A Catalunya la vida útil teòrica de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós s’acaba, però els lobbies i associacions pronuclears reclamen que aquesta vida s’allargui fins a vuitanta anys. És una reclamació que aprofita les declaracions que han fet la UE i les COP qualificant l’energia nuclear com a “tecnologia neta” i “de zero emissions” perquè no emet CO2 com les fòssils -declaracions producte en bona part de la pressió d’aquests mateixos lobbies i associacions-, i que pot frenar el desplegament de parcs solars i eòlics per substituir els prop de 3.000 MW que encara produeixen les nuclears. 

Per tot això la secció d’ecologia de l’Ateneu va organitzar una taula rodona amb una pregunta com a base del debat: Es pot ser ecologista i defensar l’ús de les nuclears com a principal opció energètica per combatre el canvi climàtic? La intenció era exposar els arguments a favor i en contra tant de l’energia nuclear com de les renovables, és a dir, entre dues visions diametralment oposades sobre el model energètic que cal seguir. També esbrinar si és un debat viciat ja en origen perquè obvia la gènesi dels greus desequilibris planetaris: el mantra del creixement econòmic il·limitat.

Aquesta taula rodona es va fer a l‘auditori Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès el dimecres 12 de març de 2025 i hi van participar:

Mar Reguant, Economista, professora i investigadora ICREA-IAE-CSIC i BSE

Lluis Batet, Catedràtic i director del Màster en Enginyeria Nuclear a la UPC

Eloi Nolla, Coordinador de l’Àrea d’Energia d’Ecologistes en Acció de Catalunya

Marc Altés, Enginyer nuclear i president de l’associació Econuclears

El va moderar Jordi Carrasco, ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu

Els que no hi vau poder assistir, i també els que volgueu recuperar-lo, podeu veure el debat en aquest vídeo: