IA i sostenibilitat, una utopia?

La cara més oculta de la Intel·ligència Artificial amaga un fet pel qual passen de puntetes els grans fòrums tecnològics del sector: són grans devoradores d’energia i la seva voracitat no deixa d’augmentar.

L’entrenament de motors de cerca basats en IA com GhatGPT o Bard requereixen una quantitat ingent de potència computacional que genera un volum d’emissions contaminants equivalent a les de cinc cotxes durant tot el seu cicle de vida, segons destaquen estudis com el de la Universitat de Massachusetts Amherst. A aquest cost energètic cal sumar el resultat d’executar aquest motor per donar servei a milions d’usuaris i l’elevat consum d’aigua que demanden aquests grans centres de dades (responsables actualment de l’1% d’emissions d’efecte hivernacle).

L’altra cara de la moneda rau en les interessantíssimes aplicacions que pot tenir la IA per mitigar el canvi climàtic i contribuir a una distribució i aprofitament de l’energia molt més eficients, regulació del trànsit per disminuir la contaminació o fins i tot modelitzacions digitals de ciutats (digital twins) que permeten simular i explorar diverses solucions a gran escala per generar significatius impactes en la millora de la sostenibilitat.

En aquest context caldrà veure com es desenvolupa la nova Llei Europea de la IA i les seves derivades que tinguin a veure amb regulacions mediambientals o el mateix model energètic que s’està dissenyant per alimentar aquesta indústria emergent, decantat-se cap al sector nuclear o amb una aposta decidida per les energies renovables. 

L’evolució de la IA cap a un futur més sostenible dependrà del model escollit per al seu desenvolupament i implementació. Caldrà veure si s’orienta cap a una tecnologia “dura” (abusos de les oportunitats tecnològiques, economia d’expansió, coneixement controlat per elits especialitzades) o més aviat evoluciona com a tecnologia “tova”, més propera a una governança democràtica i a les necessitats socials.

El pròxim dimecres 22 de novembre explorarem aquest territori complex, ple de llum i ombres, amb Karma Peiró, periodista especialitzada en TIC i dades, amb qui farem una reflexió conjunta de cap a on ens està portant aquesta revolució tecnològica en plena emergència climàtica. Ens trobarem a la sala Verdaguer de l’Ateneu, a les 18.30h

Fins ben aviat!

Generació IA: veus joves ens parlen de sostenibilitat

Foto: RDNE Stock Project

L’anomenada Generació Zeta, és a dir els joves nascuts entre 1995 y 2010, es manifesten profundament amoïnats per la sostenibilitat i per les conseqüències que la deriva ambiental pot comportar per a les seves vides.

Tant és així que, segons dades del Fòrum Econòmic Mundial, molts d’ells estan escollint impulsar un canvi positiu amb els seus hàbits de consum i estils de vida, inspirant a altres grups d’edat a seguir aquesta línia des de les xarxes socials. En un món envellit com l’occidental sovint s’oblida que la generació de joves més nombrosa (i hiperconnectada) de la història, prop de 1.800 persones, està lluitant per fer sentir la seva veu en les grans qüestions que determinaran el seu futur. 

Tal com anunciàvem fa unes setmanes amb les comunicacions d’Ateneu Verd, creiem que és imprescindible incorporar la intergeneracionalitat al debat ecologista, també des del vessant científic i tecnològic. Amb aquest propòsit iniciem aquesta nova etapa de la Secció convidant a tres estudiants d’enginyeria de la UPC perquè ens ofereixin les seves visions del futur, com pensen que determinats marcs mentals i valors propis de la seva generació poden comportar un canvi en positiu vers la sostenibilitat i de quina manera veuen que la tecnologia, i més concretament, la intel·ligència artificial, pot esdevenir una aliada imprescindible per a la lluita contra el canvi climàtic. Aquests són els seus perfils:

Gerard De Mas Giménez (24 anys)

Graduat en Física Aplicada per la Universitat de Barcelona. Màster en Fotònica per la Universitat Politècnica de Catalunya. L’èxit de la seva tesi, orientada a desenvolupar algoritmes d’intel·ligència artificial per a Single Image Defogging en el context de conducció autònoma, ha estat la base per seguir desenvolupant aquest camp com a tesi doctoral.

Actualment, treballa en sistemes de fusió multimodal de dades i percepció en l’àmbit de la conducció autònoma.

Martina Massana (17 anys)

Martina és estudiant del Grau de Dades de la UPC. És una apassionada de la tecnologia, a la que considera capaç d’amplificar el nostre impacte a l’hora d’encarar diferents problemes de la vida.

El seu primer projecte ha estat la creació d’un xatbot per combatre l’assetjament escolar del qual s’han fet ressò diversos mitjans. Autora del llibre: “Yo también soy diferente: un libro contra el bullying”, a Ed. Penguin Random House

Òscar Molina Sedano (20 anys)

Òscar és estudiant de la primera promoció del Grau en Intel·ligència artificial de la UPC.

Posa en valor que té la gran sort de poder aportar el seu granet de sorra a la construcció de la carrera perquè els futurs alumnes puguin aprendre sense patir els “problemes” d’una carrera recentment creada.

Podrem escoltar-los i participar en aquest debat en l’acte que tindrà lloc el pròxim dilluns 13 de novembre a les 18.30 a la Sala Bohigas.

Aquesta iniciativa ha estat fruit de la col·laboració de les seccions d’Ecologia i Ciència i Tecnologia de l’Ateneu, conjuntament amb la Comunitat UPC.

Us hi esperem!