El futur de la humanitat

Pregon coneixedor dels passos que han portat l’Homo sapiens fins al moment actual, Eudald Carbonell fa un salt cap al futur i ens planteja 10 reptes per evitar el col.lapse i garantir la supervivència de l’espècie humana.
 
Segons afirma en el seu darrer llibre El futur de la humanitat “o bé canviem o ens extingirem”. El llibre ens ofereix propostes a favor de l’evolució de l’espècie humana per garantir-ne la supervivència. La humanitat està arribant a un punt de no retorn. La nostra forma de viure està portant el món i la nostra espècie, entre moltes altres, al límit i només tenim dues opcions: o ens repensem i ens humanitzem o ens extingirem.
I el camí per evitar-ho l’Eudald Carbonell el resumeix en un decàleg que comença fent una crida per potenciar la consciència crítica de l’espècie,  per avançar cap a la socialització de la tecnología, la fi de la globalització, l’increment de la diversitat i la desaparició dels líders i jerarquies socials.
 
La necessitat d’un gran canvi col·lectiu és urgent. No serà possible sobreviure sense modificar de manera profunda la nostra forma d’actuar, de relacionar-nos i de viure. Necessitem pensar i repensar la humanitat com un procés cap a la posthumanitat.
 
Què és el que hem de fer? Què és el que necessitem per assegurar el futur de la humanitat? Sobre quines bases s’ha de construir l’humanisme perquè tingui èxit en la transformació de l’Homo sapiens?
 
La urgència per obtenir respostes a aquestes preguntes transcendents no ens ha de fer oblidar que els fonaments del futur només es poden construir sobre el coneixement del passat i un bon funcionament del present.

L’Eudald Carbonell serà amb nosaltres per oferir-nos la seva visió el pròxim divendres 17 de març a les 18,30 a la sala Oriol Bohigas, convidat per les seccions d’Història i d’Ecologia de l’Ateneu. Presentaran l’acte els seus ponents, Narcís Argemí i Santiago Vilanova, respectivament.

Carl Faust, el mecenes de Ramon Margalef

Presentació d´un epistolari entre el ric industrial alemany i l´ecòleg


La publicació de les cartes entre Carl Faust (Hadamar, Hessen, 1874- Blanes, 1952),
cofundador de “Faust i Kammann” una empresa de peces de maquinària industrial, i
mecenes de la biologia, i l´ecòleg Ramon Margalef (Barcelona,1919, 2004) és una
aportació rellevant en la història de la ciència catalana que ens permet conèixer millor
els primers anys de la formació acadèmica del nostre gran científic. Es tracta d´un total
de 500 cartes curosament seleccionades i amb comentaris afegits a càrrec del biòleg
Josep M. Camarasa, que va ser alumne de Margalef, i la documentalista Maria Elvira.
Aquest epistolari ens permet una visió de la capacitat i creativitat de l´ecòleg per fer
realitat el seu projecte científic iniciat amb l´estudi del plàncton d´aigües dolces i que,
amb el suport de Faust, va poder fer el salt als estudis del plàncton marí.


“De la mar de Blanes a l´oceà planetari. Els anys d´aprenentatge de Ramon Margalef a
través de la seva correspondència amb Carl Faust”
serà presentat pel nostre ponent
Santiago Vilanova acompanyat dels autors Camarasa i Elvira el proper 13 d´octubre a
les 18.30h a la Sala Verdaguer.
El llibre s´inicia el 1943 , quan Margalef, naturalista
afeccionat, treballava d´administratiu en una companyia d´assegurances, i acaba el
1951 quan l´ecòleg comença ser reconegut internacionalment.
Carl Faust , amic també de Pius Font Quer, el líder de la botànica catalana d´aquells
anys, va impulsar el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, on durant un temps hi va
treballar Margalef estudiant el plàncton marí d´aquella costa. L´industrial alemany, ja
retirat i ric, hi volia crear un petit paradís d´inspiració hel·lènica i un lloc de trobada
entre savis i joves deixebles.
Aquest acte ens satisfà especialment doncs el considerem una continuïtat de
l´homenatge que la nostra secció va organitzar a la Sala Bohigas el 2 d´octubre de
2019 (veure gravació a continuació ) per commemorar el centenari del naixement de Ramon
Margalef amb la presència de destacats ecòlegs i familiars del científic.

Acte d’homenatge en el centenari del naixement de Ramon Margalef realizat a l’Ateneu Barcelonès

El compromís dels científics catalans amb el medi ambient

 

L´acte programat pel 18 de març “Salvem Catalunya per a la democràcia i el patrimoni natural, 43 anys després” és un homenatge a tres biòlegs del grup de científics que durant la dècada dels 70 es varen destacar pel seu compromís amb la protecció de l’entorn. La credibilitat del moviment ecologista reclama aquest engatjament ètic dels experts en Ciències de la Terra.  L’endarreriment o el progrés de la consciència ecològica de la població és directament proporcional al grau de complicitat dels científics amb la societat.

El manifest de l´Assemblea de Catalunya que varen liderar aquell grup de biòlegs, entre ells, Joan Senent-Josa (que esdevindria director de la revista Ciència), Josep Maria Camarasa i Montse Vallmitjana va esdevenir una fita important. Gràcies a biòlegs com els que hem convidat es varen denunciar projectes de gran impacte ambiental com l’abocador d’escombraries al Garraf, l’embassament de Rialp, la desviació del curs inferior del Llobregat, la contaminació dels rius i la degradació del litoral (veure el manifest en el nostre blog)

Amb aquest acte volem fer també una crida per renovar el compromís de les nostres institucions científiques per la defensa del patrimoni natural. Els projectes urbanístics i de nous ports esportius a la Costa Brava, als que varen dedicar un acte informatiu a la Sala Bohigas el 15 de gener, és una mostra de què cal seguir vigilants.

Us hi esperem.

Llegiu aquí el Manifest original