació al canvi climàtic per mantenir els ecosistemes aquàtics i terrestres, l’equilibri territorial i la sobirania alimentària tot garantint l’abastament de tota la ciutadania.
  • Teixir i consolidar un moviment ciutadà a favor de la remunicipalització de l’aigua i d’un nou model de gestió de l’aigua pública, participatiu i respectuós amb el medi ambient.
  • La creació d’un observatori ciutadà que vetlli per la gestió de l’aigua i el sanejament com a bé comú, tal i com s’ha descrit als punts anteriors.

Com pots contactar amb nosaltres?
A la nostra web www.aiguabcn.org pots posar-te al dia i subscriure’t al nostre butlletí per rebre informació. El nostre Twitter és @aiguabcn, a facebook com Remunicipalitzem Barcelona https://www.facebook.com/aiguabcn/ i el nostre correu és contacta@aiguabcn.org