Mentre s’incrementen les inversions per buscar i explotar nous jaciments de petroli, gas, carbó i urani, els lobbies energètics continuen destinant molts diners a generar desinformació per frenar el ritme de desenvolupament i aplicació de les energies renovables.
Això afegit al govern de magnats negacionistes de la nova presidència de Donald Trump als Estats Units i al fracàs de les COP per impulsar la transició energètica necessària, ha motivat Santiago Vilanova, fundador i anterior ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès, a escriure l’assaig “Els conspiradors del canvi climàtic”, que acaba de publicar l’editorial Lapislàtzuli.
Us convidem a la presentació d’aquest assaig a l’Ateneu Barcelonès, que es farà el pròxim dia 18 de febrer a les 18.30, i en la qual Vilanova exposarà les línies generals de l’assaig acompanyat del periodista Xavier Garcia i el ponent de la secció, Jordi Carrasco.
En l’assaig Vilanova analitza el recorregut d’alguns dels personatges que han servit i serveixen a les energètiques fòssils per aconseguir els seus objectius estratègics, tot enviant centenars d’experts a les COP per frenar l’acció climàtica, i exercint pressió als governs perquè l’objectiu de descarbonitzar l’economia el 2050 s’estigui quedant en una il·lusió retòrica.
El món de l’arquitectura està incorporant de forma creixent una nova sensibilitat ecològica que prioritza tots aquells elements que fan que un habitatge sigui saludable des d’una perspectiva holística. Com és evident, i en primer lloc, per a la mateixa natura, tenint en compte el conjunt d’impactes ambientals generats durant tot el cicle de vida d’un edifici minimitzant l’ús de recursos i convertint els residus o les emissions novament en recursos. En aquest acte oferim una visió àmplia d’aquestes estratègies constructives, des de la prefabricació al manteniment, passant pel bioclimatisme i la salut de les persones.
L’habitatge com a dret fonamental ha de permetre una vida saludable per a tothom, amb una bona cohesió de comunitat o barri i amb un espai públic de qualitat. La intervenció integral de l’arquitectura, amb els materials escollits, l’optimització dels recursos així com el disseny constructiu ha de copsar aquestes necessitats i transformar-les en realitats.
L’arquitectura és la clau de volta de la construcció, un sector que ha sofert al llarg dels temps una transformació important per adaptar-se als reptes que cada època històrica, comminat per les exigències tècniques, socials i econòmiques. Uns condicionants agreujats fortament pel canvi climàtic i l’esgotament dels recursos evidenciant la necessitat de disposar de construccions sostenibles, resilients i ecològiques.
En el nostre cas, a la Mediterrània som especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic, per la qual cosa l’arquitectura ha de desplegar un alt nivell de creativitat i innovació per adaptar-se de forma resilient al nou context ambiental, recuperant sovint l’ús de materials tradicionalment arrelats al territori, integrant l’arquitectura en la natura com a element vertebrador.
La construcció d’edificacions sostenibles i ecològiques ha de basar-se fonamentalment en l’ús de materials reciclables o d’origen reciclat per a garantir la gestió dels residus i la seva reutilització fent valdre materials com la fusta. Al mateix temps, han d’estar dissenyades per acomplir amb l’eficiència energètica, incorporant energies renovables sota un model d’autogestió comunitària mitjançant nòduls o sistemes independents. Així, l’autogestió i l’autosuficiència s’aconseguiran actuant en el mateix edifici com a depuradora o recicladora d’aigua, productora d’energia i aliments i com a contenidora de biodiversitat.
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, presentat a Europa al Programa Next Generation el 2021, té una línia específica d’inversió dirigida a la rehabilitació d’habitatges, de façanes i regeneració urbana amb l’objectiu d’assolir l’eficiència energètica reduint el consum d’energia prop d’un 30%. En aquest sentit, la Directiva Europea d’Eficiència Energètica aprovada el dia 12 de març d’aquest any suposarà una oportunitat de millora de la qualitat de vida en termes de salut, seguretat i accessibilitat.
Des de la secció d’Ecologia us convidem a conèixer en profunditat aquesta nova visió arquitectònica de la mà de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i professora de la ETSAB-UPC. Us hi esperem el pròxim dimecres 27 de març, a les 18.30, a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.
Un mes després de la finalització de la 28a cimera pel canvi climàtic celebrada a Dubai, el resultat deixa més interrogants que respostes en un moment en que hauria resultat determinant prendre una postura ferma per posar fre a l´ús dels combustibles fòssils amb l’objectiu de limitar l’increment de la temperatura global a 1,5 °C respecte a l’època preindustrial, tal com es va establir en els Acords de París en 2015.
Oficialment, els acords assolits in extremis pels 130 països participants han estat aplaudits com un èxit diplomàtic del Sultà Ahmed al-Jaber, vinculat directament als interessos de les grans petrolieres, però de fet, es deixa a criteri de cada pais com afrontar el procés de descarbonització. Tot i que l’objectiu queda fixat en la reducció progressiva dels combustibles fòssils es podran seguir explotant nous jaciments sempre que s’apliquin tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni. Nombroses veus crítiques han qualificat aquest punt com l’autèntic “cavall de Troia” de la COP28 donat que, com assenyalen des de l’ONG Global Witness, “a tot el món el 80% dels projectes basats en tecnologies de captura de carboni han fracassat”.
Volem ampliar aqui la reflexió sobre l’abast real d’aquesta cimera compartint l’article publicat al Punt Avui el passat desembre per Santiago Vilanova, periodista i fundador d’aquesta Secció.
DUBAI, ELS FÒSSILS SOBREVIUEN Les grans corporacions energètiques han utilitzat la COP28 de Dubai per fer la seva quadratura del cercle. Es podrà seguir explotant el gas, el petroli i el carbó sempre i quan les emissions de diòxid de carboni es puguin captar i emmagatzemar abans que arribin a l´atmosfera; ja ho estan experimentant petrolieres com Exxon Mobil i Occidental Petroleum. D´aquesta manera s´intentarà fer compatible el triplicar els projectes solars i eòlics amb noves explotacions de recursos fòssils que disposin d´aquesta tecnologia. També es proposa allargar el període de vida de les nuclears i fomentar la nova generació de reactors (s´ha satisfet al lobby atòmic i la política energètica francesa). Al mateix temps s´incentiva la producció de “hidrogen rosa”, obtingut a partir de l´electròlisi de l´aigua amb energia nuclear. De Dubai n´han sortit els organitzadors satisfets, especialment els polítics assistents, com la ministra Teresa Ribera, però de l´abandonament total dels combustibles fòssils res de res. En cap moment de la declaració final (“Global Stocktake”) es defineix un full de ruta que faci creïble l´objectiu de descarbonització pel 2050. Tot queda a l´aire i a la bona voluntat dels estats signataris. No podíem esperar un altre resultat de la presència de més de 2.500 lobbistes (marca rècord de totes les COP) acreditats en una cimera presidida pel Sultan Ahmed al-Jaber, director executiu de la Abu Dhabi National Oil Company (ADNOC), la quarta en més beneficis del planeta, i que ja té acordades noves i gegantines explotacions de petroli. Es més, l´Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA), que promou les energies del sol, ubicada estratègicament a Abu Dhabi, ha servit al Sultan Al-Jaber per concertar al mateix temps els objectius del lobby renovable dels Emirats liderat per l´empresa estatal Masdar que ell també controla. El comissari europeu per l’acció climàtica Wopke Hoekstra, enviat a la COP28 per ser la veu de la UE, és un pro nuclear, ex empleat de la Shell i ex soci de la McKinsey, consultora que ha treballat per ecoblanquejar la imatge de BP, Rio Tinto i Chevron i, potser, de la mateixa ADNOC. La COP28 ha esdevingut una hàbil concertació d´interesos entre els lobbies energètics, les seves consultores i els polítics condescendents amb l´organització. L´èxit ha estat del hàbil i maquiavèl·lic president Al-Jaber i del seu equip d´assessors que han aconseguit un acord que contenta a tots els sectors energètics, tant els que es resisteixen a desaparèixer com els emergents. I ara què ens espera?. La COP29 tindrà lloc el 2024 a l´Azerbaidjan, un altre estat corrupte i productor de petroli. El 2025 la COP30 serà a Belem, on el president Lula da Silva ( que acaba de ficar Brasil com observador dins l´OPEP) intentarà maquillar l´autorització que ha donat a Petrobras per iniciar una explotació de petroli a la desembocadura del Amazones i silenciar les veus indígenes que denuncien l´ecocidi perpetrat pel macro embassament de Belo Monte que ha destruït l´equilibri ecològic de la conca del Xingu. “Sense els beneficis del petroli no podem invertir en renovables”, ha justificat Lula.
Si no es produeix una reforma estructural de les institucions financeres internacionals i una supressió immediata dels subsidis a les fòssils els compromisos no vinculants de les properes COP seguiran essent un brindis al sol. Hi ha un problema afegit. Es tracte de l´acció de sobtats líders mediàtics que parlen de les COP amb gran optimisme tecnològic i amb absoluta confiança amb els seus organitzadors. Els que portem més de quatre dècades de periodisme ecologista, realitzant els simposis internacionals Una Sola Terra i debats com els impulsats per la secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès (https://bit.ly/ecologia-ateneu) no ho veiem igual. No podem posar en el mateix sac les tecnologies toves i descentralitzades, com les solars, amb les dures i autoritàries, com les fòssils i nuclears, que no permeten la democràcia participativa. En les darreres dècades hem escoltat a més d´un centenar personalitats vinculades a les ciències de la Terra i a la gestió de l´energia que s´han manifestat preocupades per l´estultícia a la que ha caigut el debat sobre el canvi climàtic en les xarxes i en els mitjans audiovisuals. El repte més gran de la història de la Humanitat requereix més anàlisi crític, més llibertat d´expressió, més pluralitat i menys intervencionisme dels contaminadors. I el que hem vist a Dubai no és, com ens han venut, per tirar coets. Els combustibles fòssils sobreviuen.
Santiago Vilanova Periodista, autor de “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”.
Ben aviat tindrem ocasió de coneixer de primera mà què podem esperar realment dels acords d’aquesta cimera en companyia de Valentina Raffio, periodista d’El Periódico especialitzada en ciència, mediambient i crisi climàtica que ha estat cobrint informativament totes les sessions de la COP28.
El pròxim dimecres 31 de gener us convidem a participar en aquest debat assistint a l’acte “Després de la COP28: acord històric o paper mullat?”que tindrà lloc a les 18.30 a la Sala Verdaguer.
Vehicle Hyundai ix35 amb cèl·lula d’hidrogen. Revolve Eco-Rally CC BY-SA 2.0
El Dia Mundial del Medi Ambient es va crear per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient Humà inaugurada a Estocolm el 5 de juny de 1972. És una jornada que es dedica a reflexionar sobre els principals problemes ecològics globals. I un dels més urgents és el canvi climàtic i la transició energètica per descarbonitzar l´economia.
Aquest és el tema que hem escollit enguany. Hi ha una voluntat per part de lobbies energètics per demorar i fins hi tot aturar la transició energètica a Catalunya. El 2050 la producció elèctrica haurà de ser generada totalment per les energies renovables. Eltancament de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs, amb una potència de 3.000MW, haurà de ser substituïda per grans parcs solars i eòlics, que paradoxalment provoquen rebuig social. Correm el risc de trobar-nos en un atzucac energètic i en un dèficit democràtic en la participació de la societat en aquest full de ruta. L´hidrogen apareix també com una de les alternatives en totes les seves variants, però especialment l´hidrogen verd que es produeix amb electricitat d´origen renovable.
Ramon Sans, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat en els seus llibres “El col·lapse és evitable” (2014) i “La darrera oportunitat” (2016) que la transició, que ell anomena TE21, amb l´objectiu 100% renovable, és viable tant econòmicament, com energètica, com territorial. Si Catalunya no fa la transició energètica pagarà la factura exterior acumulada per la compra de combustibles fòssils, d´avui al 2040, de 600.000 milions d´euros quan amb 60.000 faríem la revolució de les renovables. Caldria aprofitar els teulats útils per les instal·lacions solars comportaria un ús del 1,7% del territori. unes 55.0000 hectàrees.
En l´exposició que li hem demanat ens destacarà també el paper que pot jugar l´hidrogen verd en la transició energètica i les fal·làcies i realitats entorn al gas més abundant en la superfície del planeta i que es genera amb l´electròlisi de l´aigua, separant el àtoms que componen les seves molècules d´hidrogen i d´oxigen.
L´acte tindrà lloc el 6 de junya les 18,30h a la Sala Bohigas. Serà moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova. Us hi esperem.
16 de setembre. Sala d´actes Oriol Bohigas. 18.30h.
Imatge: Panoràmica del Parc Tramuntana segons simulació de Blue Float.
Amb el tancament dels tres reactors nuclears el 2035 (el darrer serà Vandellòs II) Catalunya perdrà el 54% de la producció elèctrica. L´eòlica i la fotovoltaica representen actualment menys d´un 7% d´aquesta producció. La Llei del Canvi Climàtic de l’1 d´agost de 2017 ens obliga a que el 2030 el 50% de l´electricitat que consumim vingui de fonts renovables i el 100% el 2050. Per a complir aquest objectiu, inevitable per descarbonitzar la nostra economia, i substituir els 3.000 MW nuclears, ens cal instal·lar cada any 600 MW de solar fotovoltaica i 400 MW d´eòlica durant una dècada de manera ininterrompuda. Com fer-ho amb una situació pràcticament de moratòria i amb fortes resistències socials?
La proposta del grup d’enginyeria Sener, associat amb el desenvolupador internacional Blue Float de construir en aigües territorials espanyoles, entre el cap de Creus i la badia de Roses, el parc eòlic marí Tramuntana, podria significar fer sortir Catalunya de la cua de les renovables de totes les CC.AA. i resoldre el 45% del consum d´electricitat de les comarques gironines en una primera fase de 500 MW.
Els promotors del projecte han declarat la seva voluntat de concertar-lo amb el territori, els científics que coneixen la zona i els grups ambientalistes. Parlen de crear un hub industrial basat en impulsar les energies renovables a Girona, que segueix amb una nul·la aportació d’energies del sol, especialment a la Costa Brava. També manifesten la voluntat de fer participar als municipis afectats en el projecte (cooperatives, crowdfunding, comunitats locals d´energia, administració pública) i bonificació de tarifes 100% per a col·lectius vulnerables.
Sectors científics, però, s´hi han manifestat crítics esperant que es presenti un estudi detallat de l´impacte ambiental sobre la flora i fauna, sobre les corrents marines i els efectes sobre l´aportació de sediments provinents de la desembocadura del Roina. Grups ambientalistes i sectors turístic consideren que el parc- situat a 24 quilòmetres del litoral- provocarà un impacte paisatgístic (35 aerogeneradors flotants amb turbines de 118 metres de radi i 258 metres d´alçada).
La secció d´ecologia de la nostra entitat no podia quedar-se al paire d´un projecte d´aquest nivell i hem optat per organitzar una taula rodona i donar la paraula a les parts implicades: Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Departament d´Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; representants científics i experts en el sector energètic i l’empresa promotora de Parc Tramuntana. L´acte, presentat i moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova, s´ha programat pel 16 de setembre a les 18.30 h i a la sala d´actes Oriol Bohigas de la nostra entitat. L’ entrada presencial serà lliure.
Participants confirmats: Assumpta Farran, directora general d´Energia; Jordi Ponjoan, vicepresident de la Plataforma “Stop al macroparc eòlic marí de la Costa Brava Nord”; Sergi Ametller, enginyer, membre de l´equip directiu del Parc Tramuntana; Rafael Sardà, investigador del Centre d´Estudis Avançats de Blanes-CSIC i Joan Vila, president de la Comissió d´Energia de la PIMEC.
Catalunya es troba en un greu atzucac i perilla la seva futura sobirania energètica. De no fer els deures que ens marca la Llei del Canvi Climàtic haurem d´importar l´electricitat dels parcs eòlics i solars de l´Aragó en línies d´alta tensió. Ens queda poc temps, per la participació democràtica i la concertació. El Govern de la Generalitat s´haurà de pronunciar sobre projectes com el parc Tramuntana i considerar si en aquest cas és estratègic i decidir la seva possible participació. De tot en parlarem a la taula rodona. Us hi convidem de forma presencial.
“L´hora de la Naturalesa” és el lema d´enguany del Dia Mundial del Medi Ambient, que es celebra cada 5 de juny per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient celebrada a Estocolm el 1972 i organitzada per les Nacions Unides. La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès hi contribuirà amb un acte que relaciona la crisi sanitària de la Covid-19 amb la crisi ecològica planetària. Ho farem mitjançant un diàleg amb Joaquim Corominas, enginyer industrial, impulsor de les energies renovables i membre del Grup Energia i Territori (GET) de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT) de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC); coordinador de l´únic estudi fet per experts que relaciona el canvi climàtic, la transició energètica i la Covid-19 (el document estarà disponible a la web de la SCT). En aquest diàleg amb el ponent de la secció Santiago Vilanova s´analitzaran els principals reptes per descarbonitzar i desnuclearitzar l´economia catalana.
Acte del Dia Mundial del Medi Ambient
Secció d'Ecologia i Recursos Naturals 