Lluites compartides: les resistències contra els pantans de Riaño i Rialb

Foto: Una de les manifestacions a Lleó contra el pantà de Riaño.

La política hidràulica del franquisme basada en construir grans pantans en indrets de valor ecològic, paisatgístic, agrícola i arqueològic, va continuar durant la transició democràtica amb l´aprovació del Plan Hidrológico Nacional. Això va provocar  decepció política amb els governs d´esquerres i una dramàtica resistència  dels habitants del territoris afectats que es veien desplaçats de les seves terres, cases, estil de vida i relacions socials. Els primers grups ecologistes  organitzats varen acudir a donar suport als opositors.

Darrera aquelles obres faraòniques, que es feien “al servei de la col·lectivitat i del progrés”, s’ocultaven interessos espuris i connivències dels governants amb les Confederaciones Hidrográficas, la oligarquia elèctrica i els seus bancs i amb els grans terratinents.

L´impacte ecològic no era menor: es produïen  greus desequilibris  biològics de les espècies, entrofització de les aigües, retenció de sediments, destrucció de fèrtils terres de conreu… Els informes d´ecòlegs i geòlegs independents contra les ubicacions d´aquests embassaments eren marginades del debat públic.

La nostra secció d´Ecologia ha volgut recordar algunes d´aquelles lluites compartides. Les més destacades i emblemàtiques varen ser les de Riaño (Lleó), Rialb (Catalunya) i Itoiz (Navarra)

L´Estat va guanyar la partida, no sense dramàtiques escenes de brutals accions policials que recorden les que vam patir a Catalunya l´1 d´octubre en el referèndum sobre la independència. Els tres pantans estan avui en funcionament, produint energia elèctrica però lluny de complir els objectius de regadius i desenvolupament agrícola pels que varen ser construïts.

En plena emergència climàtica els afectats clamen ara justícia pels danys i perjudicis causats. Ens ho explicaran alguns d´aquells activistes. Hem convidat  a representants dels moviments de resistència de Riaño, que es diu va ser una compensació de l´Estat a Iberduero pel tancament de la central nuclear de Lemóniz; un pantà que havia de regar 85.000 hectàrees de les terres més ermes de Lleó.

Foto: Manifestació a Ponts contra el pantà de Rialb. En primer terme els alcaldes dels pobles afectats.

El pantà de Rialb va afavorir els interessos de Joaquim Viola Sauret, ex alcalde de Barcelona, i als grups econòmics que el recolzaven; a les companyies Fecsa i Hidroelèctrica del Segre, i a entitats bancàries com el Banco de Madrid. L´obra es va justificar per les urgències de regadius a les zones més depauperades de la Sagarra i les Garrigues i per augmentar la dotació del Canal d´Urgell.

La taula rodona que hem convocat estarà integrada per Manuel Valero, advocat, escriptor i ecologista; Ramiro Pinto, escriptor i activista ecologista contra Riaño, ambdós autors del assaig “De Riaño a New York”(Éride Ediciones, 2021); Xavier Garcia, cofundador del Grupo de Periodistes Ecologistes de Catalunya i que va  escriure molts articles  sobre el pantà de Rialb, i Josep Coma, arquitecte, regidor d´Oliana i activista contra aquella obra.

L´acte, presentat per Santiago Vilanova, ponent de la secció, està programat pel 10 de desembre a la Sala Bohigas i a les 18.30h. Us hi esperem.

El parc eòlic marí Tramuntana, a debat

16 de setembre. Sala d´actes Oriol Bohigas. 18.30h.

Imatge: Panoràmica del Parc Tramuntana segons simulació de Blue Float.

Amb el tancament dels tres reactors nuclears el 2035 (el darrer serà Vandellòs II) Catalunya perdrà el 54% de la producció elèctrica. L´eòlica i la fotovoltaica representen actualment menys d´un 7% d´aquesta producció. La Llei del Canvi Climàtic de l’1 d´agost de 2017 ens obliga a que el 2030 el 50% de l´electricitat que consumim vingui de fonts renovables i el 100% el 2050. Per a complir aquest objectiu, inevitable per descarbonitzar la nostra economia, i substituir els 3.000 MW nuclears, ens cal instal·lar cada any 600 MW de solar fotovoltaica i 400 MW d´eòlica durant una dècada de manera ininterrompuda. Com fer-ho amb una situació pràcticament de moratòria i amb fortes resistències socials?

La proposta del grup d’enginyeria Sener, associat amb el desenvolupador internacional Blue Float de construir en aigües territorials espanyoles, entre el cap de Creus i la badia de Roses, el parc eòlic marí Tramuntana, podria significar fer sortir Catalunya de la cua de les renovables de totes les CC.AA. i resoldre el 45% del consum d´electricitat de les comarques gironines en una primera fase de 500 MW. 

Els promotors del projecte han declarat la seva voluntat de concertar-lo amb el territori, els científics que coneixen la zona i els grups ambientalistes. Parlen de crear un hub industrial basat en impulsar les energies renovables a Girona, que segueix amb una nul·la aportació d’energies del sol, especialment a la Costa Brava. També manifesten la voluntat de fer participar als municipis afectats en el projecte (cooperatives, crowdfunding, comunitats locals d´energia, administració pública) i bonificació de tarifes 100% per a col·lectius vulnerables.

Sectors científics, però, s´hi han manifestat crítics esperant que es presenti un estudi detallat de l´impacte ambiental sobre la flora i fauna, sobre les corrents marines i els efectes sobre l´aportació de sediments provinents de la desembocadura del Roina. Grups ambientalistes i sectors turístic consideren que el parc- situat a 24 quilòmetres del litoral- provocarà un impacte paisatgístic (35 aerogeneradors flotants amb turbines de 118 metres de radi i 258 metres d´alçada).

La secció d´ecologia de la nostra entitat no podia quedar-se al paire d´un projecte d´aquest nivell i hem optat per organitzar una taula rodona i donar la paraula a les parts implicades: Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; representants científics i experts en el sector energètic i l’empresa promotora de Parc Tramuntana. L´acte, presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova, s´ha programat pel 16 de setembre a les 18.30 h i a la sala d´actes Oriol Bohigas de la nostra entitat. L’ entrada presencial serà lliure.

Participants confirmats: Assumpta Farran, directora general d´Energia; Jordi Ponjoan, vicepresident de la Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Sergi Ametller, enginyer, membre de l´equip directiu del Parc Tramuntana; Rafael Sardà, investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes-CSIC i Joan Vila, president de la Comissió d´Energia de la PIMEC.

Catalunya es troba en un greu atzucac i perilla la seva futura sobirania energètica. De no fer els deures que ens marca la Llei del Canvi Climàtic haurem d´importar l´electricitat dels parcs eòlics i solars de l´Aragó en línies d´alta tensió. Ens queda poc temps, per la participació democràtica i la concertació. El Govern de la Generalitat s´haurà de pronunciar sobre projectes com el parc Tramuntana i considerar si en aquest cas és estratègic i decidir la seva possible participació. De tot en parlarem a la taula rodona. Us hi convidem de forma presencial.

“L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”

Santiago Vilanova presenta el seu assaig que analitza l´impacte ecològic sobre el territori, la revolució democràtica que reclama la transició energètica i  proposa una nova governança.

El dimarts, 4 de maig, a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas el nostre ponent, el periodista i escriptor Santiago Vilanova (Olot, 1947), presenta el seu darrer assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse” (Edicions 62). L´acte consistirà en una entrevista a càrrec de l´escriptor i periodista Xavier Garcia.

El llibre analitza l´impacte ecològic sobre el territori del canvi climàtic amb la veu de destacats ecòlegs i climatòlegs. En un segon escenari valora el paper de los noves generacions ecologistes i dels consumidors per exigir una transició energètica justa i solidària a favor de les energies del sol. En un tercer escenari Vilanova proposa una nova governança de la biosfera a nivell mundial i una nova estructura del govern de la Generalitat que col·loqui la transició ecològica al mateix nivell polític que la gestió de l´economia.

D’acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s’encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades mols sector i ecosistemes del nostre territori tindran greus dificultats a causa d’un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmés a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l’alimentació animal i amb una escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, en canvi, ha provocat una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldrà fer.

L’emergència climàtica a Catalunya, Revolució o Col·lapse, vol combatre la desinformació sobre un dels temes més importants per al nostre present i el nostre futur: el canvi climàtic. Exposa de manera clara l’estat de la qüestió a Catalunya, mostra els perills a què ens enfrontem, i alerta que si no rectifiquem la gestió del territori i de l’energia, les formes de conumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, patirem molt. Tot un repte present que ha de garantir el futur. Un assaig divulgatiu, exhaustiu i rigorós que apel·la a la consciència crítica del lector. Perquè una nova governança del clima és possible, i la societat civil hi té un paper fonamental.

L´assaig, redactat durant el confinament, interrelaciona la crisi ecològica i la destrucció de la vida salvatge amb la pandèmia. El llibre està dedicat als experts en ciències de la Terra que han informat a l´autor al llarg dels anys i que han participat en els simposis i jornades internacionals de l´Associació Una Sola Terra i en els actes organitzats per la secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès. L´entrada hi serà lliure.

Crisi sanitària i crisi ecològica, dues cares de la mateixa emergència planetària

Acte del Dia Mundial del Medi Ambient
10 de juny a les 18h
En directe, per l’streaming “Ateneu a casa”.

 

“L´hora de la Naturalesa” és el lema d´enguany del Dia Mundial del Medi Ambient, que es celebra cada 5 de juny per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient celebrada a Estocolm el 1972 i organitzada per les Nacions Unides. La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès hi contribuirà  amb un acte que relaciona  la crisi sanitària de la Covid-19 amb la crisi ecològica planetària. Ho farem mitjançant un diàleg amb Joaquim Corominas, enginyer industrial, impulsor de les energies renovables  i  membre del Grup Energia i Territori (GET) de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC); coordinador de l´únic estudi fet per experts que relaciona el canvi climàtic, la transició energètica i la Covid-19 (el document estarà disponible a la web de la SCT). En aquest diàleg amb el ponent de la secció Santiago Vilanova s´analitzaran els principals reptes per descarbonitzar i desnuclearitzar l´economia catalana.