sostenibilitat

ELS CONSPIRADORS DEL CANVI CLIMÀTIC

/ ecologiaab / Deixa un comentari

Mentre s’incrementen les inversions per buscar i explotar nous jaciments de petroli, gas, carbó i urani, els lobbies energètics continuen destinant molts diners a generar desinformació per frenar el ritme de desenvolupament i aplicació de les energies renovables.

Això afegit al govern de magnats negacionistes de la nova presidència de Donald Trump als Estats Units i al fracàs de les COP per impulsar la transició energètica necessària, ha motivat Santiago Vilanova, fundador i anterior ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès, a escriure l’assaig “Els conspiradors del canvi climàtic”, que acaba de publicar l’editorial Lapislàtzuli.

Us convidem a la presentació d’aquest assaig a l’Ateneu Barcelonès, que es farà el pròxim dia 18 de febrer a les 18.30, i en la qual Vilanova exposarà les línies generals de l’assaig acompanyat del periodista Xavier Garcia i el ponent de la secció, Jordi Carrasco. 

En l’assaig Vilanova analitza el recorregut d’alguns dels personatges que han servit i serveixen a les energètiques fòssils per aconseguir els seus objectius estratègics, tot enviant centenars d’experts a les COP per frenar l’acció climàtica, i exercint pressió als governs perquè l’objectiu de descarbonitzar l’economia el 2050 s’estigui quedant en una il·lusió retòrica. 

IA i sostenibilitat, una utopia?

/ ecologiaab / Deixa un comentari

La cara més oculta de la Intel·ligència Artificial amaga un fet pel qual passen de puntetes els grans fòrums tecnològics del sector: són grans devoradores d’energia i la seva voracitat no deixa d’augmentar.

L’entrenament de motors de cerca basats en IA com GhatGPT o Bard requereixen una quantitat ingent de potència computacional que genera un volum d’emissions contaminants equivalent a les de cinc cotxes durant tot el seu cicle de vida, segons destaquen estudis com el de la Universitat de Massachusetts Amherst. A aquest cost energètic cal sumar el resultat d’executar aquest motor per donar servei a milions d’usuaris i l’elevat consum d’aigua que demanden aquests grans centres de dades (responsables actualment de l’1% d’emissions d’efecte hivernacle).

L’altra cara de la moneda rau en les interessantíssimes aplicacions que pot tenir la IA per mitigar el canvi climàtic i contribuir a una distribució i aprofitament de l’energia molt més eficients, regulació del trànsit per disminuir la contaminació o fins i tot modelitzacions digitals de ciutats (digital twins) que permeten simular i explorar diverses solucions a gran escala per generar significatius impactes en la millora de la sostenibilitat.

En aquest context caldrà veure com es desenvolupa la nova Llei Europea de la IA i les seves derivades que tinguin a veure amb regulacions mediambientals o el mateix model energètic que s’està dissenyant per alimentar aquesta indústria emergent, decantat-se cap al sector nuclear o amb una aposta decidida per les energies renovables. 

L’evolució de la IA cap a un futur més sostenible dependrà del model escollit per al seu desenvolupament i implementació. Caldrà veure si s’orienta cap a una tecnologia “dura” (abusos de les oportunitats tecnològiques, economia d’expansió, coneixement controlat per elits especialitzades) o més aviat evoluciona com a tecnologia “tova”, més propera a una governança democràtica i a les necessitats socials.

El pròxim dimecres 22 de novembre explorarem aquest territori complex, ple de llum i ombres, amb Karma Peiró, periodista especialitzada en TIC i dades, amb qui farem una reflexió conjunta de cap a on ens està portant aquesta revolució tecnològica en plena emergència climàtica. Ens trobarem a la sala Verdaguer de l’Ateneu, a les 18.30h

Fins ben aviat!

El futur de la humanitat

/ ecologiaab / Deixa un comentari

Pregon coneixedor dels passos que han portat l’Homo sapiens fins al moment actual, Eudald Carbonell fa un salt cap al futur i ens planteja 10 reptes per evitar el col.lapse i garantir la supervivència de l’espècie humana.
 
Segons afirma en el seu darrer llibre El futur de la humanitat “o bé canviem o ens extingirem”. El llibre ens ofereix propostes a favor de l’evolució de l’espècie humana per garantir-ne la supervivència. La humanitat està arribant a un punt de no retorn. La nostra forma de viure està portant el món i la nostra espècie, entre moltes altres, al límit i només tenim dues opcions: o ens repensem i ens humanitzem o ens extingirem.
I el camí per evitar-ho l’Eudald Carbonell el resumeix en un decàleg que comença fent una crida per potenciar la consciència crítica de l’espècie,  per avançar cap a la socialització de la tecnología, la fi de la globalització, l’increment de la diversitat i la desaparició dels líders i jerarquies socials.
 
La necessitat d’un gran canvi col·lectiu és urgent. No serà possible sobreviure sense modificar de manera profunda la nostra forma d’actuar, de relacionar-nos i de viure. Necessitem pensar i repensar la humanitat com un procés cap a la posthumanitat.
 
Què és el que hem de fer? Què és el que necessitem per assegurar el futur de la humanitat? Sobre quines bases s’ha de construir l’humanisme perquè tingui èxit en la transformació de l’Homo sapiens?
 
La urgència per obtenir respostes a aquestes preguntes transcendents no ens ha de fer oblidar que els fonaments del futur només es poden construir sobre el coneixement del passat i un bon funcionament del present.

L’Eudald Carbonell serà amb nosaltres per oferir-nos la seva visió el pròxim divendres 17 de març a les 18,30 a la sala Oriol Bohigas, convidat per les seccions d’Història i d’Ecologia de l’Ateneu. Presentaran l’acte els seus ponents, Narcís Argemí i Santiago Vilanova, respectivament.

Responsabilitat empresarial per a la sostenibilitat

/ ecologiaab / Deixa un comentari

 

La insostenibilitat del actual model de desenvolupament, social, econòmic i ambiental,
exigeix canvis profunds en el comportament de les persones i de les organitzacions. El
compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS) de Nacions Unides, en la seva Agenda 2030, ens marquen el camí.
El patrimoni natural de les Terres de l’Ebre, declarat per la UNESCO, Reserva Natural de la Biosfera, està afectat per greus amenaces ambientals: la manca d’aigua del riu, la
continua pressió de transvasaments, la regressió del Delta, la pèrdua de la biodiversitat
de les aigües fluvials per la invasió d’espècies foranies i la contaminació de productes
químics,…  I tot plegat, exposats al canvi climàtic, que de no aturar-se farà desaparèixer elDelta.

Però a la vegada, aquestes amenaces han permès aflorar la consciència dels  seus
habitants sobre el seu patrimoni. La saviesa popular de la pagesia i del medi rural s’ha
conjugat amb la força reivindicativa i educativa dels moviment socials en defensa del riu i d’altres agressions que el món acadèmic i institucional li donen suport.

Per donar veu a aquesta potent realitat des del territori, la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès ha convidat a en Xavier Garcia, periodista i escriptor, a en Josep Aragonés, director del COPATE (Reserva Natural de la Biosfera. Terres de l’Ebre)
i a en Mauricio Espaliat, coordinador de Planet,  Mieses Global.

Aquesta sessió, que tindrà lloc el 4 de desembre a les 19h (Sala Verdaguer) pretén analitzar i debatre estratègies a seguir des de la perspectiva empresarial, aprofitant les conclusions de les Jornades: “Som terra, som Ebre” celebrades el juny passat a Deltebre i que aplegaren una vintena d’especialistes en diferents àmbits de la
sostenibilitat, que seran lliurades als assistents.

L’acte s’adreça a persones amb compromís social,  interessades en com assolir la sostenibilitat des de la perspectiva empresarial i de valor de negoci i molt especialment, a càrrecs directius d’institucions públiques i empreses, professionals vinculats a la sostenibilitat i responsables de màrqueting.

Lliçons de la natura per a una economia circular

/ ecologiaab / 1 comentari

 

En un moment en què l’economia global convulsiona per la triple acceleració de la tecnologia, la globalització i el canvi climàtic, s’obre pas una nova lògica que posa de relleu una realitat llargament ignorada: la natura és el model més fiable i sostenible que existeix. Estem a punt de passar de l’era de les màquines i l’enginyeria a la de la biologia. Aquesta és l’autèntica gran revolució que ens espera.

Quin sentit té seguir ignorant solucions brillants, producte de milers de milions d’anys d’evolució, casos d’èxit de provada efectivitat, utilitzant sempre recursos localment disponibles i amb una altíssima eficiència energètica?. Aquesta visió bioinspirada dóna pas a una perspectiva ecosistèmica de l’economia, en el que els residus no només deixen de ser un problema, sinó que es converteixen en valuosos recursos que permeten tancar cicles, esdevé el paradigma actual de l’economia circular.

L’ Agència Europea del Mediambient assenyala, en aquest sentit, que la convergència de la bioeconomia (relacionada amb l´ús de la biomassa) i l’economia circular (fluxos econòmics i ecològics dels recursos) esdevindrà un element clau per al desenvolupament donat que ambdues són complementàries i es retroalimenten.                La integració d’aquestes dues economies ens condueix cap a la sostenibilitat mentre que la bionspiració s’obre cap a altres camps de desenvolupament com els biomaterials, la biorobòtica o la biotecnologia. Dos mons cridats a entendre’s gràcies una disciplina emergent i transversal que en els pròxims anys tindrà una importància estratègica de primer ordre: la Biomimètica.

La Biomimètica – del grec bios (vida) i mimesis (imitació)- engloba diversos conceptes en un: una displina transversal de coneixement, una metodologia i una nova visió més simètrica entre éssers humans i la resta de la natura.

Les seves aplicacions pràctiques ens permeten entendre millor que estem davant d’un gir copernicà de la nostra manera d’entendre el progrés: gratacels tèrmicament eficients inspirats en colònies de tèrmits, biofilms creats amb restes d’aliments, superadhesius no contaminants basats en els musclos, i un inabastable conjunt d’exemples que empetiteixen qualsevol enginyeria humana.

El pròxim 12 de febrer, a les 19h, a la sala Verdaguer, tindrem ocasió de conèixer les implicacions econòmiques d’aprendre de la natura, un àmbit on l’economia circular i la biomimètica esdevindran claus per a la construcció d’un futur autènticament sostenible.

Ens hi acompanyaran:

Miquel Vidal                                                                                                                                                 Fundador The Natural Step Association Spain
Coordinador d’Economia Circular de la Fundació Formació i Treball

Jordi Carrasco                                                                                                                                                Director del Biomimetics Sciences Institute                                                                                              Adjunt de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals

Presenta i modera:

Santiago Vilanova                                                                                                                                                    Ponent de la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals

Acte coorganitzat per la Secció d’Economia