Dijous, 4 de desembre a les 18.30 a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès

Canvi climàtic, col·lapsisme, conflictes… Tot ens parla de la insostenibilitat d’un model de creixement il·limitat en què ens sentim atrapats, com en una distòpia permanent. Com hem arribat fins aquí? Hi ha altres realitats possibles?

Per a explorar-ho i reflexionar com es generen aquests relats us convidem a FUTURS (IM)POSSIBLES, un acte singular i participatiu en què veurem com la filosofia, l’economia, l’ecologia, la ciència, la tecnologia i l’art poden confluir generant nous imaginaris positius però alhora tangibles i realitzables. 

Escoltarem les veus d’artistes, tecnosociòlegs, filòsofs i joves vinculats a moviments Solarpunk o Hopepunk amb propostes transdisciplinàries que ens conviden a fer efectiva una transició ecosocial en la que el món deixa de ser competició i depredació pura per esdevenir un espai de cooperació i simbiosi.

Aquests nous imaginaris, lluny de ser utopies irrealitzables, es basen en elements que potencialment tenen la capacitat de transformar la societat de manera radical i la nostra relació amb la natura.

Aquest acte, organitzat conjuntament per les seccions d’Ecologia, Ciència i Tecnologia i Llengua i Literatura de l’Ateneu comptarà amb la participació de:

Lola Kengen i Maxim Velli

Antonio Casado

Andreu Belsunces

Adriana Bertran

Rubén Suriñach

Presentaran i moderaran l’acte en Jordi Carrasco, ponent de la secció d’Ecologia i la Giulia Sonetti,  investigadora de Institut de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat (ISST), Universitat Politècnica de Catalunya; Postdoctoral Fellow, ISGlobal

Important: l’acte evolucionarà en bona part segons el que vosaltres decidiu. Porteu bolígraf i ment oberta per a participar en les dinàmiques que en formaran part.

Us esperem el dijous 4 de desembre a les 18.30 a la sala Pompeu Fabra, al segon pis de l’Ateneu Barcelonès.

Ja sabeu, el futur no té espera!

Dijous 23 d’octubre a les 18.30 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

Els que neguen el canvi climàtic i l’escalfament del planeta ens volen fer creure que és una idea inventada per un grup de científics que l’únic que vol és destruir l’economia i la societat. Però no els interessa el debat ni el consens científic, sinó que són activistes que treballen perquè continuem depenent dels combustibles fòssils. Ho explica amb tots els ets i els uts el catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la UPC José María Baldasano al llibre “Dos grados más no son para tanto”, i ens ho detallarà el dijous 23 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès. Ho farà en conversa amb el periodista i escriptor ecologista Santiago Vilanova i el periodista especialitzat en medi ambient Antonio Cerrillo, en una taula rodona per exposar les veritats, les falsedats i les estratègies del negacionisme climàtic.

Baldasano exposarà que, molt al contrari del que afirmen els negacionistes, hi ha un autèntic consens científic sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències, un consens que està basat en recerques fetes al llarg dels segles XIX i XX que ens han permès conèixer amb força detall el funcionament de l’atmosfera de la terra i el seu sistema climàtic. I desvelarà com els negacionistes han manipulat i falsejat aquest coneixement per generar mites, mentides i falsedats, en un fenomen econòmic, polític i mediàtic que busca defensar els interessos inconfessables de les empreses de combustibles fòssils. 

Recordeu: esteu convocats el dijous 23 d’octubre a les 18.30 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu, on els nostres convidats debatran sobre el negacionisme climàtic amb Bea Beza, ponent adjunta de la Secció d’Ecologia.

Us hi esperem a tots!

L’ecòleg Salvador Rueda proposa transformar les ciutats perquè funcionin com organismes

Dijous, 25 de setembre del 2025, a les 18.30 a la sala Bohigas

Quina és l’equació idònia perquè les ciutats siguin realment sostenibles? Ho pot resoldre l’urbanisme ecosistèmic? L’ecòleg Salvador Rueda afirma que sí, i per demostrar-ho ha publicat el llibre 503 supermanzanas: cómo convertir las calles en plazas (Anagrama, 2025), en el que proposa, per exemple, que pràcticament tota la ciutat de Barcelona es converteixi en zones de vianants i es restringeixi el trànsit a uns quants carrers.

Ho explica també al documental “Cambiarlo todo sin cambiar nada”, la projecció del qual servirà d’introducció a l’acte,en el qual, juntament amb Rueda, intervindran l’escriptor i coautor del llibre Gabi Martínez, l’arquitecte Marlo Trejos i el catedràtic d’Urbanisme de l’UPC Carles Llop.

Ecòleg urbà, biòleg i psicòleg, Salvador Rueda és l’autor intel·lectual de les superilles, i les seves tres dècades de recerca, planificació i divulgació sobre la ciutat com a ecosistema, l’han situat com una figura de referència internacional en l’àmbit de la sostenibilitat urbana, amb centenars de projectes a gairebé 150 ciutats d’arreu del món.

Va ser fundador i director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona entre el 2000 i el 2020, i ara com a fundador i president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial, i amb el lema “canviar-ho tot sense canviar res”, ens fa una proposta senzilla i alhora radical per repensar la ciutat sense demolicions ni renúncies, però amb la convicció que calen transformacions profundes basades en les lliçons i els aprenentatges que ens dona la naturalesa per fer-la habitable, justa i saludable.

La Secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès l’ha convidat perquè considerem que és el moment oportú per impulsar un debat col·lectiu sobre la transformació urbana que tenim pendent, i que s’ha de plantejar des de la justícia social i ambiental i amb una mirada ecosistèmica.

Us convoquem, per tant, el dijous 25 de setembre a les 18.30 a la Sala Bohigas de l’Ateneu, on els nostres convidats debatran sobre aquestes propostes ecosistèmiques amb Jordi Carrasco i Bea Beza, ponent i adjunta respectivament de la Secció d’Ecologia.

Us hi esperem a tots!

Dimecres 21 de maig de 2025 a les 18.30 h, sala Verdaguer

El catedràtic honorari d’Ecologia de la UAB Jaume Terradas acaba de publicar l’assaig El carro de fenc, on ens convida a fer un viatge en el temps per a situar-nos en els orígens de les grans transformacions que ha patit la natura per l’afany humà de dominar la Terra, una expansió en la qual evolució biològica i cultural esdevenen indestriables.

En aquesta obra Terradas dona arguments sòlids per a justificar una contundent afirmació final:  “quan encara no hem estat capaços de definir en què consisteix ser humans, estem a punt de deixar de ser-ho”. 

El títol del llibre prové d’un tríptic del segle XVI del pintor flamenc Hieronymus Bosch centrat en un carro carregat de fenc -l’herba seca que es dona per menjar als animals a l’hivern-, i en la lluita de rics i pobres per endur-se’n cadascú el màxim, metàfora del que estem fent amb els recursos del planeta. 

Partint d’aquesta imatge, i hibridant amb agilitat coneixements científics acumulats al llarg de la seva dilatada carrera professional amb la literatura de viatges, les cròniques documentals o el cinema, fa un retaule d’ecologia humana que constitueix una crida a fer un canvi radical de vida a escala planetària.

Parlarem amb ell sobre com, malgrat tot, creu que el futur encara és a les nostres mans, tot i que potser per poc temps.

I ho farem des del convenciment que cal aprofitar l’espai de reflexió i de mobilització que ens ofereix aquesta trobada amb aquest gran referent de l’ecologia al nostre país, impulsor dels primers estudis de Ciències Ambientals a Catalunya i fundador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, el CREAF.

Serà el dimecres 21 de maig a les 18.30 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, on Jaume Terradas conversarà amb l’ambientòloga Teresa Franquesa, amb el ponent de la secció d’Ecologia, Jordi Carrasco, i amb els assistents a la trobada.

Us hi esperem!

Efectes dels PFA i altres contaminants de l’aigua sobre la salut humana

Els anomenats PFA són un grup de més de 4.700 agents químics sintètics, àmpliament utilitzats, que s’acumulen al llarg del temps en els nostres organismes i en el medi ambient. PFA és l’acrònim dels polifluoroalquils, compostos que tenen múltiples àtoms de fluor units a una cadena alquil i, per les seves múltiples propietats, per exemple, la resistència a l’aigua, es van començar a utilitzar a mitjans del segle XX en productes i materials de tota mena. 

Provinents de microplàstics i de molts altres orígens i com que pràcticament no es degraden, es mantenen durant dècades en el medi ambient i s’han anat incorporant a les cadenes tròfiques de manera que, a més de les plantes i animals que ens mengem, sobretot són molt presents a l’aigua que bebem.

Només des de principis del segle XXI s’ha començat a estudiar en profunditat l’impacte de la seva toxicitat en la salut humana i en la biosfera en general, i s’ha descobert que poden provocar i provoquen danys hepàtics, malalties tiroidals, obesitat, problemes de fertilitat, creixement fetal i infantil reduït, afectacions al sistema immunitari i diversos tipus de càncer, com el de fetge. 

Els PFA i altres contaminants similars, per tant, són una amenaça invisible que es va acumulant a poc a poc als nostres cossos a mida que ens alimentem i bebem cada dia, i molts dels efectes nocius que produeixen no es manifesten fins al cap dels anys. 

El coneixement que ja se’n té gràcies als esforços de la comunitat científica contrasta amb la poca atenció que se’ls està donant, situació fomentada per les males pràctiques de la indústria que, a través dels seus lobbies defensa el seu ús, i el resultat és la passivitat dels polítics.

Ho explicarà Ethel Eljarrat, directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental y Estudis de l’Aigua, l’IDAEA-CESIC. 

Presentarà i moderarà l’acte el ponent de la Secció d’Ecologia, Jordi Carrasco Muria.

Serà el dijous 24 d’abril a dos quarts de set del vespre (18:30) a la sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

Quines esperances podem tenir en aconseguir un futur ecològicament sostenible per a la humanitat? És el que s’han preguntat els estudiants del grau de Filosofia, Política i Economia de la UPF, que han convocat una taula rodona amb el títol “Ecologies pel demà: fent camí cap a un futur climàtic esperançador”, i han convidat Antonio Turiel, Antònia Casellas i Eva Vilaseca a debatre com pot ser aquest futur, amb la intenció de contribuir a repensar l’ecologia des d’una perspectiva constructiva. 

Aquest debat es farà a les 7 de la tarda del divendres 11 d’abril a l’Auditori Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, i forma part del cinquè Cicle de Diàlegs que aquests estudiants organitzen, aquest any amb el lema “L’esperança: a vegades, contra tot pronòstic, ens en sortim”.  La resta de taules rodones, un total de 5, es celebraran entre el 9 i l’11 de l’abril també a l’Ateneu amb els títols “Esperar o esperançar”, “Memòria i esperança”, “L’esperança en el nirvana i el regne””, “El paper de l’experiència estètica en l’esperança”” i “De la proposta antiracista a la resposta”.

Divendres 11 d’abril, 7 de la tarda, Auditori Bohigas

Parlaran:

Antonio Turiel, doctor en física teòrica i divulgador científic

Antònia Casellas, experta en processos urbans i en sostenibilitat

Eva Vilaseca, ecòloga experta en economia social i solidària

A Catalunya la vida útil teòrica de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós s’acaba, però els lobbies i associacions pronuclears reclamen que aquesta vida s’allargui fins a vuitanta anys. És una reclamació que aprofita les declaracions que han fet la UE i les COP qualificant l’energia nuclear com a “tecnologia neta” i “de zero emissions” perquè no emet CO2 com les fòssils -declaracions producte en bona part de la pressió d’aquests mateixos lobbies i associacions-, i que pot frenar el desplegament de parcs solars i eòlics per substituir els prop de 3.000 MW que encara produeixen les nuclears. 

Per tot això la secció d’ecologia de l’Ateneu va organitzar una taula rodona amb una pregunta com a base del debat: Es pot ser ecologista i defensar l’ús de les nuclears com a principal opció energètica per combatre el canvi climàtic? La intenció era exposar els arguments a favor i en contra tant de l’energia nuclear com de les renovables, és a dir, entre dues visions diametralment oposades sobre el model energètic que cal seguir. També esbrinar si és un debat viciat ja en origen perquè obvia la gènesi dels greus desequilibris planetaris: el mantra del creixement econòmic il·limitat.

Aquesta taula rodona es va fer a l‘auditori Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès el dimecres 12 de març de 2025 i hi van participar:

Mar Reguant, Economista, professora i investigadora ICREA-IAE-CSIC i BSE

Lluis Batet, Catedràtic i director del Màster en Enginyeria Nuclear a la UPC

Eloi Nolla, Coordinador de l’Àrea d’Energia d’Ecologistes en Acció de Catalunya

Marc Altés, Enginyer nuclear i president de l’associació Econuclears

El va moderar Jordi Carrasco, ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu

Els que no hi vau poder assistir, i també els que volgueu recuperar-lo, podeu veure el debat en aquest vídeo:

La feina dels científics climàtics està evidenciant que els acords de París són pràcticament inabastables i que serà difícil fins i tot no arribar als 2 °C d’escalfament global el 2050.

Això deixa molt poc marge de temps als governs per a descarbonitzar les economies, però l’actitud dels països participants en la darrera Cimera del Clima, la COP29, dona a entendre que aquesta no serà una prioritat a les seves agendes ni en els seus pressuposts.

Ho acaba d’adobar la victòria electoral de Donald Trump, que tornarà a ser president dels Estats Units durant 4 anys més, i tot plegat dibuixa un panorama fosc per als qui s’esforcen a descarbonitzar l’economia i complir amb els objectius globals per fer front a la crisi climàtica. 

El motiu és que són governs pendents encara del miratge del creixement econòmic il·limitat, que ja sabem que pot causar danys irreversibles en els grans sistemes de regulació planetaris.

A l’altra cara de la moneda hi ha el fet que les energies renovables ja són econòmicament més competitives que els combustibles fòssils, i podria passar que veiem com executius que neguen el canvi climàtic acaben prenent decisions “ecologistes”. 

Analitzarem els condicionants i les incerteses que hi ha plantejades en una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès el dimecres 18 de desembre del 2024 a les 18.30.

Hi participen: 

Gisela Torrents, ambientòloga tècnica de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, 

Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB i 

Alfons Pérez, investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització

Presenta i modera Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia

El pensament ecologista, com que posa la vida al centre tot denunciant els abusos i les relacions de dominació, comporta una crítica a l’antropocentrisme i a la societat patriarcal. En aquest sentit, i vist des d’una perspectiva històrica, la confluència de l’ecologisme, el feminisme i el pacifisme va impulsar els grans moviments de protesta que van marcar les últimes dècades del segle XX, cosa que va portar a l’ecofeminisme, batejat així per l’escriptora francesa Francoise D’Eaubonne.

Tenint com a referents figures internacionals com Marie Viles, Vandana Shiva o Solange Fernex, a Catalunya van introduir l’ecofeminisme un grup de dones del col·lectiu La Mar, escissió de la Coordinadora Feminista.

En parlarem en una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès que té l’ambició de reconnectar i reforçar el vincle entre diverses generacions d’activistes i pensadores, enfortint l’arbre comú del qual es nodreix un moviment que s’alça fortament arrelat, com a força regeneradora que es projecta cap al futur.

Serà aquest dijous 28 de novembre de 2024 a les 18.30 de la tarda a la sala gran de l’Ateneu, la Bohigas

Ho debatran:

Joana Bregolat, jove ecofeminista i anticapitalista, Sara Cuentas, de l’Escola de Pensament Decolonial: politòloga i investigadora des del feminisme decolonial, i representants de Klimàtiques en Acció (Ca la Dona) i del Col·lectiu La Mar

Presentaran i moderaran l’acte:

Lola Mata, membre de la Secció de Feminismes i Jordi Carrasco, ponent de la Secció d’Ecologia