Hem perdut el 25% dels nostres animals salvatges en els darrers 20 anys. Els esforços per aturar la pèrdua de biodiversitat al món han fracassat de manera estrepitosa.

El 17 de maig tindrà lloc a Kunming (Xina) la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Biodiversitat Biològica que farà balanç de resultats del darrer decenni i establirà l´estratègia post 2020. Kunming es prepara per ser amb biodiversitat el que va esdevenir la COP-21 de París pel canvi climàtic. L´estat de la biodiversitat planetària és preocupant. Tots els governs han reconegut que els esforços per aturar la pèrdua de biodiversitat han fracassat de manera estrepitosa. Les polítiques de conservació malauradament no són prou fortes com per compensar els impactes negatius de la resta de sectors econòmics sobre els sistemes naturals, als quals cal sumar els efectes dels canvis globals, com l´increment d´espècies invasores o el canvi climàtic.

La recent publicació de l´informe “Estat de la natura a Catalunya” arriba, doncs, en el moment oportú per comprovar si també la gestió de la biodiversitat al nostre territori requereix més eficàcia i transversalitat. Lluís Brotons, investigador del CSIC, biòleg especialitzat en biodiversitat i ecologia del paisatge, considera que l´estat de la biodiversitat a Catalunya no és bo. “Tenim evidència d´una pèrdua important en les poblacions d´espècies salvatges d´un 25% de mitjana en els darrers 20 anys, i això és alarmant”, explica a “Sostenible”, la revista de la xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. Aquesta disminució no és homogènia: essent d´un 54% en els ambients d´aigües continentals i d´un 43% pels invertebrats. “La causa majoritària del declivi està, d´una manera o d´una altra, relacionada amb l´activitat humana. Amb una activitat humana que intensifica l´extracció de recursos naturals cada cop d´una manera més eficient i sovint poc respectuosa amb els valors naturals, i que abandona usos i activitats econòmiques tradicionals menys eficients des d´un punt de vista econòmic, però més respectuosos amb la persistència de valors naturals”. Brotons és contundent al referir-se a les pràctiques agrícoles insostenibles: “Aquesta dicotomia la veiem, a través de l´informe, en els processos d´intensificació de l´agricultura i d´ús dels recursos relacionats amb l´aigua, o en l´abandonament de zones agrícoles poc productives i l´expansió dels boscos del nostre país.

Revertir aquests processos requereix una transformació dels sistemes de producció actuals perquè no derivin cap a una explotació insostenible dels recursos i per això fa falta una revolució social”. L´investigador, vinculat al CREAF-CTFC, considera que l´agricultura ecològica i fins i tot l´aparició del concepte d´agricultura regenerativa, són un bri d´esperança per la salut de la biodiversitat. Però la Política Agrària Europea (PAC), a la que està molt lligada la catalana, ha de canviar si volem revertir l´actual situació.

Els actes amb rellevants investigadors

Per presentar l´informe “Estat de la natura a Catalunya” la secció d´ecologia del nostre Ateneu ha organitzat dos actes amb la presència de rellevants investigadores que han col·laborat junt amb un ampli equip amb la seva redacció. El dijous 13 de maig  a les 18.30h i a la Sala d´Actes Oriol Bohigas parlarem de la biodiversitat, els boscos i els ambients rurals. Els ponents són Sara Pont, cap del Servei de Planificació de l´Entorn Natural de la Direcció General de  Polítiques Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES), i Sergi Herrando, investigador de l´Institut Català d´Ornitologia i del CREAF.

El dimarts, 1 de juny, tancarem el cicle parlant de les aigües continentals, el medi marí i el litoral amb Dani Villero, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, i Joaquim Garrabou, investigador de l´Institut de Ciències del Mar. Actuarà de presentador el nostre ponent Santiago Vilanova, periodista i consultor ambiental.