Assolir la sobirania alimentària al nostre pais passa per un canvi de model productiu urgent i noves estratègies que ens condueixin cap a la transició agroecològica. La major part dels productors, atrapats per fortes constriccions dels mercats, demanen una major regulació dels preus per garantir uns marges justos, més control de les importacions de productes agraris i flexibilitzar les limitacions en l´ús dels fitosanitaris. Les marxes de tractors vistes arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat expressen un cop més la crisi permanent d’un sector agrícola que protesta contra els abusos a la cadena alimentaria i la indefensió de pagesos i ramaders davant d’un sistema de mercat que recorre a les importacions de productes i aliments fora de la UE amb diferents barems dels que s’exigeixen localment. Amb una alta dependència dels combustibles fòssils, l’esgotament creixent de la fertilitat del sol i les sequeres causades pel canvi climàtic, el sistema agroalimentari català evidencia cada cop més la seva fragilitat.
El desacoblament entre què produïm i el que mengem, entre el que produïm i el que importem, és l’origen d’aquesta espiral de consum que cal revertir cap a un cercle virtuós en benefici de la salut de la població, els equilibris ecosistèmics i de la mateixa capacitat productiva a mitjà i llarg termini.
Davant de l’esgotament evident d’un model que prioritza el guany econòmic per damunt de qualsevol consideració social, ecològica o territorial, veiem oportú plantejar un debat divers i transversal que doni visibilitat de la necessitat i la viabilitat de noves polítiques i estratègies que facin possible la transició cap a una agricultura ecològica. Aquest canvi requereix voluntat política i una governança transversal per part de l’Administració, la pagesia i els models de consum que queda reflectida, des de sensibilitats i posicions molt diverses, en el debat al qual us convidem a participar el proper dimecres 8 de maig, a les 18.30, a la sala Verdaguer de l’Ateneu.
Marta Guadalupe Rivera Ferré, professora d’investigació del CSIC-UPV, chair de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris i de la Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures.
Pino Delàs Martí, pagès, ramader ecològic i responsable territorial d’Unió de Pagesos a les terres de Girona.
Ben aviat, només encetar el 2025, ens haurem d’acostumar a seleccionar un nou residu a més dels habituals contenidors de plàstic, cartó i vidre. La normativa de la UE estableix que a partir del gener serà obligatòria la recollida selectiva de tèxtils. Com a ciutadans, haurem de començar a pensar també que haurem de col·laborar en aquest procés, però al mateix temps, com a consumidors, veurem amb uns altres ulls el fet de comprar peces de roba de baix preu i qualitat ínfima i tendirem a valorar cada cop més factors com l’ecodisseny en les nostres decisions de compra.
Pel que fa a la indústria, el món del tèxtil i per extensió, el de la moda, està immers en una cursa a contrarellotge per adequar el seu model de producció i tota la seva cadena de valor a les disposicions europees que en el 2025 obligarà als fabricants que es facin responsables de tot el cicle de vida dels seus productes. Els grans fabricants, per tant, hauran de fer-se càrrec del destí final dels seus productes, de manera que obligatòriament hauran d’assumir els costos de la gestió dels residus tèxtils.
En aquest context, s’estan produint importants innovacions tecnològiques que permetran a la indústria del sector respondre a aquests reptes. Aquest canvi de model tindrà també un fort impacte en els hàbits de consum en el vestir, amb una major consciència mediambiental per part dels consumidors i tendències de moda en sintonia amb la sostenibilitat.
Per entendre en profunditat l’abast d’aquesta transformació, ens acompanyaran destacats experts que ens donaran una visió de cadascun dels elements de la cadena de valor:
Enric Carrera, Investigador de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (INTEXTER)
Sylvia Calvo, fundadora de Sylvia Calvo BCN, Circular Fashion
Vestir de forma sostenible promet ser molt més que una moda, us convidem a comprovar-ho assistint a l’acte que tindrà lloc el pròxim dimarts 20 de febrer, a les 18.30h, a la sala Verdaguer.
Anàlisi dels impactes de l’activitat turística en els espais urbans, el cas de la ciutat de Barcelona.
Foto: Matthew Barra CC BY-SA 2.0
Poc es podien imaginar els gestors de la Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona, qui a principis del segle XX publicaven material promocional sobre els encants de la ciutat de Barcelona com a destinació turística, que la presència de visitants a la ciutat s’aniria estenent gradualment com una bassa d’oli i que, més d’un segle després, l’ús lúdic de les ciutat vinculat al model de desenvolupament turístic implementat provocaria un gran nombre d’impactes a nivell ambiental, socio-cultural i econòmic, com ara, entre d’altres, els relacionats amb l’ocupació massiva del territori; el consum de recursos no renovables (s’estima que el consum d’aigua de les places turístiques se situa entre el 8% i el 12% del consum total de la ciutat, i el consum d’energia final en el 7,6% del consum energètic total); la generació de residus (s’estima que els residus generats pels allotjaments turístics representen el 9,1% dels residus totals de la ciutat); la contaminació atmosfèrica i acústica i lumínica; i la dificultat d’accés a l’habitatge per part de la població local, amb efectes tant a escala local com global.
Partint d’aquesta realitat, la conferencia de la Dra. Noguer-Juncà, que porta per títol “Turismofòbia o turismofília? Anàlisi dels impactes de l’activitat turística en els espais urbans, el cas de la ciutat de Barcelona”, debatrà, sobre com l’ús turístic i el creixement exponencial de visitants a la ciutat de Barcelona (9,7 milions de persones allotjades en hotels i habitatges d’ús turístic durant el 2022, un volum equivalent al 81,2% del registrat el 2019, abans de la pandèmia) ha generat un abús dels llocs, i conseqüentment, inevitablement, la necessitat d’establir mesures preventives i/o correctives dràstiques, la majoria vinculades amb el control i la gestió del públic. Així, durant la conferència s’exposaran estudis de casos reals del territori català, espanyol i internacional on s’han implementat mesures per pal·liar els efectes negatius del turisme urbà. Alhora, també es debatrà sobre si el turisme sostenible i el turisme responsable existeix o bé si es tracta d’una utopia.
Ester Noguer-Juncà és doctora Cum Laude en Turisme. Professora del Departament d’Economia de la Universitat deGirona i professora del Grau en Gestió Hotelera i Turística de l’EUHT Sant Pol. Presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès (CECR).
Us convidem a assistir i a participar en aquest acte de la Secció d’Ecologia que tindrà lloc dimarts 19 de setembre a les 18.30h, a la sala Verdaguer.
Vehicle Hyundai ix35 amb cèl·lula d’hidrogen. Revolve Eco-Rally CC BY-SA 2.0
El Dia Mundial del Medi Ambient es va crear per commemorar la primera Conferència del Medi Ambient Humà inaugurada a Estocolm el 5 de juny de 1972. És una jornada que es dedica a reflexionar sobre els principals problemes ecològics globals. I un dels més urgents és el canvi climàtic i la transició energètica per descarbonitzar l´economia.
Aquest és el tema que hem escollit enguany. Hi ha una voluntat per part de lobbies energètics per demorar i fins hi tot aturar la transició energètica a Catalunya. El 2050 la producció elèctrica haurà de ser generada totalment per les energies renovables. Eltancament de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs, amb una potència de 3.000MW, haurà de ser substituïda per grans parcs solars i eòlics, que paradoxalment provoquen rebuig social. Correm el risc de trobar-nos en un atzucac energètic i en un dèficit democràtic en la participació de la societat en aquest full de ruta. L´hidrogen apareix també com una de les alternatives en totes les seves variants, però especialment l´hidrogen verd que es produeix amb electricitat d´origen renovable.
Ramon Sans, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat en els seus llibres “El col·lapse és evitable” (2014) i “La darrera oportunitat” (2016) que la transició, que ell anomena TE21, amb l´objectiu 100% renovable, és viable tant econòmicament, com energètica, com territorial. Si Catalunya no fa la transició energètica pagarà la factura exterior acumulada per la compra de combustibles fòssils, d´avui al 2040, de 600.000 milions d´euros quan amb 60.000 faríem la revolució de les renovables. Caldria aprofitar els teulats útils per les instal·lacions solars comportaria un ús del 1,7% del territori. unes 55.0000 hectàrees.
En l´exposició que li hem demanat ens destacarà també el paper que pot jugar l´hidrogen verd en la transició energètica i les fal·làcies i realitats entorn al gas més abundant en la superfície del planeta i que es genera amb l´electròlisi de l´aigua, separant el àtoms que componen les seves molècules d´hidrogen i d´oxigen.
L´acte tindrà lloc el 6 de junya les 18,30h a la Sala Bohigas. Serà moderat pel nostre ponent Santiago Vilanova. Us hi esperem.
Conferència de Claudio Aranzadi, ex ministre d’Indústria i Energia dels governs de Felipe González (1988-1993). 22 de novembre, sala d’actes Oriol Bohigas, a les 18.30h
La central nuclear de Zaporijía a Ucraïna amb sis reactors, la més gran d’ Europa, convertida en objectiu militar i estratègic del president Putin.Foto: IAEA Imagebank (CC BY 2.0)
PRESENTACIÓ
La secció d´Ecologia de l´Ateneu, creada el 2015, s´ha destacat durant els darrers anys per reivindicar una transició energètica que ens faci com a ciutadans i consumidors més autosuficients; no dependents de les energies fòssils i dels oligopolis que les han controlat. Hem defensat un procés de concertació democràtica d´aquesta transició que permeti la participació de les comunitats energètiques d´autoconsum i de les xarxes de sobirania energètica. Una transició que faci que el canvi de paradigma esdevingui just i dialogant; o correm el risc que provoqui noves formes d´autoritarisme i que generi frustracions socials que puguin acabar amb moviments com el de les “armilles grogues” a França.
Estem veient com s´ha incrementat la consciència ecològica de la població a mesura que els climatòlegs i el Grup Intergovernamental d´Experts sobre el Canvi Climàtic han donat a conèixer els seus alarmants informes. El canvi climàtic és un fenomen que ha vingut per quedar-se i és alhora el major repte de la Humanitat.
Catalunya ha esdevingut un país pioner de la Mediterrània amb l’aprovació d’una Llei de Canvi Climàtic (16/2017) l´1 d´agost de 2017 destinada a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i afavorir la transició cap una economia descarbonitzada. Els objectius són revolucionaris: el 2030 el 50% de l´electricitat ha de ser produïda mitjançant les energies renovables i el 2050 el 100%. Ens hem compromès a reduir les emissions un 55% el 2030 i arribar a la neutralitat de carboni el 2050.
Les energies renovables, però, malauradament, només representen un 15,4% de la generació elèctrica i al ritme actual, lentíssim, no podrem aspirar, probablement, a més d´un 20% (equivalent al que representa la hidràulica). I això sabent que tenim una “espasa de Damocles” com són els 3.000 MW nuclears, que ens proporcionen el 52% de electricitat, i que hem de trobar-hi substitució abans dels 2035, any en el que ens hem obligat a tancar els tres reactors d´Ascó i Vandellòs.
En el confinament provocat per la Covid vam experimentar un espectacular descens dels gasos d´efecte hivernacle però no hem trigat a tornar al consumisme i a la dependència dels recursos fòssils fins i tot abans de l´impacte de la crisis energètica provocada per la guerra de Ucraïna iniciada el 24 de febrer. S´acaben de complir nou terribles mesos de cruel confrontació en el centre de gravetat de la Unió Europea; una guerra que qüestiona la nostra sobirania i que converteix l´energia en una arma i les seves instal·lacions en objectius militars.
El 2021 les emissions dels tres sectors clau van créixer respecte el 2020. Segons un informe anual de “Climate Transparency Report” el 2020 les emissions pel transport es van reduir amb la pandèmia un 11,5% però el 2021 es van incrementar un 7,7%; les emissions de la construcció es van reduir el 2020 un 2,1% i el 2021 van augmentar un 4,4%; en el 2020 les emissions del sector energètic es van reduir en un 2,8% però el 2021 van créixer un 7,1%. I si ens referim a les emissions totals de CO2 el 2020 es van reduir un 4,9% i el 2021 es van incrementar un 5,9%.
Segons la revista “Energy Policy” s´han identificat 424 “bombes climàtiques”. És a dir, 195 macro projectes de petroli i 230 de mines de carbó (sense comptar-hi les noves prospeccions de gas ) repartides en 48 estats, principalment del G-20, que poden generar emissions potencials que representaran dos vegades les emissions actuals de CO2. Els nivells a l´atmosfera dels tres principals gasos d´efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós) van arribar als màxims històrics el 2021.
Durant el 2021 les energies fòssils van rebre subvencions de les entitats bancàries i financeres de quasi 700.000 milions de dòlars. La BNP Paribas va ser la que més ajuts va subministrar a gegants com BP, Shell, Total, Chevron, Exxon-Mobil, Repsol, ENI i Equinor. Entre el 2016 (després dels acords de Paris de la COP-25 sobre el clima) i el 2021 el grup bancari va injectar més de 43.000 milions de dòlars en aquestes multinacionals energètiques (“Le Monde” 27/X/2022). No els hi estranyi, doncs, que amb aquestes dades l´opinió de la nostre secció sobre el futur de la transició energètica a nivell català, europeu i global no pugui ser optimista.
El nostre il·lustre convidat, Claudio Aranzadi, ex ministre d´Indústria i Energia, ens explicarà si aquesta realitat es podrà superar i serà compatible amb les aspiracions de democratitzar i descentralitzar un sector tant estratègic com l´energètic; un sector que acaba definint totes les nostres formes de vida, consum i treball.
Claudio Aranzadi, fotografiat el 1989 a la Moncloa
L´hem convidat per parlar-nos de “La guerra d´Ucraïna i l´impacte sobre la transició energètica”. De l´eufòria que es va generar després de la Covid amb l´aprovació del Pacte Verd i l´estratègia de la Green Deal, i l´anunci del tancament de les nuclears a Alemanya, hem passat a un bany de realisme i a una preocupant regressió a les energies fòssils, motivada per les decisions del president Putin de tancar-nos les portes al subministrament de gas, petroli i urani (no oblidem que un terç de l´urani de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs prové de Rússia).
Els objectius de les Conferències de Paris, Glasgow i de Sharm El-Sheikh (Egipte), que tindrà lloc del 6 al 18 de novembre, estan lluny dels compromisos adquirits pels 193 estats signataris de l´Acord de Paris. Segons els darrer informe del Conveni Marc de les NN.UU. sobre el Canvi Climàtic la inacció dels principals contaminadors del planeta (Rússia, Estats Units, Canadà, Brasil, India, Xina…) ens aboquen a una pujada de les temperatures a més de 2,5 graus a finals de segle. Si el 2030 les emissions s´havien de reduir a nivell global en un 45% respecte els nivells de 2010 ara resulta que en lloc de reduir-se s´incrementaran un 10,6%.
Tampoc s´han complert els ajuts de 100.000 milions de dòlars a l´any a partir del 2020 per finançar la lluita contra el canvi climàtic en els països pobres més afectats. Una altre paradoxa que no hem pogut aturar és que la contaminació s´està deslocalitzant dels països industrials cap Àfrica, Sud-est asiàtic i Amèrica Llatina.
La crisis provocada per la guerra d´Ucraïna ha incrementat l’egoisme dels Estats que defineixen “mixts energètics” diferents segons els seus interessos. França a base de l´energia nuclear; Alemanya amb el gas; Polònia amb el carbó i Espanya (disposada a tancar les nuclears com Alemanya) amb les renovables.
Més perplexitats. En aquests moments 35 metaners naveguen al voltant de les nostres costes sense poder arribar a port perquè els centres de gasificació, entre ells el port de Barcelona, estan saturats. El lloguer diari d´aquests metaners és de 400.000 dòlars!
La guerra ha provocat una pujada dels preus dels aliments (20%), de l´energia (30%) i de la construcció (36%), provocant una inflació insostenible. Com gestionar aquesta nova i complexa situació? No sembla que els nostres polítics tinguin experiència de governar alhora les crisis climàtica, energètica, ecològica i sanitària. Hem convidat a un gran coneixedor del sector energètic i de la seva geopolítica com és Claudio Aranzadi per aportar-nos noves reflexions al atzucac que ens trobem i que ha començat a provocar el fenomen social anomenat “ecoansietat”.
La primera sèrie de preguntes que li farem sobre el tema serà la següent: Anem cap una direcció de “Terra ignota”? Aconseguirem reconduir la transició energètica cap a la definitiva descarbonització de l´economia o quedarem a mig camí de la terra promesa? S´acabarà la guerra i veurem la nostra generació el canvi de paradigma energètic o haurem de deixar aquesta tasca com herència als nostre fills i nets?. És viable la transició energètica que se’ns proposa mentre continuï la guerra en el cor d´Europa?.
Us hi esperem.
Santiago Vilanova
Ponent de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès
L´informe, traduït a més de 30 llengües i amb més de 16 milions de còpies, ens advertia que l´explosió demogràfica, l´explotació il·limitada dels recursos fòssils i la contaminació industrial ens portarien cent anys després al col·lapse. No hem tingut d´esperar un segle, cinquanta anys després els informes del Grup Intergovernamental d´Experts en Canvi Climàtic ens confirmen la irreversibilitat d´un canvi climàtic. És el resultat de no haver seguit l´al·legat d´aquell informe que va ser guia del moviment ambientalista i ecologista internacional. Ara, i davant d´una nova crisi energètica mundial motivada per la guerra d´Ucraïna, el Club de Roma considera la inevitable transició energètica i una nova governança com un full de ruta inevitable per rectificar el rumb del desenvolupament humà.
Carlos Álvarez, vicepresident internacional del Club de Roma
Dennis L. .Meadows, coautor de “Les límits del creixement” amb Santiago Vilanova. 31 de març de 2006.
Alexander King cofundador del Club de Roma en la seva presencia al Simposi Internacional Una Sola Terra. 31 d’ octubre de 1989.
L´acte de l´Ateneu sobre el 50è aniversari d’aquest treball cabdal, comptarà amb la conferència Els cinquanta anys de “Els límits al creixement” de Carlos Álvarez, vicepresident internacional del Club de Roma, es realitza amb estreta col·laboració i amb el suport de l´Oficina del Club de Roma de Barcelona presidida per Jaume Lanaspa i tindrà una segona sessió el 20 de juny al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan,108), mitjançant un diàleg sobre “La visió de futur del Club de Roma” entre Carlos Álvarez, vicepresident Internacional del Club de Roma i Cristina Manzano, politòloga, directora de esglobal i membre de la junta directiva del Club de Roma.
Des de la Secció d’Ecologia us convidem, en primer terme, a acompanyar-nos en aquest rellevant acte, presentat pel ponent de la secció d’Ecologia, Santiago Vilanova, que tindrà lloc dijous 26 de maig a les 18.30 a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu de Barcelona. Us hi esperem.
Foto: Una de les manifestacions a Lleó contra el pantà de Riaño.
La política hidràulica del franquisme basada en construir grans pantans en indrets de valor ecològic, paisatgístic, agrícola i arqueològic, va continuar durant la transició democràtica amb l´aprovació del Plan Hidrológico Nacional. Això va provocar decepció política amb els governs d´esquerres i una dramàtica resistència dels habitants del territoris afectats que es veien desplaçats de les seves terres, cases, estil de vida i relacions socials. Els primers grups ecologistes organitzats varen acudir a donar suport als opositors.
Darrera aquelles obres faraòniques, que es feien “al servei de la col·lectivitat i del progrés”, s’ocultaven interessos espuris i connivències dels governants amb les Confederaciones Hidrográficas, la oligarquia elèctrica i els seus bancs i amb els grans terratinents.
L´impacte ecològic no era menor: es produïen greus desequilibris biològics de les espècies, entrofització de les aigües, retenció de sediments, destrucció de fèrtils terres de conreu… Els informes d´ecòlegs i geòlegs independents contra les ubicacions d´aquests embassaments eren marginades del debat públic.
La nostra secció d´Ecologia ha volgut recordar algunes d´aquelles lluites compartides. Les més destacades i emblemàtiques varen ser les de Riaño (Lleó), Rialb (Catalunya) i Itoiz (Navarra)
L´Estat va guanyar la partida, no sense dramàtiques escenes de brutals accions policials que recorden les que vam patir a Catalunya l´1 d´octubre en el referèndum sobre la independència. Els tres pantans estan avui en funcionament, produint energia elèctrica però lluny de complir els objectius de regadius i desenvolupament agrícola pels que varen ser construïts.
En plena emergència climàtica els afectats clamen ara justícia pels danys i perjudicis causats. Ens ho explicaran alguns d´aquells activistes. Hem convidat a representants dels moviments de resistència de Riaño, que es diu va ser una compensació de l´Estat a Iberduero pel tancament de la central nuclear de Lemóniz; un pantà que havia de regar 85.000 hectàrees de les terres més ermes de Lleó.
Foto: Manifestació a Ponts contra el pantà de Rialb. En primer terme els alcaldes dels pobles afectats.
El pantà de Rialb va afavorir els interessos de Joaquim Viola Sauret, ex alcalde de Barcelona, i als grups econòmics que el recolzaven; a les companyies Fecsa i Hidroelèctrica del Segre, i a entitats bancàries com el Banco de Madrid. L´obra es va justificar per les urgències de regadius a les zones més depauperades de la Sagarra i les Garrigues i per augmentar la dotació del Canal d´Urgell.
La taula rodona que hem convocat estarà integrada per Manuel Valero, advocat, escriptor i ecologista; Ramiro Pinto, escriptor i activista ecologista contra Riaño, ambdós autors del assaig “De Riaño a New York”(Éride Ediciones, 2021); Xavier Garcia, cofundador del Grupo de Periodistes Ecologistes de Catalunya i que va escriure molts articles sobre el pantà de Rialb, i Josep Coma, arquitecte, regidor d´Oliana i activista contra aquella obra.
L´acte, presentat per Santiago Vilanova, ponent de la secció, està programat pel 10 de desembre a la Sala Bohigas i a les 18.30h. Us hi esperem.
La secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès no podia eludir una qüestió tant transcendental com és l´ampliació de l´aeroport del Prat i alhora el futur del Parc Agrari del Baix Llobregat. Els sectors econòmics, la patronal Foment, Aena i la vicepresidència de Polítiques Digitals i Territori tenen la posició definida i àmpliament divulgada: salvar l´ampliació de l´aeroport que consideren “una infraestructura clau per garantir el futur del progrés de Catalunya; el creixement del PIB, l´increment de milers de turistes (dels 53 milions de viatgers anuals als 72 milions previstos pel 2030) i convertir-lo en un hub internacional que faciliti els negocis internacional”.
En el debat sobre l´ampliació de l´aeroport ha quedat en segon terme el futur del Parc Agrari del Baix Llobregat i la regeneració d´aquest gran pulmó metropolità. Les veus dels pagesos (“ens carreguem l´economia local i la capacitat d´autoabastir-nos”), dels ecologistes i dels ecòlegs han quedat en segon terme. La taula rodona que hem organitzat el 2 de novembre s´ha pensat per escoltar les seves crítiques però també les seves alternatives. El Govern Aragonès, mitjançant el conseller Jordi Puigneró, ha presentat una nova proposta per reobrir la negociació amb el Govern Sánchez: allargar la tercera pista cap a l´espai protegit del Remolar-Filipines i afectar menys la Ricarda, ambdues llacunes protegides dins la Xarxa Natura 2.000. Què en pensen els ecòlegs, els pagesos i les entitats resilients?
El futur del Baix Llobregat El delta del Llobregat ha estat un dels espais naturals més maltractats del territori i que ha generat més especulació, segons el “Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països Catalans”. Tant els seus aiguamolls, inqüestionable reserva ornitològica, com les terres de cultiu s´havien d´haver blindat i ser considerades un pulmó i una reserva d´aliments de la gran Barcelona. Ho va ser durant la Guerra Civil i la postguerra i s´ha demostrat la seva necessitat durant l´etapa del confinament per la Covid-19. Els terrenys on es preveu construir l´ampliació de la tercera pista de l´aeroport s´ubiquen dins del Parc Agrari, una entitat destinada a potenciar i protegir el sector agrícola del seu retrocés. Va ser constituïda el 1996 pel conjunt d´administracions públiques i el sindicat Unió de Pagesos. La superfície és de 3.500 hectàrees, distribuïdes en catorze municipis de la zona del delta i agrupa unes 600 explotacions agràries. D´aquesta zona s´obté un 20% de la producció total d´horta de Catalunya (bledes, carxofes, cogombres, faves ,melons, espàrrecs, escaroles, tomàquets…). Un projecte que tampoc s´ha arribat a completar és la creació d´un corredor biològic que connectés el delta amb el Garraf. Aquesta possibilitat s´ha vist amenaçada pel macropla que preveu construir 4.800 habitacles nous al Pla de Ponent de Gavà.
El delta del Llobregat havia i hauria de ser un exemple de regeneració i modernització de l´agricultura; de com gestionar la protecció d´un espai natural i fer-la compatible amb una agricultura biològica i propera al consumidor”, escriu Santiago Vilanova en el seu assaig “Emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse”. Continua, però, sense aprovar-se el pla de gestió de la zona protegida del delta que quedarà afectada per l´impacte del canvi climàtic. Amb una llei coherent d´espais agraris no s´haurien pogut autoritzar determinades instal·lacions industrials, l´ampliació de l´aeroport o el traçat de les xarxes viàries actuals que han trinxat el territori; ni tampoc les instal·lacions a l´esquerra del riu (hipermercats, zona portuària, autopista…). La pèrdua de superfície deltaica es considerada pels ecòlegs un dels errors ambientals més greus sobre el territori, igual que la canalització i desviació del riu per l´ampliació de l´aeroport, avui un dels epicentres de contaminació atmosfèrica de Barcelona que contribueix a augmentar les emissions d´efecte hivernacle. El Govern de la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona tenen en el delta del Llobregat una ocasió per demostrar-nos que les seves proclames a favor de la transició energètica i ecològica no són fum.
La taula rodona del 2 de novembre a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas – que conduirà el nostre ponent Santiago Vilanova- estarà formada per: Josep Maria Carrera, president de DEPANA; Pere Baltà, periodista i escriptor; Joan Pino, catedràtic d´Ecologia, director del CREAF; German Domínguez, responsable de comunicació del sindicat Unió de Pagesos del Baix Llobregat, Ariadna Cotén, portaveu de Zeroport i Andrea Conte, de l’associació Ni un Pam de Terra.
Santiago Vilanova presenta el seu assaig que analitza l´impacte ecològic sobre el territori, la revolució democràtica que reclama la transició energètica i proposa una nova governança.
El dimarts, 4 de maig, a les 18.30h i a la sala d´actes Oriol Bohigas el nostre ponent, el periodista i escriptor Santiago Vilanova (Olot, 1947), presenta el seu darrer assaig “L´emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse” (Edicions 62). L´acte consistirà en una entrevista a càrrec de l´escriptor i periodista Xavier Garcia.
El llibre analitza l´impacte ecològic sobre el territori del canvi climàtic amb la veu de destacats ecòlegs i climatòlegs. En un segon escenari valora el paper de los noves generacions ecologistes i dels consumidors per exigir una transició energètica justa i solidària a favor de les energies del sol. En un tercer escenari Vilanova proposa una nova governança de la biosfera a nivell mundial i una nova estructura del govern de la Generalitat que col·loqui la transició ecològica al mateix nivell polític que la gestió de l´economia.
D’acord amb les dades dels sectors científics i amb els símptomes actuals, Catalunya s’encamina cap al col·lapse ecològic. Les pròximes dècades mols sector i ecosistemes del nostre territori tindran greus dificultats a causa d’un clima més càlid, més sec, amb més fenòmens extrems i en un entorn sotmés a una forta pressió sobre els recursos hídrics, un litoral artificialitzat i una agricultura abocada a l’alimentació animal i amb una escassa autosuficiència productiva. La crisi del coronavirus, en canvi, ha provocat una disminució de la contaminació i el que hem viscut podria ser un assaig del que caldrà fer.
L’emergència climàtica a Catalunya, Revolució o Col·lapse, vol combatre la desinformació sobre un dels temes més importants per al nostre present i el nostre futur: el canvi climàtic. Exposa de manera clara l’estat de la qüestió a Catalunya, mostra els perills a què ens enfrontem, i alerta que si no rectifiquem la gestió del territori i de l’energia, les formes de conumir, produir i treballar, de desplaçar-nos, d’habitar i d’alimentar-nos, patirem molt. Tot un repte present que ha de garantir el futur. Un assaig divulgatiu, exhaustiu i rigorós que apel·la a la consciència crítica del lector. Perquè una nova governança del clima és possible, i la societat civil hi té un paper fonamental.
L´assaig, redactat durant el confinament, interrelaciona la crisi ecològica i la destrucció de la vida salvatge amb la pandèmia. El llibre està dedicat als experts en ciències de la Terra que han informat a l´autor al llarg dels anys i que han participat en els simposis i jornades internacionals de l´Associació Una Sola Terra i en els actes organitzats per la secció d´Ecologia de l´Ateneu Barcelonès. L´entrada hi serà lliure.
Novament, la reflexió sobre el model econòmic que estem promovent al nostre pais comporta derivades que tenen un profund impacte en moments de crisi. La irrupció del COVID-19 ha deixat al descobert grand febleses d’aquest sistema, soterrades sovint per les prioritats de les agendes polítiques i l’interés dels mitjans per altres qüestions que es consideren prioritàries. En aquest article publicat reçentment a “L’unilateral“, en Santiago Vilanova, ponent d’aquesta Secció, comparteix aquesta reflexió, focalitzant-la en la incapacitat dels líders actuals per fer una aposta decidida i valenta per les energies renovanles. N’hi ha hagut prou amb unes quantes setmanes d’aturada forçada de l’activitat productiva per veure com de dràstica ha estat la reducció de la contaminació (i les moltes vides que s’han pogut estalviar). S’imposa pensar ara en el dia després i saber entendre l’avís col·lectiu que ha suposat aquesta crisi, malauradament només un tast del que pot suposar no fer cas del sentit comú i de les múltiples senyals d’alarma que ens està donant el canvi climàtic.
Secció d'Ecologia i Recursos Naturals 