Mentre s’incrementen les inversions per buscar i explotar nous jaciments de petroli, gas, carbó i urani, els lobbies energètics continuen destinant molts diners a generar desinformació per frenar el ritme de desenvolupament i aplicació de les energies renovables.
Això afegit al govern de magnats negacionistes de la nova presidència de Donald Trump als Estats Units i al fracàs de les COP per impulsar la transició energètica necessària, ha motivat Santiago Vilanova, fundador i anterior ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès, a escriure l’assaig “Els conspiradors del canvi climàtic”, que acaba de publicar l’editorial Lapislàtzuli.
Us convidem a la presentació d’aquest assaig a l’Ateneu Barcelonès, que es farà el pròxim dia 18 de febrer a les 18.30, i en la qual Vilanova exposarà les línies generals de l’assaig acompanyat del periodista Xavier Garcia i el ponent de la secció, Jordi Carrasco.
En l’assaig Vilanova analitza el recorregut d’alguns dels personatges que han servit i serveixen a les energètiques fòssils per aconseguir els seus objectius estratègics, tot enviant centenars d’experts a les COP per frenar l’acció climàtica, i exercint pressió als governs perquè l’objectiu de descarbonitzar l’economia el 2050 s’estigui quedant en una il·lusió retòrica.
La feina dels científics climàtics està evidenciant que els acords de París són pràcticament inabastables i que serà difícil fins i tot no arribar als 2 °C d’escalfament global el 2050.
Això deixa molt poc marge de temps als governs per a descarbonitzar les economies, però l’actitud dels països participants en la darrera Cimera del Clima, la COP29, dona a entendre que aquesta no serà una prioritat a les seves agendes ni en els seus pressuposts.
Ho acaba d’adobar la victòria electoral de Donald Trump, que tornarà a ser president dels Estats Units durant 4 anys més, i tot plegat dibuixa un panorama fosc per als qui s’esforcen a descarbonitzar l’economia i complir amb els objectius globals per fer front a la crisi climàtica.
El motiu és que són governs pendents encara del miratge del creixement econòmic il·limitat, que ja sabem que pot causar danys irreversibles en els grans sistemes de regulació planetaris.
A l’altra cara de la moneda hi ha el fet que les energies renovables ja són econòmicament més competitives que els combustibles fòssils, i podria passar que veiem com executius que neguen el canvi climàtic acaben prenent decisions “ecologistes”.
Analitzarem els condicionants i les incerteses que hi ha plantejades en una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès el dimecres 18 de desembre del 2024 a les 18.30.
El pensament ecologista, com que posa la vida al centre tot denunciant els abusos i les relacions de dominació, comporta una crítica a l’antropocentrisme i a la societat patriarcal. En aquest sentit, i vist des d’una perspectiva històrica, la confluència de l’ecologisme, el feminisme i el pacifisme va impulsar els grans moviments de protesta que van marcar les últimes dècades del segle XX, cosa que va portar a l’ecofeminisme, batejat així per l’escriptora francesa Francoise D’Eaubonne.
Tenint com a referents figures internacionals com Marie Viles, Vandana Shiva o Solange Fernex, a Catalunya van introduir l’ecofeminisme un grup de dones del col·lectiu La Mar, escissió de la Coordinadora Feminista.
En parlarem en una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès que té l’ambició de reconnectar i reforçar el vincle entre diverses generacions d’activistes i pensadores, enfortint l’arbre comú del qual es nodreix un moviment que s’alça fortament arrelat, com a força regeneradora que es projecta cap al futur.
Serà aquest dijous 28 de novembre de 2024 a les 18.30 de la tarda a la sala gran de l’Ateneu, la Bohigas
Ho debatran:
Joana Bregolat, jove ecofeminista i anticapitalista, Sara Cuentas, de l’Escola de Pensament Decolonial: politòloga i investigadora des del feminisme decolonial, i representants de Klimàtiques en Acció (Ca la Dona) i del Col·lectiu La Mar
Presentaran i moderaran l’acte:
Lola Mata, membre de la Secció de Feminismes i Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia
En el marc del Cicle “Habitatge: emergència” que l’Ateneu Barcelonès està organitzant durant aquest mes de novembre, des de la secció d’Ecologia volem introduir en aquest debat complex la necessitat de donar resposta a aquesta urgent necessitat social oferint habitatges que prioritzin la seva biohabitabilitat i garanteixin que han estat construïts o rehabilitats sota criteris sostenibles. El dret a un habitatge digne entès com un espai que prioritza la salut i el benestar dels qui l’habiten, que té en compte que es dona resposta a una necessitat bàsica sovint menystinguda per una visió especulativa i curt-terminista dels mercats.
Amb l’acte del pròxim 13 de novembre, titulat “Dret a l’habitatge: dignitat, salut i sostenibilitat”, obrim aquest diàleg sobre la qualitat dels espais que habitem i el model de ciutat que volem i mereixem, entenent els nuclis urbans com un tot relacional i integrant de forma conscient la nostra relació amb la Natura, mesurant curosament l’impacte mediambiental de les nostres accions i desenvolupant els nostres models des d’una perspectiva organicista i no extractiva.
Entre altres qüestions, en aquesta taula rodona, veurem que les solucions se’ns ofereixen des de la bioarquitectura i la construcció sostenible no tenen per què ser elitistes, sinó que, a més de ser innovadores i extremadament eficients, són econòmicament viables i fins i tot molt més adients que altres opcions convencionals si pensem a mitjà i llarg termini. No podem oblidar que l’edificació representa el 36% de les emissions totals de gasos hivernacle i del 40% del consum energètic a la Unió Europea. En el context del Pacte Verd Europeu, que contempla reduir les emissions en un 55% l’any 2030 i una economia descarbonitzada per al 2050, el sector haurà de donar una resposta decidida. Després de l’actualització de la Directiva Energètica de març del 2024 per part de Brussel·les, caldrà fer un esforç importantíssim per a transformar l’actual parc d’habitatge cap a les emissions zero i descarbonitzar els materials emprats durant tot el cicle de vida de l’habitatge, incloent-hi els residus. Quin pla es presentarà des de Catalunya per a assolir aquests objectius? En quin grau es traurà profit dels fons Next Generation dedicats, per exemple, a la rehabilitació energètica?
Per donar resposta a aquesta i a moltes altres preguntes ens acompanyaran en aquest acte diversos experts que faran les seves aportacions a aquet debat:
Experts convidats
Programa
Us detallem a continuació algunes de les qüestions que formaran part d’aquesta taula rodona:
Visió o model de ciutat sostenible des de la bioarquitectura
Rehabilitació versus construcció en parcs envellits com el de Barcelona
Minimització i prevenció dels residus en el cicle de vida d’un edifici
Noves solucions i materials des de l’arquitectura sostenible
Resiliència climàtica a les nostres ciutats
Grau real d’exigència del compliment de criteris sostenibles en el sector per part dels promotors immobiliaris
Visió i compromís en el compliment de les exigències de sostenibilitat des de l’habitatge públic i des de l’habitatge social
Perspectives de futur i propostes
Us convidem a formar part d’aquest debat acompanyant-nos el pròxim dimecres 13 de novembre en aquest acte que tindrà lloc a les 18.30h a la Sala Oriol Bohigas.
DIJOUS 19 DE SETEMBRE – 18:30 H – 20:30 HA LA SALA JACINT VERDAGUER DE L’ATENEU BARCELONÈS
En aquesta trobada Pere Monràs Vinyes, president del Biomimetic Sciences Institute, el BSI, i Jorge I. Aguadero Casado, adjunt al president del BSI, presentats per Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès, ens explicaran què és labiomimètica i perquè han fundat un institut per estudiar-la i desenvolupar-la.
La vida es defineix per la capacitat d’autoreproducció i resposta a estímuls, ja des de les primeres cèl·lules. Els seus límits s’exploren en ambients extrems, en els que s’evidencia la seva adaptabilitat i la seva complexitat, ja sigui en processos evolutius com la simbiogènesi i la hibridació o la consciència que emergeix en sistemes biològics avançats. La biomimètica s’inspira en la natura per aprendre d’aquests models i generar solucions sostenibles. Originada com a disciplina científica, integra ciència i cultura per a generar coneixement i adaptar-se als sistemes naturals, aplicant la teoria general de sistemes a sistemes socials i biològics per a comprendre les seves interrelacions.
En aquest acte veurem com l’organització bioinspirada imita processos naturals per millorar estructures socials humanes, superant l’antropocentrisme i contemplant l’evolució humana com a part d’un sistema més gran. Una visió holística en què es complementen dues mirades, la biomimètica que es projecta a l’exterior i la biofília -com a connexió innata amb la natura- que ens convida a una mirada més introspectiva.
DIJOUS 19 DE SETEMBRE – 18:30 H – 20:30 HA LA SALA JACINT VERDAGUER
Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, en aquest acte oferim una valoració àmplia del grau d’assoliment dels ODS a Catalunya avui dia.
Sergi Rovira, expert en l’Agenda 2030 i analista de la implementació dels ODS a Catalunya, desgranarà els principals indicadors en aquesta diagnosi de país, comentant algunes de les causes que expliquen la situació actual.
Una anàlisi que servirà de punt de partida per aportar reflexions i propostes de com avançar cap als compromisos de l’Agenda 2030, treballant de forma transversal i imaginativa, teixint aliances amb una gran diversitat d’actors i agents socials. Ho aterrarem amb exemples inspiradors de nous models de col·laboració, governança participativa i el paper de la cultura que es reivindica com a espai de diàleg i transformació connectat al seu entorn, com és el cas de l’Ateneu Barcelonès.
Us hi esperem demà dimecres 5 de juny a les 18.30h, a la Sala Verdaguer.
Assolir la sobirania alimentària al nostre pais passa per un canvi de model productiu urgent i noves estratègies que ens condueixin cap a la transició agroecològica. La major part dels productors, atrapats per fortes constriccions dels mercats, demanen una major regulació dels preus per garantir uns marges justos, més control de les importacions de productes agraris i flexibilitzar les limitacions en l´ús dels fitosanitaris. Les marxes de tractors vistes arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat expressen un cop més la crisi permanent d’un sector agrícola que protesta contra els abusos a la cadena alimentaria i la indefensió de pagesos i ramaders davant d’un sistema de mercat que recorre a les importacions de productes i aliments fora de la UE amb diferents barems dels que s’exigeixen localment. Amb una alta dependència dels combustibles fòssils, l’esgotament creixent de la fertilitat del sol i les sequeres causades pel canvi climàtic, el sistema agroalimentari català evidencia cada cop més la seva fragilitat.
El desacoblament entre què produïm i el que mengem, entre el que produïm i el que importem, és l’origen d’aquesta espiral de consum que cal revertir cap a un cercle virtuós en benefici de la salut de la població, els equilibris ecosistèmics i de la mateixa capacitat productiva a mitjà i llarg termini.
Davant de l’esgotament evident d’un model que prioritza el guany econòmic per damunt de qualsevol consideració social, ecològica o territorial, veiem oportú plantejar un debat divers i transversal que doni visibilitat de la necessitat i la viabilitat de noves polítiques i estratègies que facin possible la transició cap a una agricultura ecològica. Aquest canvi requereix voluntat política i una governança transversal per part de l’Administració, la pagesia i els models de consum que queda reflectida, des de sensibilitats i posicions molt diverses, en el debat al qual us convidem a participar el proper dimecres 8 de maig, a les 18.30, a la sala Verdaguer de l’Ateneu.
Marta Guadalupe Rivera Ferré, professora d’investigació del CSIC-UPV, chair de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris i de la Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures.
Pino Delàs Martí, pagès, ramader ecològic i responsable territorial d’Unió de Pagesos a les terres de Girona.
Augmentar la nostra comprensió de la biodiversitat de la Terra per tal de poder administrar els recursos d’una manera responsable és, actualment, un dels reptes científics i socials més importants. Els potents avenços en les tecnologies de seqüenciació de genomes, juntament amb la reducció de costos, permeten per primera vegada a la història utilitzar la genòmica per ajudar a caracteritzar molecularment tant les espècies conegudes de la Terra com les que encara resten per identificar.
L’Earth Biogenome Project (EBP) és una iniciativa internacional que aspira a seqüenciar, catalogar i caracteritzar els genomes de tota la biodiversitat eucariota de la Terra. Estructurada com una xarxa internacional de xarxes, vol crear una nova base per a la biologia, per buscar les bases moleculars de molts caràcters únics a les espècies, per buscar solucions per preservar la biodiversitat, millorar la nostra salut i per contribuir, finalment, al benestar i creixement econòmic de les nostres societats. Tenint en compte el seu caràcter global, l’EBP només es podrà dur a terme mitjançant un esforç internacional coordinat.
En aquest context, la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project(CBP) és un dels nodes de l’EBP al sud d’Europa i té com a objectiu la producció d’un catàleg detallat del genoma de les espècies eucariotes dels territoris de parla i cultura catalana. Es tracta de la primera iniciativa en l’àmbit mediterrani i parteix d’una situació́ especialment favorable derivada de la riquesa de la seva diversitat biològica, de la tradició́ secular en l’estudi dels diferents components del medi natural i de l’existència d’una important capacitat tecnològica i computacional. La CBP tindrà un impacte directe en el coneixement que tenim de les espècies que habiten el nostre territori. D’una banda, contribuirà a actualitzar, el catàleg de les espècies que hi viuen. D’altra banda, entendre l’evolució genòmica d’aquestes espècies al llarg del temps i relacionar-la amb els efectes de l’activitat humana i el canvi climàtic ens permetrà ser més conscients de les nostres accions i dissenyar estratègies per a pal·liar els efectes d’aquestes sobre els ecosistemes. Aquest coneixement, que es posarà a l’abast de tothom, comportarà un retorn social en àmbits molt diversos, des de l’agricultura, l’alimentació i la salut fins al sector energètic i la indústria, sense oblidar l’impuls que suposarà per a la recerca i l’economia.
Us convidem a unir-vos a conèixer en detall aquest extraordinari projecte en l’acte de presentació que organitzen conjuntament les seccions de Ciència i Tecnologia i d’Ecologia el pròxim dimarts 9 d’abril, a les 18.30h, a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
A càrrec de:
Montserrat Corominas, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Marc A. Marti-Renom, professor ICREA, cap del Grup de Genòmica Estructural en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i President de la SCB.
Marta Riutort, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Presenten l’acte: Joan Vives, gestor de la Secció de Ciència i Tecnologia i Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia.
El món de l’arquitectura està incorporant de forma creixent una nova sensibilitat ecològica que prioritza tots aquells elements que fan que un habitatge sigui saludable des d’una perspectiva holística. Com és evident, i en primer lloc, per a la mateixa natura, tenint en compte el conjunt d’impactes ambientals generats durant tot el cicle de vida d’un edifici minimitzant l’ús de recursos i convertint els residus o les emissions novament en recursos. En aquest acte oferim una visió àmplia d’aquestes estratègies constructives, des de la prefabricació al manteniment, passant pel bioclimatisme i la salut de les persones.
L’habitatge com a dret fonamental ha de permetre una vida saludable per a tothom, amb una bona cohesió de comunitat o barri i amb un espai públic de qualitat. La intervenció integral de l’arquitectura, amb els materials escollits, l’optimització dels recursos així com el disseny constructiu ha de copsar aquestes necessitats i transformar-les en realitats.
L’arquitectura és la clau de volta de la construcció, un sector que ha sofert al llarg dels temps una transformació important per adaptar-se als reptes que cada època històrica, comminat per les exigències tècniques, socials i econòmiques. Uns condicionants agreujats fortament pel canvi climàtic i l’esgotament dels recursos evidenciant la necessitat de disposar de construccions sostenibles, resilients i ecològiques.
En el nostre cas, a la Mediterrània som especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic, per la qual cosa l’arquitectura ha de desplegar un alt nivell de creativitat i innovació per adaptar-se de forma resilient al nou context ambiental, recuperant sovint l’ús de materials tradicionalment arrelats al territori, integrant l’arquitectura en la natura com a element vertebrador.
La construcció d’edificacions sostenibles i ecològiques ha de basar-se fonamentalment en l’ús de materials reciclables o d’origen reciclat per a garantir la gestió dels residus i la seva reutilització fent valdre materials com la fusta. Al mateix temps, han d’estar dissenyades per acomplir amb l’eficiència energètica, incorporant energies renovables sota un model d’autogestió comunitària mitjançant nòduls o sistemes independents. Així, l’autogestió i l’autosuficiència s’aconseguiran actuant en el mateix edifici com a depuradora o recicladora d’aigua, productora d’energia i aliments i com a contenidora de biodiversitat.
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, presentat a Europa al Programa Next Generation el 2021, té una línia específica d’inversió dirigida a la rehabilitació d’habitatges, de façanes i regeneració urbana amb l’objectiu d’assolir l’eficiència energètica reduint el consum d’energia prop d’un 30%. En aquest sentit, la Directiva Europea d’Eficiència Energètica aprovada el dia 12 de març d’aquest any suposarà una oportunitat de millora de la qualitat de vida en termes de salut, seguretat i accessibilitat.
Des de la secció d’Ecologia us convidem a conèixer en profunditat aquesta nova visió arquitectònica de la mà de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i professora de la ETSAB-UPC. Us hi esperem el pròxim dimecres 27 de març, a les 18.30, a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.
Ben aviat, només encetar el 2025, ens haurem d’acostumar a seleccionar un nou residu a més dels habituals contenidors de plàstic, cartó i vidre. La normativa de la UE estableix que a partir del gener serà obligatòria la recollida selectiva de tèxtils. Com a ciutadans, haurem de començar a pensar també que haurem de col·laborar en aquest procés, però al mateix temps, com a consumidors, veurem amb uns altres ulls el fet de comprar peces de roba de baix preu i qualitat ínfima i tendirem a valorar cada cop més factors com l’ecodisseny en les nostres decisions de compra.
Pel que fa a la indústria, el món del tèxtil i per extensió, el de la moda, està immers en una cursa a contrarellotge per adequar el seu model de producció i tota la seva cadena de valor a les disposicions europees que en el 2025 obligarà als fabricants que es facin responsables de tot el cicle de vida dels seus productes. Els grans fabricants, per tant, hauran de fer-se càrrec del destí final dels seus productes, de manera que obligatòriament hauran d’assumir els costos de la gestió dels residus tèxtils.
En aquest context, s’estan produint importants innovacions tecnològiques que permetran a la indústria del sector respondre a aquests reptes. Aquest canvi de model tindrà també un fort impacte en els hàbits de consum en el vestir, amb una major consciència mediambiental per part dels consumidors i tendències de moda en sintonia amb la sostenibilitat.
Per entendre en profunditat l’abast d’aquesta transformació, ens acompanyaran destacats experts que ens donaran una visió de cadascun dels elements de la cadena de valor:
Enric Carrera, Investigador de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (INTEXTER)
Sylvia Calvo, fundadora de Sylvia Calvo BCN, Circular Fashion
Vestir de forma sostenible promet ser molt més que una moda, us convidem a comprovar-ho assistint a l’acte que tindrà lloc el pròxim dimarts 20 de febrer, a les 18.30h, a la sala Verdaguer.
Secció d'Ecologia i Recursos Naturals 