La guerra d’Ucraïna i l’impacte sobre la transició energètica

Conferència de Claudio Aranzadi, ex ministre d’Indústria i Energia dels governs de Felipe González (1988-1993). 22 de novembre, sala d’actes Oriol Bohigas, a les 18.30h

La central nuclear de Zaporijía a Ucraïna amb sis reactors, la més gran d’ Europa, convertida en objectiu militar i estratègic del president Putin. Foto: IAEA Imagebank (CC BY 2.0)

PRESENTACIÓ

La secció d´Ecologia de l´Ateneu, creada el 2015, s´ha destacat durant els darrers anys per reivindicar una transició energètica que ens faci com a ciutadans i consumidors més autosuficients; no dependents de les energies fòssils i dels oligopolis que les han controlat. Hem defensat un procés de concertació democràtica d´aquesta transició que permeti la participació de les comunitats energètiques d´autoconsum i de les xarxes de sobirania energètica. Una transició que faci que el canvi de paradigma esdevingui just i dialogant; o correm el risc que provoqui noves formes d´autoritarisme i que generi frustracions socials que puguin acabar amb moviments com el de les “armilles grogues” a França.

Estem veient com s´ha incrementat la consciència ecològica de la població a mesura que els climatòlegs i el Grup Intergovernamental d´Experts sobre el Canvi Climàtic han donat a conèixer els seus alarmants informes. El canvi climàtic és un fenomen que ha vingut per quedar-se i és alhora el major repte de la Humanitat.

Catalunya ha esdevingut un país pioner de la Mediterrània amb l’aprovació d’una Llei de Canvi Climàtic (16/2017) l´1 d´agost de 2017 destinada a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i afavorir la transició cap una economia descarbonitzada. Els objectius són revolucionaris: el 2030 el 50% de l´electricitat ha de ser produïda mitjançant les energies renovables i el 2050 el 100%. Ens hem compromès a reduir les emissions un 55% el 2030 i arribar a la neutralitat de carboni el 2050.

Les energies renovables, però, malauradament, només representen un 15,4% de la generació elèctrica i al ritme actual, lentíssim, no podrem aspirar, probablement, a més d´un 20% (equivalent al que representa la hidràulica). I això sabent que tenim una “espasa de Damocles” com són els 3.000 MW nuclears, que ens proporcionen el 52% de electricitat, i que hem de trobar-hi substitució abans dels 2035, any en el que ens hem obligat a tancar els tres reactors d´Ascó i Vandellòs.

En el confinament provocat per la Covid vam experimentar un espectacular descens dels gasos d´efecte hivernacle però no hem trigat a tornar al consumisme i a la dependència dels recursos fòssils fins i tot abans de l´impacte de la crisis energètica provocada per la guerra de Ucraïna iniciada el 24 de febrer. S´acaben de complir nou terribles mesos de cruel confrontació en el centre de gravetat de la Unió Europea; una guerra que qüestiona la nostra sobirania i que converteix l´energia en una arma i les seves instal·lacions en objectius militars.

El 2021 les emissions dels tres sectors clau van créixer respecte el 2020. Segons un informe anual de “Climate Transparency Report” el 2020 les emissions pel transport es van reduir amb la pandèmia un 11,5% però el 2021 es van incrementar un 7,7%; les emissions de la construcció es van reduir el 2020 un 2,1% i el 2021 van augmentar un 4,4%; en el 2020 les emissions del sector energètic es van reduir en un 2,8% però el 2021 van créixer un 7,1%. I si ens referim a les emissions totals de CO2 el 2020 es van reduir un 4,9% i el 2021 es van incrementar un 5,9%.

Segons la revista “Energy Policy” s´han identificat 424 “bombes climàtiques”. És a dir, 195 macro projectes de petroli i 230 de mines de carbó (sense comptar-hi les noves prospeccions de gas ) repartides en 48 estats, principalment del G-20, que poden generar emissions potencials que representaran dos vegades les emissions actuals de CO2. Els nivells a l´atmosfera dels tres principals gasos d´efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) van arribar als màxims històrics el 2021.

Durant el 2021 les energies fòssils van rebre subvencions  de les entitats bancàries i financeres de quasi 700.000 milions de dòlars.  La BNP  Paribas va ser  la que més ajuts  va subministrar a gegants com BP, Shell, Total, Chevron, Exxon-Mobil, Repsol, ENI i Equinor. Entre el 2016 (després  dels  acords de Paris de la COP-25 sobre el clima) i el 2021 el grup bancari va injectar  més de 43.000 milions de dòlars en aquestes  multinacionals energètiques (“Le Monde” 27/X/2022). No els hi estranyi, doncs, que amb aquestes dades l´opinió de la nostre secció sobre el futur de la transició energètica a nivell català, europeu i global no pugui ser optimista.

El nostre il·lustre convidat, Claudio Aranzadi, ex ministre d´Indústria i Energia, ens explicarà si aquesta realitat es podrà superar i serà compatible amb les aspiracions de democratitzar i descentralitzar un sector tant estratègic com l´energètic; un sector que acaba definint totes les nostres formes de vida, consum i treball.

Claudio Aranzadi, fotografiat el 1989 a la Moncloa

L´hem convidat per parlar-nos de “La guerra d´Ucraïna i l´impacte sobre la transició energètica”. De l´eufòria que es va generar després de la Covid amb l´aprovació del Pacte Verd i l´estratègia de la Green Deal, i l´anunci del tancament de les nuclears a Alemanya, hem passat a un bany de realisme i a una preocupant regressió a les energies fòssils, motivada per les decisions del president Putin de tancar-nos les portes al subministrament de gas, petroli i urani (no oblidem que un terç de l´urani de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs prové de Rússia).

Els objectius de les Conferències de Paris, Glasgow i de Sharm El-Sheikh (Egipte), que tindrà lloc del 6 al 18 de novembre, estan lluny dels compromisos adquirits pels 193 estats signataris de l´Acord de Paris. Segons els darrer informe del Conveni Marc de les NN.UU. sobre el Canvi Climàtic la inacció dels principals contaminadors del planeta (Rússia, Estats Units, Canadà, Brasil, India, Xina…) ens aboquen a una pujada de les temperatures a més de 2,5 graus a finals de segle. Si el 2030 les emissions s´havien de reduir a nivell global en un 45% respecte els nivells de 2010 ara resulta que en lloc de reduir-se s´incrementaran un 10,6%.

Tampoc s´han complert els ajuts de 100.000 milions de dòlars a l´any a partir del 2020 per finançar la lluita contra el canvi climàtic en els països pobres més afectats. Una altre paradoxa que no hem pogut aturar és que la contaminació s´està deslocalitzant dels països industrials cap Àfrica, Sud-est asiàtic i Amèrica Llatina.

La crisis provocada per la guerra d´Ucraïna ha incrementat l’egoisme dels Estats que defineixen “mixts energètics” diferents segons els seus interessos. França a base de l´energia nuclear; Alemanya amb el gas; Polònia amb el carbó i Espanya (disposada a tancar les nuclears com Alemanya) amb les renovables.

Més perplexitats. En aquests moments 35 metaners naveguen al voltant de les nostres costes sense poder arribar a port perquè els centres de gasificació, entre ells el port de Barcelona, estan saturats. El lloguer diari d´aquests metaners és de 400.000 dòlars!

La guerra ha provocat una pujada dels preus dels aliments (20%), de l´energia (30%) i de la construcció (36%), provocant una inflació insostenible. Com gestionar aquesta nova i complexa situació? No sembla que els nostres polítics tinguin experiència de governar alhora les crisis climàtica, energètica, ecològica i sanitària. Hem convidat a un gran coneixedor del sector energètic i de la seva geopolítica com és Claudio Aranzadi per aportar-nos noves reflexions al atzucac que ens trobem i que ha començat a provocar el fenomen social anomenat “ecoansietat”.

La primera sèrie de preguntes que li farem sobre el tema serà la següent: Anem cap una direcció de “Terra ignota”? Aconseguirem reconduir la transició energètica cap a la definitiva descarbonització de l´economia o quedarem a mig camí de la terra promesa? S´acabarà la guerra i veurem la nostra generació el canvi de paradigma energètic o haurem de deixar aquesta tasca com herència als nostre fills i nets?. És viable la transició energètica que se’ns proposa mentre continuï la guerra en el cor d´Europa?.

Us hi esperem.

Santiago Vilanova

Ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès

Lluites compartides: les resistències contra els pantans de Riaño i Rialb

Foto: Una de les manifestacions a Lleó contra el pantà de Riaño.

La política hidràulica del franquisme basada en construir grans pantans en indrets de valor ecològic, paisatgístic, agrícola i arqueològic, va continuar durant la transició democràtica amb l´aprovació del Plan Hidrológico Nacional. Això va provocar  decepció política amb els governs d´esquerres i una dramàtica resistència  dels habitants del territoris afectats que es veien desplaçats de les seves terres, cases, estil de vida i relacions socials. Els primers grups ecologistes  organitzats varen acudir a donar suport als opositors.

Darrera aquelles obres faraòniques, que es feien “al servei de la col·lectivitat i del progrés”, s’ocultaven interessos espuris i connivències dels governants amb les Confederaciones Hidrográficas, la oligarquia elèctrica i els seus bancs i amb els grans terratinents.

L´impacte ecològic no era menor: es produïen  greus desequilibris  biològics de les espècies, entrofització de les aigües, retenció de sediments, destrucció de fèrtils terres de conreu… Els informes d´ecòlegs i geòlegs independents contra les ubicacions d´aquests embassaments eren marginades del debat públic.

La nostra secció d´Ecologia ha volgut recordar algunes d´aquelles lluites compartides. Les més destacades i emblemàtiques varen ser les de Riaño (Lleó), Rialb (Catalunya) i Itoiz (Navarra)

L´Estat va guanyar la partida, no sense dramàtiques escenes de brutals accions policials que recorden les que vam patir a Catalunya l´1 d´octubre en el referèndum sobre la independència. Els tres pantans estan avui en funcionament, produint energia elèctrica però lluny de complir els objectius de regadius i desenvolupament agrícola pels que varen ser construïts.

En plena emergència climàtica els afectats clamen ara justícia pels danys i perjudicis causats. Ens ho explicaran alguns d´aquells activistes. Hem convidat  a representants dels moviments de resistència de Riaño, que es diu va ser una compensació de l´Estat a Iberduero pel tancament de la central nuclear de Lemóniz; un pantà que havia de regar 85.000 hectàrees de les terres més ermes de Lleó.

Foto: Manifestació a Ponts contra el pantà de Rialb. En primer terme els alcaldes dels pobles afectats.

El pantà de Rialb va afavorir els interessos de Joaquim Viola Sauret, ex alcalde de Barcelona, i als grups econòmics que el recolzaven; a les companyies Fecsa i Hidroelèctrica del Segre, i a entitats bancàries com el Banco de Madrid. L´obra es va justificar per les urgències de regadius a les zones més depauperades de la Sagarra i les Garrigues i per augmentar la dotació del Canal d´Urgell.

La taula rodona que hem convocat estarà integrada per Manuel Valero, advocat, escriptor i ecologista; Ramiro Pinto, escriptor i activista ecologista contra Riaño, ambdós autors del assaig “De Riaño a New York”(Éride Ediciones, 2021); Xavier Garcia, cofundador del Grupo de Periodistes Ecologistes de Catalunya i que va  escriure molts articles  sobre el pantà de Rialb, i Josep Coma, arquitecte, regidor d´Oliana i activista contra aquella obra.

L´acte, presentat per Santiago Vilanova, ponent de la secció, està programat pel 10 de desembre a la Sala Bohigas i a les 18.30h. Us hi esperem.

El parc eòlic marí Tramuntana, a debat

16 de setembre. Sala d´actes Oriol Bohigas. 18.30h.

Imatge: Panoràmica del Parc Tramuntana segons simulació de Blue Float.

Amb el tancament dels tres reactors nuclears el 2035 (el darrer serà Vandellòs II) Catalunya perdrà el 54% de la producció elèctrica. L´eòlica i la fotovoltaica representen actualment menys d´un 7% d´aquesta producció. La Llei del Canvi Climàtic de l’1 d´agost de 2017 ens obliga a que el 2030 el 50% de l´electricitat que consumim vingui de fonts renovables i el 100% el 2050. Per a complir aquest objectiu, inevitable per descarbonitzar la nostra economia, i substituir els 3.000 MW nuclears, ens cal instal·lar cada any 600 MW de solar fotovoltaica i 400 MW d´eòlica durant una dècada de manera ininterrompuda. Com fer-ho amb una situació pràcticament de moratòria i amb fortes resistències socials?

La proposta del grup d’enginyeria Sener, associat amb el desenvolupador internacional Blue Float de construir en aigües territorials espanyoles, entre el cap de Creus i la badia de Roses, el parc eòlic marí Tramuntana, podria significar fer sortir Catalunya de la cua de les renovables de totes les CC.AA. i resoldre el 45% del consum d´electricitat de les comarques gironines en una primera fase de 500 MW. 

Els promotors del projecte han declarat la seva voluntat de concertar-lo amb el territori, els científics que coneixen la zona i els grups ambientalistes. Parlen de crear un hub industrial basat en impulsar les energies renovables a Girona, que segueix amb una nul·la aportació d’energies del sol, especialment a la Costa Brava. També manifesten la voluntat de fer participar als municipis afectats en el projecte (cooperatives, crowdfunding, comunitats locals d´energia, administració pública) i bonificació de tarifes 100% per a col·lectius vulnerables.

Sectors científics, però, s´hi han manifestat crítics esperant que es presenti un estudi detallat de l´impacte ambiental sobre la flora i fauna, sobre les corrents marines i els efectes sobre l´aportació de sediments provinents de la desembocadura del Roina. Grups ambientalistes i sectors turístic consideren que el parc- situat a 24 quilòmetres del litoral- provocarà un impacte paisatgístic (35 aerogeneradors flotants amb turbines de 118 metres de radi i 258 metres d´alçada).

La secció d´ecologia de la nostra entitat no podia quedar-se al paire d´un projecte d´aquest nivell i hem optat per organitzar una taula rodona i donar la paraula a les parts implicades: Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; representants científics i experts en el sector energètic i l’empresa promotora de Parc Tramuntana. L´acte, presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova, s´ha programat pel 16 de setembre a les 18.30 h i a la sala d´actes Oriol Bohigas de la nostra entitat. L’ entrada presencial serà lliure.

Participants confirmats: Assumpta Farran, directora general d´Energia; Jordi Ponjoan, vicepresident de la Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Sergi Ametller, enginyer, membre de l´equip directiu del Parc Tramuntana; Rafael Sardà, investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes-CSIC i Joan Vila, president de la Comissió d´Energia de la PIMEC.

Catalunya es troba en un greu atzucac i perilla la seva futura sobirania energètica. De no fer els deures que ens marca la Llei del Canvi Climàtic haurem d´importar l´electricitat dels parcs eòlics i solars de l´Aragó en línies d´alta tensió. Ens queda poc temps, per la participació democràtica i la concertació. El Govern de la Generalitat s´haurà de pronunciar sobre projectes com el parc Tramuntana i considerar si en aquest cas és estratègic i decidir la seva possible participació. De tot en parlarem a la taula rodona. Us hi convidem de forma presencial.

“L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”

Santiago Vilanova presenta el seu assaig que analitza l´impacte ecològic sobre el territori, la revolució democràtica que reclama la transició energètica i  proposa una nova governança.

El dimarts, 4 de maig, a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas el nostre ponent, el periodista i escriptor Santiago Vilanova (Olot, 1947), presenta el seu darrer assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse” (Edicions 62). L´acte consistirà en una entrevista a càrrec de l´escriptor i periodista Xavier Garcia.

El llibre analitza l´impacte ecològic sobre el territori del canvi climàtic amb la veu de destacats ecòlegs i climatòlegs. En un segon escenari valora el paper de los noves generacions ecologistes i dels consumidors per exigir una transició energètica justa i solidària a favor de les energies del sol. En un tercer escenari Vilanova proposa una nova governança de la biosfera a nivell mundial i una nova estructura del govern de la Generalitat que col·loqui la transició ecològica al mateix nivell polític que la gestió de l´economia.

D’acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s’encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades mols sector i ecosistemes del nostre territori tindran greus dificultats a causa d’un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmés a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l’alimentació animal i amb una escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, en canvi, ha provocat una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldrà fer.

L’emergència climàtica a Catalunya, Revolució o Col·lapse, vol combatre la desinformació sobre un dels temes més importants per al nostre present i el nostre futur: el canvi climàtic. Exposa de manera clara l’estat de la qüestió a Catalunya, mostra els perills a què ens enfrontem, i alerta que si no rectifiquem la gestió del territori i de l’energia, les formes de conumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, patirem molt. Tot un repte present que ha de garantir el futur. Un assaig divulgatiu, exhaustiu i rigorós que apel·la a la consciència crítica del lector. Perquè una nova governança del clima és possible, i la societat civil hi té un paper fonamental.

L´assaig, redactat durant el confinament, interrelaciona la crisi ecològica i la destrucció de la vida salvatge amb la pandèmia. El llibre està dedicat als experts en ciències de la Terra que han informat a l´autor al llarg dels anys i que han participat en els simposis i jornades internacionals de l´Associació Una Sola Terra i en els actes organitzats per la secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès. L´entrada hi serà lliure.

Crisi sanitària i crisi ecològica, dues cares de la mateixa emergència planetària

Acte del Dia Mundial del Medi Ambient
10 de juny a les 18h
En directe, per l’streaming “Ateneu a casa”.

 

“L´hora de la Naturalesa” és el lema d´enguany del Dia Mundial del Medi Ambient, que es celebra cada 5 de juny per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient celebrada a Estocolm el 1972 i organitzada per les Nacions Unides. La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès hi contribuirà  amb un acte que relaciona  la crisi sanitària de la Covid-19 amb la crisi ecològica planetària. Ho farem mitjançant un diàleg amb Joaquim Corominas, enginyer industrial, impulsor de les energies renovables  i  membre del Grup Energia i Territori (GET) de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC); coordinador de l´únic estudi fet per experts que relaciona el canvi climàtic, la transició energètica i la Covid-19 (el document estarà disponible a la web de la SCT). En aquest diàleg amb el ponent de la secció Santiago Vilanova s´analitzaran els principals reptes per descarbonitzar i desnuclearitzar l´economia catalana.