L´ampliació de l´aeroport del Prat i el futur del Parc Agrari del Baix Llobregat

Foto: calafellvalo sota llicència CC BY-NC-ND 2.0

La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès no podia eludir una qüestió tant
transcendental com és l´ampliació de l´aeroport del Prat i alhora el futur del Parc
Agrari del Baix Llobregat.

Els sectors econòmics, la patronal Foment, Aena i la vicepresidència de Polítiques
Digitals i Territori tenen la posició definida i àmpliament divulgada: salvar l´ampliació
de l´aeroport que consideren “una infraestructura clau per garantir el futur del
progrés de Catalunya; el creixement del PIB, l´increment de milers de turistes (dels
53 milions de viatgers anuals als 72 milions previstos pel 2030) i convertir-lo en un
hub internacional que faciliti els negocis internacional”.


En el debat sobre l´ampliació de l´aeroport ha quedat en segon terme el futur del Parc
Agrari del Baix Llobregat i la regeneració d´aquest gran pulmó metropolità. Les veus
dels pagesos (“ens carreguem l´economia local i la capacitat d´autoabastir-nos”), dels
ecologistes i dels ecòlegs han quedat en segon terme. La taula rodona que hem
organitzat el 2 de novembre s´ha pensat per escoltar les seves crítiques però també les
seves alternatives.
El Govern Aragonès, mitjançant el conseller Jordi Puigneró, ha presentat una nova
proposta per reobrir la negociació amb el Govern Sánchez: allargar la tercera pista cap
a l´espai protegit del Remolar-Filipines i afectar menys la Ricarda, ambdues llacunes
protegides dins la Xarxa Natura 2.000. Què en pensen els ecòlegs, els pagesos i les
entitats resilients?


El futur del Baix Llobregat

El delta del Llobregat ha estat un dels espais naturals més maltractats del territori i que
ha generat més especulació, segons el “Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països
Catalans”
. Tant els seus aiguamolls, inqüestionable reserva ornitològica, com les terres
de cultiu s´havien d´haver blindat i ser considerades un pulmó i una reserva
d´aliments de la gran Barcelona. Ho va ser durant la Guerra Civil i la postguerra i s´ha
demostrat la seva necessitat durant l´etapa del confinament per la Covid-19.
Els terrenys on es preveu construir l´ampliació de la tercera pista de l´aeroport
s´ubiquen dins del Parc Agrari, una entitat destinada a potenciar i protegir el sector
agrícola del seu retrocés. Va ser constituïda el 1996 pel conjunt d´administracions
públiques i el sindicat Unió de Pagesos. La superfície és de 3.500 hectàrees,
distribuïdes en catorze municipis de la zona del delta i agrupa unes 600 explotacions
agràries. D´aquesta zona s´obté un 20% de la producció total d´horta de Catalunya
(bledes, carxofes, cogombres, faves ,melons, espàrrecs, escaroles, tomàquets…).
Un projecte que tampoc s´ha arribat a completar és la creació d´un corredor biològic
que connectés el delta amb el Garraf. Aquesta possibilitat s´ha vist amenaçada pel
macropla que preveu construir 4.800 habitacles nous al Pla de Ponent de Gavà.

El delta del Llobregat havia i hauria de ser un exemple de regeneració i modernització
de l´agricultura; de com gestionar la protecció d´un espai natural i fer-la compatible
amb una agricultura biològica i propera al consumidor”, escriu Santiago Vilanova en el
seu assaig “Emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”. Continua, però,
sense aprovar-se el pla de gestió de la zona protegida del delta que quedarà afectada
per l´impacte del canvi climàtic.
Amb una llei coherent d´espais agraris no s´haurien pogut autoritzar determinades
instal·lacions industrials, l´ampliació de l´aeroport o el traçat de les xarxes viàries
actuals que han trinxat el territori; ni tampoc les instal·lacions a l´esquerra del riu
(hipermercats, zona portuària, autopista…). La pèrdua de superfície deltaica es
considerada pels ecòlegs un dels errors ambientals més greus sobre el territori, igual
que la canalització i desviació del riu per l´ampliació de l´aeroport, avui un dels
epicentres de contaminació atmosfèrica de Barcelona que contribueix a augmentar
les emissions d´efecte hivernacle.
El Govern de la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona tenen en el delta del Llobregat
una ocasió per demostrar-nos que les seves proclames a favor de la transició
energètica i ecològica no són fum.

La taula rodona del 2 de novembre a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas – que
conduirà el nostre ponent Santiago Vilanova- estarà formada per: Josep Maria Carrera,
president de DEPANA; Pere Baltà, periodista i escriptor; Joan Pino, catedràtic
d´Ecologia, director del CREAF; German Domínguez, responsable de comunicació del sindicat Unió de Pagesos del Baix Llobregat, Ariadna Cotén, portaveu de Zeroport i Andrea Conte, de l’associació Ni un Pam de Terra.

Refugiats climàtics

Foto: Ahmed akacha

Malgrat els acords climàtics adoptats, hi ha cert consens científic en què, sense un canvi dràstic en les polítiques climàtiques, no complirem l’Acord de París de limitar escalfament a un límit entre 1,5 i 2 °C. Ara com ara, avancem cap a un escalfament d’entre 3 i 4 °C en aquest segle, la qual cosa produirà la destrucció de gran nombre d’hàbitats i els corresponents desplaçaments de població. Actualment, uns 20 milions de persones són desplaçades cada any per desastres mediambientals sobtats (tempestes, inundacions…), al que cal afegir els desplaçats silenciosos, els que van deixant les zones rurals perquè mor el seu hàbitat per les sequeres i la desertificació. Sabem que, cada any, uns 60 milions de persones deixen les zones rurals per a anar-se a les urbanes. Però aquestes ciutats que ara reben molta població començaran a expulsar-la quan la vida resulti més difícil per impactes com la calor, l’escassetat d’aigua potable i, sobretot, la pujada del nivell de la mar. Dues terceres parts de les ciutats de més de 5 milions d’habitants estan situades en zones costaneres de baixa elevació.

Per analitzar aquest repte de la humanitat hem convidat a Miguel Pajares, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social, membre  del Grup de Recerca  sobre  Exclusió i Control  Social de la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d´Ajuda  al Refugiat. Autor de “Refugiats climàtics. Un gran repte del segle XXI” (Raig Verd, 2020). L´acte serà el dimecres 13 d´octubre a la Sala d´Actes Oriol Bohigas a les 18.30h. i estarà presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova. Us hi esperem.

“L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”

Santiago Vilanova presenta el seu assaig que analitza l´impacte ecològic sobre el territori, la revolució democràtica que reclama la transició energètica i  proposa una nova governança.

El dimarts, 4 de maig, a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas el nostre ponent, el periodista i escriptor Santiago Vilanova (Olot, 1947), presenta el seu darrer assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse” (Edicions 62). L´acte consistirà en una entrevista a càrrec de l´escriptor i periodista Xavier Garcia.

El llibre analitza l´impacte ecològic sobre el territori del canvi climàtic amb la veu de destacats ecòlegs i climatòlegs. En un segon escenari valora el paper de los noves generacions ecologistes i dels consumidors per exigir una transició energètica justa i solidària a favor de les energies del sol. En un tercer escenari Vilanova proposa una nova governança de la biosfera a nivell mundial i una nova estructura del govern de la Generalitat que col·loqui la transició ecològica al mateix nivell polític que la gestió de l´economia.

D’acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s’encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades mols sector i ecosistemes del nostre territori tindran greus dificultats a causa d’un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmés a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l’alimentació animal i amb una escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, en canvi, ha provocat una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldrà fer.

L’emergència climàtica a Catalunya, Revolució o Col·lapse, vol combatre la desinformació sobre un dels temes més importants per al nostre present i el nostre futur: el canvi climàtic. Exposa de manera clara l’estat de la qüestió a Catalunya, mostra els perills a què ens enfrontem, i alerta que si no rectifiquem la gestió del territori i de l’energia, les formes de conumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, patirem molt. Tot un repte present que ha de garantir el futur. Un assaig divulgatiu, exhaustiu i rigorós que apel·la a la consciència crítica del lector. Perquè una nova governança del clima és possible, i la societat civil hi té un paper fonamental.

L´assaig, redactat durant el confinament, interrelaciona la crisi ecològica i la destrucció de la vida salvatge amb la pandèmia. El llibre està dedicat als experts en ciències de la Terra que han informat a l´autor al llarg dels anys i que han participat en els simposis i jornades internacionals de l´Associació Una Sola Terra i en els actes organitzats per la secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès. L´entrada hi serà lliure.

Conflictes territorials i agricultura ecològica

El primer trimestre del 2021 el dedicarem a analitzar alguns dels conflictes territorials (com ja vam fer amb la plataforma SOS Costa Brava) i a defensar una agricultura ecològica per regenerar els sòls i lluitar contra el canvi climàtic. A partir d’ara, i segons els ecòlegs, les estructures de governança hauran de ser forçosament transversals. La pandèmia i la crisi climàtica ens obliguen a repensar la societat i les nostres formes de vida, consum i treball. El desenvolupament econòmic i el model de creixement no tindrà res a veure amb el que coneixem. Ja no podem trinxar més el territori amb infraestructures al servei d’una mobilitat energívora i contaminant. La primera aplicació d’una economia desfossilitzada i de la Green New Deal ha de ser blindar les nostres terres fèrtils, sanejar els aqüífers contaminats i practicar una agricultura al servei d’una alimentació saludable. 

Salvem les Valls

El 20 de gener hem convocat a membres de la plataforma Salvem les Valls de la Garrotxa (Llorenç Planagumà, Carles Güell i Sergi Batlle) i al geòleg Josep Germain, membre del Consell de Protecció de la Natura, per analitzar l’impacte del projecte de nova carretera C-37 de Vic a Olot, variant d’Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot-Figueres que travessa la Garrotxa, un patrimoni volcànic i paisatgístic únic a la península. El projecte té com a funció facilitar i incrementar el trànsit per la Vall d’en Bas i la comarca, quan l’article 24 de la Llei de Canvi Climàtic aprovada al Parlament l’1 d’agost de 2017 i la Declaració d’Emergència Climàtica del 14 de juny de 2019, ens proposen estratègies per reduir aquesta mobilitat i el trànsit contaminant.

SOS Pirineus

El 10 de febrer tindrem una segona taula rodona per parlar dels projectes urbanístics, miners i energètics que afecten les comarques pirinenques. La candidatura de Barcelona-Pirineus pels JJ.OO. d’hivern del 2030 ha despertat l’oposició d’ecologistes, entitats culturals i cíviques de les poblacions afectades. El canvi climàtic tindrà un impacte ecològic greu a les zones d’alta muntanya i també sobre l’economia basada en els esports vinculats a la neu. La plataforma SOS Pirineus estarà representada per Josep Maria Mata, geòleg; Claudia Vallvé, sociòloga de Salvem Éller i Núria Martí, geòloga de Salvem La Molina.

Agricultura ecològica

El 4 de març el ponent de la Secció, Santiago Vilanova, dialogarà amb Isidre Martínez, responsable de la producció agrària ecològica de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia

El 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen de la producció agrària. L’agricultura ecològica, que es preveu esdevingui el 25% del total cultivat en els camps de la UE el 2030, és una de les alternatives més eficients per mitigar el canvi climàtic,  incrementar l’ocupació i frenar l’ús dels fitosanitaris (insecticides, herbicides, fungicides). Isidre Martínez ha escrit: “La producció d’aliments no es pot aïllar de les necessitats del medi ambient, de la salut dels ciutadans, de la gestió de l’aigua i l’energia, dels reptes plantejats pels canvi climàtic, de la sobirania alimentària i del despoblament rural”.

Podreu veure tots aquests actes en directe per la web de l’Ateneu i quedaran també enregistrats en vídeo a la nostra secció.

Crisi sanitària i crisi ecològica, dues cares de la mateixa emergència planetària

Acte del Dia Mundial del Medi Ambient
10 de juny a les 18h
En directe, per l’streaming “Ateneu a casa”.

 

“L´hora de la Naturalesa” és el lema d´enguany del Dia Mundial del Medi Ambient, que es celebra cada 5 de juny per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient celebrada a Estocolm el 1972 i organitzada per les Nacions Unides. La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès hi contribuirà  amb un acte que relaciona  la crisi sanitària de la Covid-19 amb la crisi ecològica planetària. Ho farem mitjançant un diàleg amb Joaquim Corominas, enginyer industrial, impulsor de les energies renovables  i  membre del Grup Energia i Territori (GET) de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC); coordinador de l´únic estudi fet per experts que relaciona el canvi climàtic, la transició energètica i la Covid-19 (el document estarà disponible a la web de la SCT). En aquest diàleg amb el ponent de la secció Santiago Vilanova s´analitzaran els principals reptes per descarbonitzar i desnuclearitzar l´economia catalana.

Canvi climàtic i COVID-19, un mateix combat

 

Novament, la reflexió sobre el model econòmic que estem promovent al nostre pais comporta derivades que tenen un profund impacte en moments de crisi. La irrupció del COVID-19 ha deixat al descobert grand febleses d’aquest sistema, soterrades sovint per les prioritats de les agendes polítiques i l’interés dels mitjans per altres qüestions que es consideren prioritàries. En aquest article publicat reçentment a “L’unilateral“, en Santiago Vilanova, ponent d’aquesta Secció, comparteix aquesta reflexió, focalitzant-la en la incapacitat dels líders actuals per fer una aposta decidida i valenta per les energies renovanles. N’hi ha hagut prou amb unes quantes setmanes d’aturada forçada de l’activitat productiva per veure com de dràstica ha estat la reducció de la contaminació (i les moltes vides que s’han pogut estalviar). S’imposa  pensar ara en el dia després i saber entendre l’avís col·lectiu que ha suposat aquesta crisi, malauradament només un tast del que pot suposar no fer cas del sentit comú i de les múltiples senyals d’alarma que ens està donant el canvi climàtic.

Us convidem a llegir des d’aquí l’article íntegre.

Emergència climàtica. El repte més gran per al futur de la humanitat

                                                                                                                                                                                                El proper 4 de març ,a les 19h., tindrà lloc a la Sala d´Actes Oriol Bohigas una taula rodona per parlar novament de la crisi climàtica i analitzar com la podem governar a nivell internacional i català. L´entrevista a Federico Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO (1987-1999) i president de la Fundació Cultura de Pau, que podeu visionar a la nostra web, va obrir el debat. Ara tenim una nova oportunitat a reflexionar-hi amb experts del món institucional, docent, científic i ecologista. La borrasca Glòria ens ha advertit del que esdevindrà i caldrà organitzar la gestió del territori i de l´energia per mitigar l´impacte del canvi climàtic. La participació democràtica de la població i dels consumidors serà indispensable per valorar el nivell d´eficiència d´aquesta prevenció.
Hem organitzat la taula rodona amb la col·laboració del Consell Social de la nostra entitat i amb Norbert Bilbeny, catedràtic de Filosofia de la UB, que actuarà de  presentador i moderador, i de  Maria Àngels  Viladot, psicòloga social i escriptora. Comptarem també amb la presència de Joan Martínez Alier, catedràtic emèrit d´Economia i Història Econòmica de la UAB i a Marta Subirà, secretària del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Santiago Vilanova, periodista i consultor ambiental, hi participarà també per parlar sobre la governança a nivell mundial i nacional del canvi climàtic.

Parlem de governança i canvi climàtic amb Federico Mayor Zaragoza

CCBY2.0 – Federico Mayor Zaragoza en los cursos de verano de la UNIA 2007

El dimecres 12 de febrer, a la Sala d´Actes Oriol Bohigas del nostre Ateneu, Federico Mayor Zaragoza serà entrevistat per Santiago Vilanova, ponent de la secció d´Ecologia. L’actual president de la Fundació Cultura de Pau i ex director general de la UNESCO (1987-1999) respondrà preguntes relacionadas amb la transició ecològica i energètica i sobre la governança del canvi climàtic. Us hi esperem!