Ciència

Descobrint els secrets de la biodiversitat

/ ecologiaab / Deixa un comentari

Augmentar la nostra comprensió de la biodiversitat de la Terra per tal de poder administrar els recursos d’una manera responsable és, actualment, un dels reptes científics i socials més importants. Els potents avenços en les tecnologies de seqüenciació de genomes, juntament amb la reducció de costos, permeten per primera vegada a la història utilitzar la genòmica per ajudar a caracteritzar molecularment tant les espècies conegudes de la Terra com les que encara resten per identificar.

L’Earth Biogenome Project (EBP) és una iniciativa internacional que aspira a seqüenciar, catalogar i caracteritzar els genomes de tota la biodiversitat eucariota de la Terra. Estructurada com una xarxa internacional de xarxes, vol crear una nova base per a la biologia, per buscar les bases moleculars de molts caràcters únics a les espècies, per buscar solucions per preservar la biodiversitat, millorar la nostra salut i per contribuir,  finalment, al benestar i creixement econòmic de les nostres societats. Tenint en compte el seu caràcter global, l’EBP només es podrà dur a terme mitjançant un esforç internacional coordinat.

En aquest context, la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project (CBP) és un dels nodes de l’EBP al sud d’Europa i té com a objectiu la producció d’un catàleg detallat del genoma de les espècies eucariotes dels territoris de parla i cultura catalana. Es tracta de la primera iniciativa en l’àmbit mediterrani i parteix d’una situació́ especialment favorable derivada de la riquesa de la seva diversitat biològica, de la tradició́ secular en l’estudi dels diferents components del medi natural i de l’existència d’una important capacitat tecnològica i computacional. La CBP tindrà un impacte directe en el coneixement que tenim de les espècies que habiten el nostre territori. D’una banda, contribuirà a actualitzar, el catàleg de les espècies que hi viuen. D’altra banda, entendre l’evolució genòmica d’aquestes espècies al llarg del temps i relacionar-la amb els efectes de l’activitat humana i el canvi climàtic ens permetrà ser més conscients de les nostres accions i dissenyar estratègies per a pal·liar els efectes d’aquestes sobre els ecosistemes. Aquest coneixement, que es posarà a l’abast de tothom, comportarà un retorn social en àmbits molt diversos, des de l’agricultura, l’alimentació i la salut fins al sector energètic i la indústria, sense oblidar l’impuls que suposarà per a la recerca i l’economia.

Us convidem a unir-vos a conèixer en detall aquest extraordinari projecte en l’acte de presentació que organitzen conjuntament les seccions de Ciència i Tecnologia i d’Ecologia el pròxim dimarts 9 d’abril, a les 18.30h, a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

A càrrec de:

Montserrat Corominas, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, membre de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Marc A. Marti-Renom, professor ICREA, cap del Grup de Genòmica Estructural en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i President de la SCB. 

Marta Riutort, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

Presenten l’acte: Joan Vives, gestor de la Secció de Ciència i Tecnologia i Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia.

Generació IA: veus joves ens parlen de sostenibilitat

/ ecologiaab / Deixa un comentari

Foto: RDNE Stock Project

L’anomenada Generació Zeta, és a dir els joves nascuts entre 1995 y 2010, es manifesten profundament amoïnats per la sostenibilitat i per les conseqüències que la deriva ambiental pot comportar per a les seves vides.

Tant és així que, segons dades del Fòrum Econòmic Mundial, molts d’ells estan escollint impulsar un canvi positiu amb els seus hàbits de consum i estils de vida, inspirant a altres grups d’edat a seguir aquesta línia des de les xarxes socials. En un món envellit com l’occidental sovint s’oblida que la generació de joves més nombrosa (i hiperconnectada) de la història, prop de 1.800 persones, està lluitant per fer sentir la seva veu en les grans qüestions que determinaran el seu futur. 

Tal com anunciàvem fa unes setmanes amb les comunicacions d’Ateneu Verd, creiem que és imprescindible incorporar la intergeneracionalitat al debat ecologista, també des del vessant científic i tecnològic. Amb aquest propòsit iniciem aquesta nova etapa de la Secció convidant a tres estudiants d’enginyeria de la UPC perquè ens ofereixin les seves visions del futur, com pensen que determinats marcs mentals i valors propis de la seva generació poden comportar un canvi en positiu vers la sostenibilitat i de quina manera veuen que la tecnologia, i més concretament, la intel·ligència artificial, pot esdevenir una aliada imprescindible per a la lluita contra el canvi climàtic. Aquests són els seus perfils:

Gerard De Mas Giménez (24 anys)

Graduat en Física Aplicada per la Universitat de Barcelona. Màster en Fotònica per la Universitat Politècnica de Catalunya. L’èxit de la seva tesi, orientada a desenvolupar algoritmes d’intel·ligència artificial per a Single Image Defogging en el context de conducció autònoma, ha estat la base per seguir desenvolupant aquest camp com a tesi doctoral.

Actualment, treballa en sistemes de fusió multimodal de dades i percepció en l’àmbit de la conducció autònoma.

Martina Massana (17 anys)

Martina és estudiant del Grau de Dades de la UPC. És una apassionada de la tecnologia, a la que considera capaç d’amplificar el nostre impacte a l’hora d’encarar diferents problemes de la vida.

El seu primer projecte ha estat la creació d’un xatbot per combatre l’assetjament escolar del qual s’han fet ressò diversos mitjans. Autora del llibre: “Yo también soy diferente: un libro contra el bullying”, a Ed. Penguin Random House

Òscar Molina Sedano (20 anys)

Òscar és estudiant de la primera promoció del Grau en Intel·ligència artificial de la UPC.

Posa en valor que té la gran sort de poder aportar el seu granet de sorra a la construcció de la carrera perquè els futurs alumnes puguin aprendre sense patir els “problemes” d’una carrera recentment creada.

Podrem escoltar-los i participar en aquest debat en l’acte que tindrà lloc el pròxim dilluns 13 de novembre a les 18.30 a la Sala Bohigas.

Aquesta iniciativa ha estat fruit de la col·laboració de les seccions d’Ecologia i Ciència i Tecnologia de l’Ateneu, conjuntament amb la Comunitat UPC.

Us hi esperem!

L’ecosofia, l’art d’escoltar la terra

/ ecologiaab / Deixa un comentari

Foto: CC0 BY 4.0 Jaymantri

Un dels reptes més grans del segle XXI és la mitigació i adaptació dels humans al canvi climàtic; i aprendre a conviure dins la biosfera mitjançant noves formes de treball i consum. Per aprendre a conviure amb la xarxa  de la vida que cobreix  la Terra hem d’entendre-la millor. La Terra és com un ésser viu que s´autoregula. El nostre coneixement científic sobre els processos i cicles de la biosfera creix constantment. Des de fa més de mig segle i cada vegada amb més dades, la teoria Gaia  mostra que el conjunt de la vida regula  multitud de paràmetres físics i quimics  de la biosfera ( atmosfera, oceans i superfície dels continents) d´una manera comparable a com un organisme regula les seves constants vitals. El propòsit de l´ecosofia, com ens diu el doctor en filosofia Jordi Pigem, “és entendre millor la xarxa de la vida”. 

Ecosofia és un neologisme que uneix l´ecologia (“oikos”) amb la filosofia (“sophia”). El concepte  va ser introduït per tres pensadores: el psiquiatra i filosòf francés Félix Guattari (1930-1992); el filòsof i escalador noruec  Arne Naess (1912-2009) i el filòsof i teòleg intercultural indocatalà Raimon Panikkar (1918-2010).

Jordi Pigem ja va participar el 25 d´octubre de 2018 en un acte d´homenatge al seu mestre Raimon Panikkar organitzat per la secció de Filosofia de l´Ateneu. En aquesta ocasió tindrà un diàleg amb el periodista Santiago Vilanova, ponent de la secció d´Ecologia, sobre el paper que l´ecosofia pot jugar en el nou model de societat que inevitablement comportarà el canvi climàtic i la transició energètica. Es parlarà també dels temes que Pigem ha desenvolupat en els seus darrers llibres: “Pandèmia i postveritat”  i “Tècnica i totalitarisme” sobre l´implantació de les noves tecnologies en una democràcia ecològica i participativa.

Us convidem a assistir a aquest acte, el dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Sala Oriol Bohigas.

El futur de la humanitat

/ ecologiaab / Deixa un comentari

Pregon coneixedor dels passos que han portat l’Homo sapiens fins al moment actual, Eudald Carbonell fa un salt cap al futur i ens planteja 10 reptes per evitar el col.lapse i garantir la supervivència de l’espècie humana.
 
Segons afirma en el seu darrer llibre El futur de la humanitat “o bé canviem o ens extingirem”. El llibre ens ofereix propostes a favor de l’evolució de l’espècie humana per garantir-ne la supervivència. La humanitat està arribant a un punt de no retorn. La nostra forma de viure està portant el món i la nostra espècie, entre moltes altres, al límit i només tenim dues opcions: o ens repensem i ens humanitzem o ens extingirem.
I el camí per evitar-ho l’Eudald Carbonell el resumeix en un decàleg que comença fent una crida per potenciar la consciència crítica de l’espècie,  per avançar cap a la socialització de la tecnología, la fi de la globalització, l’increment de la diversitat i la desaparició dels líders i jerarquies socials.
 
La necessitat d’un gran canvi col·lectiu és urgent. No serà possible sobreviure sense modificar de manera profunda la nostra forma d’actuar, de relacionar-nos i de viure. Necessitem pensar i repensar la humanitat com un procés cap a la posthumanitat.
 
Què és el que hem de fer? Què és el que necessitem per assegurar el futur de la humanitat? Sobre quines bases s’ha de construir l’humanisme perquè tingui èxit en la transformació de l’Homo sapiens?
 
La urgència per obtenir respostes a aquestes preguntes transcendents no ens ha de fer oblidar que els fonaments del futur només es poden construir sobre el coneixement del passat i un bon funcionament del present.

L’Eudald Carbonell serà amb nosaltres per oferir-nos la seva visió el pròxim divendres 17 de març a les 18,30 a la sala Oriol Bohigas, convidat per les seccions d’Història i d’Ecologia de l’Ateneu. Presentaran l’acte els seus ponents, Narcís Argemí i Santiago Vilanova, respectivament.

Carl Faust, el mecenes de Ramon Margalef

/ ecologiaab / Deixa un comentari

Presentació d´un epistolari entre el ric industrial alemany i l´ecòleg


La publicació de les cartes entre Carl Faust (Hadamar, Hessen, 1874- Blanes, 1952),
cofundador de “Faust i Kammann” una empresa de peces de maquinària industrial, i
mecenes de la biologia, i l´ecòleg Ramon Margalef (Barcelona,1919, 2004) és una
aportació rellevant en la història de la ciència catalana que ens permet conèixer millor
els primers anys de la formació acadèmica del nostre gran científic. Es tracta d´un total
de 500 cartes curosament seleccionades i amb comentaris afegits a càrrec del biòleg
Josep M. Camarasa, que va ser alumne de Margalef, i la documentalista Maria Elvira.
Aquest epistolari ens permet una visió de la capacitat i creativitat de l´ecòleg per fer
realitat el seu projecte científic iniciat amb l´estudi del plàncton d´aigües dolces i que,
amb el suport de Faust, va poder fer el salt als estudis del plàncton marí.


“De la mar de Blanes a l´oceà planetari. Els anys d´aprenentatge de Ramon Margalef a
través de la seva correspondència amb Carl Faust” serà presentat pel nostre ponent
Santiago Vilanova acompanyat dels autors Camarasa i Elvira el proper 13 d´octubre a
les 18.30h a la Sala Verdaguer. El llibre s´inicia el 1943 , quan Margalef, naturalista
afeccionat, treballava d´administratiu en una companyia d´assegurances, i acaba el
1951 quan l´ecòleg comença ser reconegut internacionalment.
Carl Faust , amic també de Pius Font Quer, el líder de la botànica catalana d´aquells
anys, va impulsar el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, on durant un temps hi va
treballar Margalef estudiant el plàncton marí d´aquella costa. L´industrial alemany, ja
retirat i ric, hi volia crear un petit paradís d´inspiració hel·lènica i un lloc de trobada
entre savis i joves deixebles.
Aquest acte ens satisfà especialment doncs el considerem una continuïtat de
l´homenatge que la nostra secció va organitzar a la Sala Bohigas el 2 d´octubre de
2019 (veure gravació a continuació ) per commemorar el centenari del naixement de Ramon
Margalef amb la presència de destacats ecòlegs i familiars del científic.

Acte d’homenatge en el centenari del naixement de Ramon Margalef realizat a l’Ateneu Barcelonès

Homenatge a l’ecòleg Ramon Margalef en el centenari del seu naixement

/ ecologiaab / Deixa un comentari

L´ecòleg Ramon Margalef i l´ecologista Edward Goldsmith, fundador de la revista “The Ecologist”, passejant per la Rambla de Catalunya el 24 d´octubre de 1989 (Foto Santiago Vilanova)

Per preparar l´acte d´homenatge al Dr. Ramon Margalef (Barcelona,1919- Barcelona, 2004) que tindrà lloc el dimecres 2 d´octubre de 18h. a 21h., us proposem la lectura de la presentació que va fer de l´ecologista Edward Goldsmith (Paris,1928 – Siena,1989) en el Primer Simposi Internacional Una Sola Terra celebrat en el Museu de la Ciència el 24 d´octubre de 1989. Ecòlegs i ecologistes, respectant-se mútuament, han aportat  informació i alternatives  a la crisi ecològica i climàtica del planeta tant a nivell local com a nivell global. Hi ho continuaran fent. En aquest missatge del més reconegut ecòleg català es troba la resposta a la nova governança de la transició energètica.
Us esperem en aquest rellevant acte de l´Ateneu en el que ens parlaran sobre el Dr. Margalef destacats ecòlegs i alumnes seus com Marta Estrada, biòloga de l´Institut de Ciències del Mar; Jaume Terradas, catedràtic d´Ecologia de la UAB; Ramon Margalef Mir, biòleg, professor d´ensenyament secundari; Joan Martínez Alier, catedràtic d´Economia i Història Econòmica de la UAB i Begoña Vendrell, biòloga de l´Institut de Ciències del Mar. A les 18h. es projectarà una entrevista de Josep Maria Espinàs al Dr. Margalef en el programa “Identitats” de TV3 (1987). Us hi esperem.

 

El compromís dels científics catalans amb el medi ambient

/ ecologiaab / Deixa un comentari

 

L´acte programat pel 18 de març “Salvem Catalunya per a la democràcia i el patrimoni natural, 43 anys després” és un homenatge a tres biòlegs del grup de científics que durant la dècada dels 70 es varen destacar pel seu compromís amb la protecció de l’entorn. La credibilitat del moviment ecologista reclama aquest engatjament ètic dels experts en Ciències de la Terra.  L’endarreriment o el progrés de la consciència ecològica de la població és directament proporcional al grau de complicitat dels científics amb la societat.

El manifest de l´Assemblea de Catalunya que varen liderar aquell grup de biòlegs, entre ells, Joan Senent-Josa (que esdevindria director de la revista Ciència), Josep Maria Camarasa i Montse Vallmitjana va esdevenir una fita important. Gràcies a biòlegs com els que hem convidat es varen denunciar projectes de gran impacte ambiental com l’abocador d’escombraries al Garraf, l’embassament de Rialp, la desviació del curs inferior del Llobregat, la contaminació dels rius i la degradació del litoral (veure el manifest en el nostre blog)

Amb aquest acte volem fer també una crida per renovar el compromís de les nostres institucions científiques per la defensa del patrimoni natural. Els projectes urbanístics i de nous ports esportius a la Costa Brava, als que varen dedicar un acte informatiu a la Sala Bohigas el 15 de gener, és una mostra de què cal seguir vigilants.

Us hi esperem.

Llegiu aquí el Manifest original